Resultats de la cerca
Es mostren 5402 resultats
Tomar
Ciutat
Ciutat del districte de Santarém, a la regió històrica d’Estremadura, Portugal, situada a la riba del Zêzere.
Antiga capital dels templers, el seu castell passà a propietat dels Cavallers de Crist després de la supressió dels templers, l’any 1314 l’església, poligonal, fou construïda en estil bizantí per Enric el Navegant s XV i fou acabada en època de Manuel I, per la qual cosa en resultà una de les obres més característiques de l’estil manuelí cal destacar-ne la façana principal, profusament decorada, de João de Castilho el gran claustre és obra de DTorralva i FTerzi Altres edificis importants són les esglésies de Santa Maria dos Olivares, la Conceição i São Gregório
Tocantins
Riu
Riu del Brasil, que segueix una direcció general S-N (2.640 km).
Neix a l’estat de Goiás, a uns 120 km a l’W de Brasília, vessant nord d’un sector tabular Dues terceres parts del seu trajecte les recorre al llarg del sector central de l’estat homònim La part final forma la frontera occidental amb l’estat de Maranhão Després de desviar-se uns 100 km cap a l’W, rep el seu afluent més important, l’Araguaia, i recupera l’orientació S-N fins a la confluència amb el Rio Pará de l’estuari de l’ Amazones Poc després, deixa Belém a la riba dreta i forma, en desembocar a l’Atlàntic, la badia de Marajó És poc navegable a causa de l’abundància de cascades i ràpids
Tietê
Riu
Riu del Brasil, afluent del Paraná (1120 km de llargada i 70990 km2 de conca).
Neix a la serra do Mar, es dirigeix a l’W i desemboca al Paraná Situat a l’estat de São Paulo, fou una via de penetració a l’interior del país a l’època colonial
Teresina
Ciutat
Capital de l’estat de Piauí, Brasil, a la riba dreta del riu Parnaíba.
Centre comercial i mercat agrícola, hi ha també indústries alimentàries i tèxtils, i és arquebisbat catòlic
Tapajós
Riu
Riu del Brasil, afluent, per la dreta, de l’Amazones (uns 2.000 km).
Format per la confluència del Juruena i el São Manuel, que neixen respectivament a la Serra dos Parecís i al límit septentrional del Mato Grosso, manté una direcció SW-NE i desemboca prop de Santarém Presenta ràpids en el curs superior i mitjà És navegable després d’Itaituba
Táchira
Divisió administrativa
Estat de l’W de Veneçuela, limitat al N per l’estat de Zulia, a l’E pels de Mérida i Barinas, al S pel d’Apure i a l’W per Colòmbia.
La capital és San Cristóbal Regió molt muntanyosa, a causa de la Cordillera de Mérida, que travessa el territori de SW a NE, participà també de la plana que s’estén al S del llac de Maracaibo Els rius més importants són l’Uribante, el Táchira i el Grita Clima subtropical humit Molta producció de canya de sucre, tabac i fruita Ramaderia Indústria derivada de l’agricultura Mines de carbó, or, coure i fosfats
Sucre
Divisió administrativa
Estat del NE de Veneçuela, limitat al N per la mar de les Antilles, a l’E pel golf de Paria, al S per l’estat de Monagas i a l’W pel d’Anzoátegui.
La capital és Cumaná S'hi distingeixen tres parts fisiogràfiques el massís oriental, la gran falla E-W, que separa el massís de la formació orogràfica de Paria, i les terres baixes i pantanoses del golf de Paria De clima tropical, els rius són de poca importància Hi ha conreus de cacau, canya de sucre, cotó, cafè, tabac, arròs i cocos Hi ha activitats de pesca, indústries de conserves de peix i d’elaboració de sucre Té jaciments de minerals, poc explotats, guix, sofre i ferro
Sorocaba
Ciutat
Ciutat de l’estat de São Paulo, Brasil.
Destacat centre industrial a la riba del riu homònim, a l’W de la ciutat de São Paulo, té metallúrgia, indústria mecànica, tèxtil, de blanqueria, química i alimentària Fabricació de ciment
Solimoes
Riu
Nom que rep el riu Amazones al Brasil des de la frontera peruana fins a la confluència amb el Negro.
Sintra
Ciutat
Ciutat d’Estremadura, Portugal, al districte de Lisboa i al N de la Serra de Sintra.
Els seus jardins, parcs i monuments l’han convertida en un gran centre turístic Entre els seus edificis cal fer esment del Paço de Sintra, antiga residència estival dels monarques portuguesos s XIV-XV, del Castelo dos Mouros s VII-VIII, del Palácio da Pena 1839-50, edificat al lloc d’un monestir de jerònims d’estil manuelí 1503-11, del qual es conserven moltes parts, i de la Quinta de Monserrate, amb els seus jardins de vegetació subtropical
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina