Resultats de la cerca

Parallela a la costa, es comunica amb l’Atlàntic pel canal Rio Grande i amb el llac Mirim pel de São Gonçalo

S'inicia al clot d’Es Cròssos emissari dels estanys d’Es Cròssos és el riu de Parros , que aflueix, per l’esquerra, a la Noguera Pallaresa, vora la cabana de Parros , refugi forestal

Neix a la Chapada das Mangabeiras, fa de frontera entre els estats de Pianí i Maranhão i desemboca a l’Atlàntic en un delta pantanós

El seu origen sembla posterior al 1165 és esmentat ja el 1200 Una llegenda tardana atribueix a un pastor la troballa de la imatge Des del seu origen fou servit per donades, reemplaçades el 1615 per una família d’ermitans Fracassaren dos intents de crear-hi un priorat canonical el 1384 i el 1546 El santuari és format per un conjunt d’edificacions església, porxo, casa de l’ermità, cavallerisses i altres dependències construïdes en gran part al s XVI, bé que l’església té una part dels s XIII i XIV i fou ampliada en 1739-46 amb una capella i un cambril barrocs dedicats a la Mare de Déu de la…

Fa de divisòria d’aigües entre l’Amazones i el Paraguai Vegetació molt espessa

Davalla de la Serra da Canastra i en el curs mitjà i inferior marca els confins entre els estats de Minas Gerais i de Goiás

La capital és Curitiba El territori comprèn una breu regió costanera a l’Atlàntic, amb la badia de Paranaguá al N i la més petita de Guaratuba al S La Serra do Mar separa aquesta zona de l’altiplà interior El Paraná, amb el seu afluent Itarare, assenyala els confins amb l’estat de São Paulo Cal diferenciar tres sectors a l’altiplà un sector oriental, immediat a la Serra do Mar, la plataforma de Curitiba, la part més habitada i més antigament colonitzada, amb aspecte de peneplà la plataforma dels Campos Gerais, al N de la vall del riu Itarare del Rio das Cinzas, ampla planúria on els rius s’…

Neix a l’estat de Sao Paulo, penetra al de Minas Gerais i desemboca a l’Atlàntic per l’estat de Rio de Janeiro Es forma de diversos corrents, els més importants dels quals són els rius Paratinga i Paraibuna Riu de règim pluvial i de cabal constant, forma una vall molt desenvolupada agrícolament i industrialment

La capital és Joao Pessoa Limitat al N amb Rio Grande do Norte, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb Pernambuco i a l’W amb Ceará Té terrenys molt trencats i muntanyosos a la zona oest forma part de l’escut brasiler i a la part est forma una plana fins a la mar Regió molt àrida a la part interior 279 mm de pluja anuals contra els 1 500 mm a la costa Les temperatures són càlides La vegetació és de bosc, de sabana o d’espinar, segons el clima Agricultura intensiva cotó, canya de sucre, cereals, cafè, coco i tabac Petita indústria relacionada amb l’agricultura sucre, teixits

La capital és Belém És el segon en extensió i un dels menys poblats 4,3 h/km 2 est 1995 Limita al N amb la Guaiana, a l’E amb l’oceà Atlàntic, l’estat de Maranhão i el de Goiás, al S amb els de Tocantins i de Mato Grosso, i a l’W amb el d’Amazones Ocupa part dels escuts paleozoics de la Guaiana i del Brasil i, al centre de l’estat, la gran conca sedimentària amazònica, amb el gran riu i nombrosos afluents i canals a dreta i esquerra, illes fluvials nombroses, sobretot a l’estuari Clima temperat a les terres altes i humit i calent a les terres baixes La temperatura oscilla entre els 21°C i els…