Resultats de la cerca

S’estén des de les muntanyes del S de Sèrbia fins a la mar Egea, on penetra per la Calcídica Comprèn la conca del Vardar i els vessants meridionals de la serralada dels Ròdope, fins a la Tràcia Els centres més importants són Tessalònica, capital de la Macedònia grega, a la costa, i Skopje, a l’interior, capital de Macedònia del Nord La història Bé que els macedonis foren considerats hellens per alguns historiadors grecs Heròdot i Estrabó, la tradició grega clàssica els considerà estrangers βάρβαροι fins al segle IV aC, en el qual Macedònia esdevingué la potència més gran de Grècia Sobirans…

La geografia física L’estat de Macedònia ocupa el sector septentrional de la regió del mateix nom, que correspon a la conca alta del riu Vardar Les diverses serralades, de direcció NE-SW, divideixen la conca de la mar Egea i del Danubi La característica morfològica dominant és la presència d’un seguit de planes envoltades de muntanyes, l’altitud de les quals disminueix d’W a E amb els cims culminant al Korab, 2764 m, fronterer amb Albània fins a posar en contacte la vall del Vardar amb la del Morava meridional Les planes són entre els 600 m i els 900 m d’altitud El riu principal és el Vardar…

S’alça damunt un roquissar que domina el llac d’Ohrid, sobre les ruïnes d’un castell i d’una església bizantina parcialment convertida en mesquita És un nus de comunicacions i un centre turístic Bisbat ortodox Denominada Lychnidos al segle III aC, fou ocupada pels romans el 148 dC i passà després al domini dels bizantins amb el nom d’ Akhrida 395 i dels búlgars 861 Seu episcopal des del 344, es convertí, el 971, en capital del regne búlgar A partir del 1018 pertangué successivament a Bizanci, als normands, al despotat d’Epir i al regne serbi, fins que el 1394 caigué a les mans…