Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Santa Cruz
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la Patagònia.
La capital és Río Gallegos 43 727 h 1980 Al N limita amb la província de Chubut, a l’E amb l’oceà Atlàntic i al S i W amb Xile Es compon de dues regions clarament diferenciades des del punt de vista estructural i morfològic a l’W els Andes, amb nombroses restes de les passades èpoques glacials, i a l’E la Patagònia, amb un conjunt d’altiplans i depressions degudes a moviments epirogènics Els rius són cabalosos, car són alimentats per les neus perpètues dels Andes Clima fred, àrid i ventós, amb poques pluges i dèbils És la província menys poblada 0,5 h/km 2 1980 L’economia es basa en la…
San Juan
Divisió administrativa
Província del NW de l’Argentina, a la regió andina.
La capital és San Juan La delimiten al N i a l’E la província de La Rioja, al S les de Mendoza i San Luis i a l’W la serralada dels Andes S'hi troben tres dels sistemes muntanyosos de l’Argentina la serralada dels Andes, la Preserralada i les serres de la Pampa Clima àrid i sec 88 mm anuals de pluja que incideix en l’aspecte desèrtic del territori Els rius són cabalosos, alimentats per les neus de les altes muntanyes els més importants són el Bermejo i el San Juan La base principal de l’economia és l’agricultura hi predomina el conreu de la vinya, seguit del de cereals Tot i que té recursos…
Gran Chaco

Mapa de la regió del Gran Chaco
© Fototeca.cat
Regió
Regió de l’Amèrica Meridional entre els Andes, a l’oest, el riu Paraguai, a l’est, els Llanos de Chiquitos, al nord, i el riu Salado, al sud (uns 800.000 km2: uns 1.400 km de nord a sud i 600-700 km d’oest a est).
S'estén per Bolívia, el Paraguai i l’Argentina És formada per un sòcol cristallí recobert per terrenys alluvials i loess inclinat vers l’est Hom hi pot distingir tres regions el Chaco Boreal entre els Llanos de Chiquitos i el riu Pilcomayo, el Chaco Central entre el Pilcomayo i el Bermejo, i el Chaco Austral entre el Bermejo i el Salado El clima hi és tropical, amb oscillacions diàries de la temperatura molt acusades i amb una pluviositat que disminueix d’est 1100-1300 mm anuals a oest menys de 400 mm i que, sobretot a l’estiu, provoca el desbordament dels rius, que inunden la regió Coberta…
Deseado
Riu
Riu de la Patagònia, Argentina, a la província de Santa Cruz (600 km).
Neix al llac de Buenos Aires, als Andes, i segueix la direcció est forma una àrea d’aiguamolls, a causa de la forta evaporació a què és sotmès, i desguassa en estuari a l’Atlàntic
Santa Cruz
Riu
Riu de la Patagònia, Argentina, a la província de Santa Cruz (500 km).
De règim nival, neix als Andes, al vessant nord-oriental del cim de Fitz Roy, travessa els llacs Viedma i Argentino, penetra a la Patagònia, on forma nombrosos meandres encaixats, i desemboca a l’Atlàntic, en un estuari al N de la Bahía Grande
Chubut
Riu
Riu de l’Argentina, a la Patagònia (800 km).
Neix als Andes, als contraforts del mont Tronador Flueix de nord a sud fins a Leleque, on pren la direcció sud-est En arribar a Paso de Indios gira vers l’est fins que rep per la dreta el riu Chico, i gira vers el nord-est fins a desembocar a l’Atlàntic, a Rawson
Pilcomayo
Riu
Riu de l’Amèrica del Sud, afluent del Paraguai per la dreta (2 000 km).
Neix a la Cordillera Central dels Andes de Bolívia En direcció SE, separa el Chaco Boreal o paraguaià del Central o argentí Desguassa en el Paraguai, a 15 km d’Asunción, davant el Cerro de Lambaré Té un cabal màxim de 463 m 3 /s i mínim de 5 m 3 /s Només és navegable 170 km més amunt de la seva confluència a causa dels nombrosos ràpids i llacunes
Mendoza
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Andina, fronterera amb Xile.
La capital és Mendoza S'hi localitzen els cims Aconcagua, 7 032m i els passos Paso de la Cumbre, 4 064m més elevats dels Andes Al S hi ha alguns sectors volcànics L’agricultura es basa en el conreu de la vinya, de la qual s’obté la major quantitat de producció de tota l’Amèrica del Sud Hi és important la ramaderia porcs, cavalls i vaques Hi ha jaciments de petroli i de minerals d’urani, plom, argent, etc, i té indústria del ciment