Resultats de la cerca

Són al SW de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre

Segons la tradició, sant Mer, llegendari fundador del monestir de Banyoles, menà en aquest indret vida eremítica Al s XIII ja hi havia una capella dedicada al sant i una altra a santa Càndida, mare seva El 1627 fou excavat el terra i hom trobà unes despulles que foren atribuïdes al sant i que atragueren grans multituds Foren dipositades a l’església de Sant Esteve de Guialbes i cada any són traslladades al santuari el primer diumenge després del 27 de gener, festa del sant, on hom celebra un aplec molt concorregut

En tenien cura un sacerdot i un ermità Des del 1582 el lloc fou cedit als caputxins, que hi edificaren un convent, que entre el 1638 i el 1808 fou ocupat pels servites després s’aterrà per raons estratègiques El culte al sant passà el 1649 a l’església del monestir

La capital és Santiago del Estero És limitada al N per les províncies de Salta i el Chaco, a l’E per aquesta última i Santa Fe, al S per la de Córdoba, i a l’W per les de Tucumán i Catamarca Fisiogràficament pertany a la regió del Chaco, excepte a l’extrem occidental, que està en contacte amb els contraforts de la serralada preandina Clima tropical càlid i sec Els rius principals són el Salado i el Sali, entre els quals hi ha la zona més explotada agrícolament cotó, alfals, blat de moro, blat, explotació forestal La ramaderia és important Escasses vies de comunicació Poblament rural

És situada a 181 m sobre el nivell del mar, a la vora dreta del riu Dulce El seu desenvolupament econòmic és escàs, a causa de la seva situació geogràfica i de la manca de vies de comunicació És el centre comercial de la província Indústries tèxtils i de cuir

Serveix d’unió entre la Safor, la Marina Alta i el Comtat, entre la vall del riu d’Alcoi i la vall de Gallinera La separació occidental de la resta de la cadena muntanyenca és marcada pel tall de l’estret de l’Orxa, per on el riu d’Alcoi travessa la serra i entra a la Safor, on desemboca a la mar Vers el NE descendeix ràpidament en una sèrie de turons que dominen la plana alluvial del baix riu d’Alcoi Té un caràcter molt abrupte, en especial en el vessant nord, cap a l’interior de la Safor

El sector forestal, en gran part cobert de pinedes, ocupa unes dues terceres parts del territori La part més baixa, pròxima al riu, és dedicada al regadiu quasi en la seva totalitat 200 ha de tarongers 150 ha que aprofiten l’aigua del riu de Vernissa i la resta de pous el secà es redueix a 25 ha oliveres, garrofers, vinya i ametllers Hi ha magatzems de preparació de fruita La població, que havia tingut un increment fort al llarg del s XIX, ha tornat a créixer des del 1950 amb l’ampliació de l’àrea regada El poble 1 213 h agl 2006, rotovins 103 m alt és a la dreta del riu de Vernissa De l’…

Situada a la dreta del riu Paraná, és un port fluvial important Important centre comercial Indústries derivades de l’agricultura Refineria de petroli Gran nus de comunicacions Centre d’ensenyament superior Universidad Nacional de Rosario, fundada el 1968 Fundada el 1725 per Francisco Godoy al costat d’un antic poblat d’indis, com a hisenda ramadera, cresqué al voltant d’una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, que esdevingué un centre de pelegrinatge Es decantà pels independentistes 1812-13 i el 1846 fou una base en la guerra pel control del riu Paraná Ciutat des del 1852, cresqué…