Resultats de la cerca
Es mostren 652 resultats
Los Roques
Arxipèlag
Arxipèlag de la mar de les Antilles, a Veneçuela.
Constitueixen una dependència federal de Veneçuela, al nord de Caracas En nombre de 365, són illes petites i baixes la principal és el Gran Roque, 1,7 km 2 i en gran majoria deshabitades Dipòsits de guano i de sal
península de Paria
Península
Península al NE de Veneçuela, a l’estat de Sucre, davant l’illa de Trinitat, de la qual la separa el braç de mar de Bocas del Dragón.
Té 120 km de llarg i marca la part septentrional del golf de Paria
golf de Paria
Badia
Petit mar insular d’Amèrica del Sud, de 160 km de llarg i 65 d’ample, entre l’illa de Trinitat, a l’E, la península de Paria, al N, i la costa de Veneçuela, al SW.
L’aigua hi té poca fondària, i el port més important és Port-of-Spain, a Trinitat
Paraguanà
Península
Península de Veneçuela, al Carib, a l’estat de Falcón, unida al continent per un istme estret.
L’escassa pluviositat dificulta els conreus Bestiar cabrum Refineries de petroli a Piedras i Punta Cardón
Puerto Fijo
Ciutat
Ciutat de l’estat de Falcón, Veneçuela.
Port de pesca a la costa est del golf de Veneçuela Centre d’una conurbació formada per dues refineries de petroli i l’aeroport veí de Las Piedras
Portuguesa
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela.
La capital és Guanare 37 715 h 1971 Situat a l’W de Veneçuela, limita amb els estats de Lara al N, Cojedes a l’E, Trujillo a l’W i Barinas al S La major part es troba a la regió dels Llanos i és travessada pel riu Portuguesa, afluent de l’Apure, que li dóna el nom Clima tropical amb temperatures mitjanes de 28°C i pluges de l’ordre dels 1 600 mm a la capital És cobert de sabana als Llanos i té bosc tropical a les parts altes Poc poblat 33 h/km 2 1984, l’economia es basa en l’explotació de fustes precioses i conreus d’arròs, cotó, sèsam i blat de moro La indústria és de transformació de…
San Cristóbal
Ciutat
Capital de l’estat de Táchira, Veneçuela.
És situada a la riba del riu Torbes, a 826 m d’altitud Gràcies a les millores de les comunicacions s’ha transformat en un centre agrícola i comercial i la seva població ha experimentat un fort augment el 1950 tenia solament 54 000 ha Hi ha destilleries i indústries alimentàries i de tabac És un centre turístic i un nus de carreteres
Federació de Rhodèsia i Nyasalàndia
Geografia històrica
Unió administrativa i política entre Rhodèsia del Sud (actual Zimbàbue), Rhodèsia del Nord (actual Zàmbia) i Nyasalàndia (actual Malawi), des del 1953 al 1963, amb el nom de Federació Centreafricana.
A partir dels anys 1930 la pressió simultània des de Salisbury i Lusaka per crear una federació que inclogués també Nyassalàndia topà amb una forta resistència a Londres, que volia garantir els drets dels africans Això no obstant, la insistència dels blancs de Rhodèsia del Sud, on la presència europea era més densa, trobà un ressò favorable entre els conservadors britànics Segons els federalistes, les mines de coure del Nord depenien del carbó del Sud, Rhodèsia del Sud considerava la del Nord com el seu mercat natural, i afegia que la prosperitat milloraria els territoris més pobres i…
Rhodèsia del Nord
Geografia històrica
Colònia britànica (1911-1964), pertanyent a l'antiga Rhodèsia, que en independitzar-se rebé el nom actual de Zàmbia.
Fou colonitzat per la British South African Company i per l’African Lakes Company Des del 1924 el territori passà a formar part del British Central African Protectorate L’explotació del coure des del 1930 reuní uns 70000 britànics Entre el 1953 i el 1963 estigué federada amb Rhodèsia del Sud i Nyassalàndia i el 1964 proclamà la seva independència sota un règim africà Immediatament canvià el seu nom pel de Zàmbia
Rhodèsia
Geografia històrica
Nom amb el qual era designada la regió de l’Àfrica meridional sota domini britànic actualment dividida entre els estats de Zàmbia i de Zimbàbue.
De la influència portuguesa a la influència britànica El nom prové de Cecil Rhodes , el qual explorà i colonitzà la regió Habitada inicialment per una població paleolítica d’origen khoikhoi , tingué una notable indústria metallúrgica —or i ferro— perfeccionada per noves tècniques aportades per tribus negres bantús al primer millenni dC Aquests productes, més el vori i els esclaus, foren exportats per mercaders àrabs des del segle IX a través del port de Sofala Quan els portuguesos assoliren el control de Sofala al segle XVI, s’assabentaren que el principal regne de l’interior era el dels…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina