Resultats de la cerca

Format per la confluència del Juruena i el São Manuel, que neixen respectivament a la Serra dos Parecís i al límit septentrional del Mato Grosso, manté una direcció SW-NE i desemboca prop de Santarém Presenta ràpids en el curs superior i mitjà És navegable després d’Itaituba

És de règim pluvial A l’estació de les pluges es posa en contacte amb el riu Rupumuni És format per dos rius, l’ Uraricuera i el Tacutu , que s’uneixen poc abans de Boa Vista, des d’on flueix en direcció nord-sud Aigües avall, abans d’arribar a Caracaraí, des d’on és navegable, rep per la dreta el riu Mucajaí i, més avall, a Catrimani, rep, també per la dreta, el riu Catrimani Desemboca al Rio Negro poc abans de Moura

La capital és Maceió Situat a la regió del NE, és un dels estats més petits del país, però amb una elevada densitat de població 71,6 h/km 2 De forma triangular, és format per una extensa plana costanera amb conreus de moresc, cotó, cocoters, canya de sucre i, en menor escala, mandioca, fesols, moniatos, arròs, bananers, tabac i cafè, i un sector interior elevat amb algunes plantacions tropicals i ramaderia El riu principal és el São Francisco, que forma frontera amb l’estat de Sergipe El clima és tropical, amb pluges distribuïdes entre maig i octubre, i fortes secades la resta…

La capital és Fernando de Noronha 1 328 h 1980 La població, que viu de les explotacions de guano, s’ha reduït al 12% des del 1960 És colònia penitenciària

La capital és Salvador És format per una estreta plana litoral i una regió muntanyosa a l’interior, les principals alineacions de la qual són la Chapada Diamantina i la Serra Geral de Goiás, que forma part de l’altiplà brasiler És drenat pel riu Sāo Francisco i els seus afluents El clima és tropical, humit a la costa i sec i fred a l’interior L’agricultura vinya, blat, cotó, arròs, cafè, canya de sucre, coco, tabac, mandioca, moresc, arbres fruiters es localitza a la plana costanera, sobretot al voltant de Recôncavo La ramaderia també és important ovina, porcina, cavallina,…

Constitueix l’escarpament del sòcol arcaic interior i presenta un vessant marítim molt abrupte, contràriament al de l’interior, el qual descendeix suaument

La capital és Rio de Janeiro Limita al NE amb l’estat d’Espírito Santo, a l’E i al S amb l’oceà Atlàntic i a l’W amb els estats de São Paulo i Minas Gerais L’accident geogràfic més important és la Serra do Mar a l’interior, formada per la Serra dos Orgãos 2 245 m, Serra da Estrêla i Boa Vista Totes van a morir cap a la vall del Paraíba do Sul, el riu més important de la regió El litoral és baix, amb moltes llacunes a l’E a l’W és escarpat a causa dels contraforts de la Serra do Mar El clima és càlid i humit a la costa i suau a l’interior La regió produeix canya de sucre, però l’agricultura té…

La capital és Recife Limita al nord amb els estats de Paraíba i Ceará, a l’est amb l’oceà Atlàntic, al sud amb l’estat de Bahia i a l’oest amb aquest últim i el de Piauí Forma part, a l’oest, de l’escut paleozoic brasiler El sistema orogràfic consisteix en ramificacions de la serralada que forma el vessant septentrional de la conca del riu San Francisco, el més important El territori comprèn una faixa costanera de 200 km de llarg Matta, un altiplà interior Sertão i entre ambdues àrees una zona intermèdia de terrasses i costes Caatinga En les regions no costaneres el relleu ha format les…

Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…

La geografia física El relleu i la geologia El Brasil, que no ha estat afectat directament per les convulsions orogèniques més recents, presenta, en general, un relleu monòton, d’altituds relativament poc marcades —el 40% de la seva superfície, per sobre dels 200 m, i el 7%, per sobre dels 800—, i amb un predomini clar de les formes massisses, pesants, dels relleus tabulars i de les superfícies horitzontals i subhoritzontals Hom pot separar netament, des d’un punt de vista morfoestructural, dues grans unitats al nord, l’Amazònia —vasta àrea de subsidència i sedimentació, drenada per l’…