Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Hakodate
Ciutat
Ciutat del S de l’illa de Hokkaidō, Japó, a l’estret de Tsugaru.
Posseeix un port natural important per a la pesca i el comerç És un nucli industrial siderúrgia, construcció naval, refineria de petroli, indústria química i conserves de peix
Faro
Vista general de Faro
Vitor Oliveira (CC BY-SA 2.0)
Ciutat
Capital del districte de Faro, Portugal, a l’Algarve.
Port de pesca a la costa atlàntica, de la qual la separen algunes albuferes És formada per les freguesias de Sé i São Pedro Hi ha hagut diversos terratrèmols, entre els quals es destaquen els del 1722 i el 1755 Té indústria del suro, de material de construcció i de conserves de peix
Ishinomaki
Ciutat
Ciutat del ken de Miyagi, a l’illa de Honshū, Japó, a l’estuari del Kitakami.
Port arrosser durant l’era Tokugawa 1603-1867, declinà aquesta funció amb l’obertura del ferrocarril de Tohoku, a la darreria del sǏX Actualment és un important port de pesca d’altura Té ostricultura al llarg de la costa, indústria de preparació i conserves de peix i fabricació d’arpons per a baleners Disposa en el sector oest d’una àrea dedicada al conreu intensiu d’hortalisses i fruiters, principalment destinats al mercat local
Algarve
Penya-segats de Sagres
Aleksandr Zykov (CC BY-SA 2.0)
Divisió administrativa
Antiga regió de l’extrem S de Portugal que correspon a l’actual districte de Faro.
Limitada per l’oceà Atlàntic S i W i el Guadiana E i separada de la resta de Portugal per les serres de Monchique 902 m i Caldeirāo 589 m Dividida en Alt Algarve i Baix Algarve, té un clima de característiques mediterrànies La població és escassa i la vida econòmica se centra en les activitats primàries hi destaca el conreu d’hortalisses i d’arbres fruiters de secà oliveres, figueres i ametllers La pesca hi té molta importància sardina i tonyina essencialment Els seus ports exporten sobretot peix salat i en conserva Muralles de Faro Vitor Oliveira CC BY-SA 20 Aquesta regió tingué…
Portugal
Estat
Estat de l’Europa sud-occidental que s’estén a manera d’un rectangle d’uns 560 km de llarg per uns 170 km d’ample (entre 220 km i 130 km d’amplada màxima i mínima) sobre la façana atlàntica de la península Ibèrica, on limita al N i a l’E amb Espanya; la capital és Lisboa.
La geografia física El relleu Morfològicament el país és una continuació de la Meseta espanyola, de la qual és l’extrem occidental, i participa, doncs, de la mateixa estructura geològica de la Península un sòcol paleozoic format per sediments primaris intensament plegats, metamorfosats i injectats de formacions granítiques, sobre el qual s’han acumulat formacions sedimentàries i que els moviments tectònics terciaris han fracturat determinant-hi els trets del relleu actual En conjunt, el relleu portuguès es presenta com un mosaic d’altiplans dessecats i d’altitud variable, bé que el sector…
Japó
Estat
Estat insular de l’Àsia oriental, al N del Pacífic, estès en direcció NE-SW i que comprèn 3.400 illes, les més importants de les quals (Hokkaidō, Honshū, Shikoku i Kyūshū) ocupen el 97% del territori; la capital és Tòquio.
La geografia física La morfologia de les illes és complexa, a causa dels successius plegaments i les dislocacions i de la intensa activitat volcànica Profundes fosses marines les flanquegen Tuscarora, 10374 m Les muntanyes ocupen les tres quartes parts de l’àrea, amb 250 pics de més de 2000 m En formen el relleu una serralada que travessa les illes en sentit longitudinal i una altra que en direcció NE-SW s’estén pel Honshū central, ambdues tallades perpendicularment per la Fossa Magna Els moviments sísmics i eruptius són intensos hi existeixen 192 volcans, 58 dels quals en activitat Les…