Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Beskidy
Massís
Regió muntanyosa de l’Europa central que forma part de l’arc carpàtic i que constitueix parcialment la frontera entre Polònia i Eslovàquia.
És una àrea d’altiplans d’una altitud mitjana de 500 m dominats per crestes de flysch, agudes i escarpades, que culminen al Babia Góra 1 725 m El principal recurs econòmic és l’explotació forestal, juntament amb la ramaderia
Chubut
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la Patagònia.
La capital és Rawson 25 800 2002 Morfològicament hom hi pot distingir cinc regions els altiplans orientals Meseta de Montemayor, Pampa del Castillo, les valls fluvials Chubut, Chico, les carenes patagones, les depressions llacs Calhué Huapi i Musters i les carenes andines Els principals cursos hidrogràfics són el Chubut i el Chico, que davallen dels Andes El clima és àrid i fred La principal riquesa és la ramaderia d’ovins i de bovins Són importants els jaciments petrolífers descoberts el 1907, al voltant de Comodoro Rivadavia, on hi ha les refineries, que produeixen el 65%,…
Santa Cruz
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la Patagònia.
La capital és Río Gallegos 43 727 h 1980 Al N limita amb la província de Chubut, a l’E amb l’oceà Atlàntic i al S i W amb Xile Es compon de dues regions clarament diferenciades des del punt de vista estructural i morfològic a l’W els Andes, amb nombroses restes de les passades èpoques glacials, i a l’E la Patagònia, amb un conjunt d’altiplans i depressions degudes a moviments epirogènics Els rius són cabalosos, car són alimentats per les neus perpètues dels Andes Clima fred, àrid i ventós, amb poques pluges i dèbils És la província menys poblada 0,5 h/km 2 1980 L’economia es basa…
Moràvia
Brno, ciutat de la Moràvia Meridional
© B. Llebaria
Geografia històrica
La més oriental de les dues regions de Txèquia, que limita a l’E amb l’estat d’Eslovàquia.
És una regió de contacte entre els últims contraforts del massís hercinià de Bohèmia i els Carpats Blancs, i al mig s’insereix la vall del Morava, que s’obre, al S, cap a la plana Pannònica i, al NE, cap a la conca de l’Oder És una regió de transició i de pas entre l’Europa del sud, o danubiana, i la del nord, o país del Vístula Constitueix una àmplia depressió, recoberta de sediments terciaris i quaternaris i drenada per la xarxa del Morava, la qual depressió es presenta com un conjunt de diverses conques i de diversos altiplans i turons tallats per les valls dels rius Al N,…