Resultats de la cerca
Es mostren 2971 resultats
Pedret
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Raval
Raval de la ciutat de Girona, a la dreta de l’Onyar, enfront de la seva confluència amb el Ter, al vessant sud-oest de Montjuïc.
Es formà a la sortida de l’antic portal de Santa Maria o de França Documentat des del segle XII, el 1420 s’hi cobraven els drets de portes i pas de bestiar Des del segle XIV hi hagué la capella de Sant Jaume, al costat de l’hospital de lleprosos de Sant Llàtzer segle XII Hi ha també el santuari de la Mare de Déu del Pilar, que ja el 1528 era l’església del convent dels agustins i que, sobretot al segle XVII, fou centre d’atracció de la comarca A la segona meitat del segle XIX s’hi installà la fàbrica de paper…
Paretdelgada
Caseria
Caseria de poblament disseminat del municipi de la Selva del Camp, Baix Camp.
El seu origen sembla posterior al 1165 és esmentat ja el 1200 Una llegenda tardana atribueix a un pastor la troballa de la imatge Des del seu origen fou servit per donades, reemplaçades el 1615 per una família d’ermitans Fracassaren dos intents de crear-hi un priorat canonical el 1384 i el 1546 El santuari és format per un conjunt d’edificacions església, porxo, casa de l’ermità, cavallerisses i altres dependències construïdes en gran part al s XVI, bé que l’església té una part dels s XIII i XIV i fou ampliada en 1739-46 amb una capella i un cambril barrocs dedicats a la Mare de Déu de la…
Palol d’Onyar
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Quart (Gironès), al SE de la ciutat de Girona, a la dreta de l’Onyar.
L’església parroquial Sant Sadurní és d’origen romànic, modificada als segles XVI i XVII era l’església del castell de Palol, casa forta que a mitjan segle XIV era de la família Palol El 1698 el lloc era de la corona
Quart
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació Es troba al SE de la ciutat de Girona, a la riba dreta de l’Onyar, que en forma, en bona part, el límit municipal a ponent i el separa de l’antic terme de Palau-sacosta, ara agregat a Girona A més de Girona W i N, confronta també, al N, amb els termes de Juià, Sant Martí Vell i Madremanya, a l’E i SE amb el de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llambilles i al SW amb Fornells de la Selva El territori s’estén vers el sector nord-oriental per una àmplia zona accidentada per la presència dels vessants nord-occidentals del…
el Quart
Partida
Partida del municipi de Reus (Baix Camp), a l’E de la ciutat, dins l’antic terme del Territori de Tarragona.
Puigcerver
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Puigcerver
, del municipi d’Alforja (Baix Camp), a 786 m alt., al vessant oriental del puig Cerver (831 m alt.), al límit amb el terme de Riudecols.
el Puig
Caseria
Caseria del municipi de Sant Martí Vell (Gironès), a l’E del poble.
Pratdip
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El terme de Pratdip, situat al vessant sud-oriental de la serra de Llaberia, és limitat per Colldejou N, per Vilanova d’Escornalbou en un punt NE, Mont-roig del Camp E, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant S i SW i Tivissa NW, de la Ribera d’Ebre El seu terreny és molt trencat i esquerp va dels 100 m vora el riu de Llastres, que el separa de Vandellòs, als més de 800 m al Cavall Bernat o als vessants de Mont-redon, a la serra de Llaberia El terme és format bàsicament per la vall del barranc de la Dòvia al qual conflueix el de Santa Marina, que duu les seves aigües al…
muntanyes de Prades
© Fototeca.cat
Serra
Conjunt orogràfic de la Serralada Prelitoral Catalana que forma el nucli de dispersió de les comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat.
La superfície és de 260 km 2 , i culmina al tossal de la Baltasana, a 1 203 m alt Forma dues grans branques paralleles orientades de NE a SW, unides pel coll de Prades , que separa les conques del riu Brugent afluent del Francolí i del riu de Siurana afluent de l’Ebre al relleu més interior neixen el Francolí i el riu de Montsant L’estructura és constituïda per granit i llicorella paleozoics a la base i bancs horitzontals de saulons i conglomerats roigs al damunt, els quals suporten, al seu torn, altres potents faixes de calcàries dels altres dos pisos de Triàsic i uns casquets de Liàsic al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina