Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Maiquetía
Ciutat
Ciutat de Veneçuela, al districte federal de Caracas, que forma part de l’aglomeració de Caracas, a la vora del port de La Guaira.
Té l’aeroport internacional de la Veneçuela central Caracas, i és un important centre comercial
Puerto Fijo
Ciutat
Ciutat de l’estat de Falcón, Veneçuela.
Port de pesca a la costa est del golf de Veneçuela Centre d’una conurbació formada per dues refineries de petroli i l’aeroport veí de Las Piedras
Linköping
Ciutat
Capital del län d’Östergötland, Suècia.
Situada a l’est del llac de Vättern, és seu episcopal centre ferroviari, té indústria automobilística i elèctrica, i hi ha aeroport Entre els seus monuments arquitectònics cal esmentar la catedral, gòtica, i el castell
Ciudad Guayana
Ciutat
Ciutat de Veneçuela, al SE de l’estat de Bolívar.
Centre comercial resultant de la fusió de Puerto Ordaz, San Félix, Matanzas, Caruachi i Castillito, a la confluència dels rius Orinoco i Caroní Els darrers anys la població ha experimentat un gran creixement degut a l’expansió econòmica Indústria siderúrgica, química i de la construcció Encreuament de carreteres i ferrocarrils miners Port fluvial i aeroport
Barquisimeto
Ciutat
Capital de l’estat de Lara, Veneçuela, vora el riu Turbio.
És centre d’una regió agrícola sisal, tabac, cafè, cacau, cotó, canya de sucre, cereals, nucli industrial ciment, tèxtils, ceràmica, cigarrets, alimentació, mecànica i centre comercial Hi ha mines de coure i és un nus de comunicacions hi passa la carretera Panamericana, i té aeroport La ciutat fou fundada el 1552 per Juan de Villegas amb el nom de Nueva Segovia de Barquisimeto El terratrèmol del 1812 destruí totes les construccions de tipus colonial
Ciudad Bolívar
Ciutat
Capital de l’estat de Bolívar, Veneçuela, situada al sud del país, a la vora dreta del baix Orinoco.
És el principal centre agrícola, ramader, miner manganès, bauxita i les explotacions de ferro de Cerro Bolívar i comercial i nucli industrial hidroelèctrica de l’estat La via de comunicació més important és la de l’Orinoco port fluvial i també marítim gràcies de l’amplada del riu Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universidad de Oriente, Núcleo Bolívar Fou fundada cap al 1760 per Joaquín Moreno de Mendoza amb el nom d' Angostura El 1846 el congrés nacional li canvià el nom per l’actual Hi fou celebrat el congrés d’Angostura 1819
Malmö
© Justin Brown/imagebank.sweden.se
Ciutat
Capital del län d’Escània, a l’extrem sud de Suècia.
És un port important, situat a la petita badia de Lomma, a la costa de l’estret de Sund, davant Copenhaguen Tercera ciutat del país, després d’Estocolm i Göteborg, des del 1950 ha registrat un creixement demogràfic anual del 0,3% El nucli antic, envoltat de canals, conserva tot el caràcter, i entre els seus diversos monuments es destaquen l’església de Sant Pere s XIV i el castell Antic centre hanseàtic, deu la seva expansió a la seva situació privilegiada Al costat de la tradicional activitat comercial s’hi ha desenvolupat una activitat industrial important construccions navals i…
Estocolm
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de l’estat de Suècia i del län homònim.
Situada a l’estret que separa el llac Mälar del Saltsjön, braç de la Bàltica, la ciutat s’estén sobre un grup de 15 illes i tres àrees continentals El nucli primitiu és el Staden Mellan Broarna ‘ciutat entre ponts’, format per les illes de Stadsholmen, Riddarholmen, Helgeandsholmen i Strömborg, on es concentren els organismes del govern i que conserva en part la planta medieval El pont de Norrbro l’enllaça amb el sector de Norrmalm, reurbanitzat com a modern centre comercial i de negocis Entre els parcs de Gustav Adolfs Torg i Kungsträdgarden hi ha el centre de les finances L’expansió urbana…
Suècia
Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…