Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
Río de la Plata
Estuari
Gran estuari de l’Amèrica meridional a la costa atlàntica, entre l’Uruguai al N i l’Argentina al S, format per la desembocadura dels rius Paranà i Uruguai.
La boca, des de Punta del Este Uruguai al cap de San Antonio Argentina, té 225 km Els dos rius que hi desemboquen aporten una quantitat d’aigua de 25000 m 3 /s Amb una profunditat mínima, per la gran quantitat d’alluvions, hom hi obre canals per facilitar la navegació cap als ports de Montevideo, Buenos Aires i Rosario La zona fou explorada per Juan Díaz de Solís 1516 i per Sebastiano Caboto i Diego García 1526, i fou colonitzada per Pedro de Mendoza 1535 A l’expedició de Caboto hi figurà un nombre important de catalans entre ells destacà el seu lloctinent Miquel Rifós Una nova expedició 1559…
Tanzània
Vista d’un baobab, a Tanzània
© Corel
Estat
Estat de l’Àfrica oriental, que limita amb Uganda i Kenya al N, l’oceà Índic a l’E, Zàmbia, Malawi i Moçambic al S i la República Democràtica del Congo, Burundi i Ruanda a l’W. Inclou les illes de Zanzíbar i Pemba, que formen el territori autònom de Zanzíbar i, més al S, l’illa de Mafia. El 1973 hom designà capital la ciutat de Dodoma, bé que un gran nombre de competències i serveis resten a l’antiga capital, Dar es Salaam.
La geografia física La part més gran del país és formada per un extens altiplà, nucli central, que té una altitud mitjana de 1000 a 1400 m i que correspon a una antiga superfície d’erosió que nivellà l’antic sòcol precambrià Aquest altiplà és limitat a l’E per la regió costanera de l’Índic, de formació sedimentària i menys alta, i a l’W per l’enfonsament tectònic del Rift Valley, l’eix del qual constitueix la frontera occidental de Tanzània, que és ocupat pels llacs de Tanganyika, Nyasa i Rukwa els dos primers, autèntics mars interiors El N és també banyat per un altre mar interior, el llac…