Resultats de la cerca

La capital és San Juan de los Morros 67 645 h 1992 Al nord, muntanyós, hi ha el pas de Puerta de los Llanos Els rius principals són el Guárico, el Mocapra i l’Hanapire, que pertanyen a la conca de l’Orinoco Els rius del NE desguassen per mitjà de l’Unare a la mar Carib El clima és tropical, amb pluges de març a octubre i estació seca de novembre a abril precipitació anual, 1 294 mm La vegetació és de bosc-galeria a les vores dels rius i de sabana de gramínies a les planes La seva densitat és una de les més baixes del país 6,6 h/km 2 1984 Són importants…

La capital és San Felipe 65 793 h 1990 Forma dues regions muntanyoses a l’W i a l’E, separades per la depressió tectònica dels rius Turbio i Yaracuy Altres rius importants són l’Aroa i el Nirgua El clima és tropical humit 1 280 mm, més temperat a la muntanya La riquesa econòmica principal és l’agricultura sobretot canya de sucre, i també cafè, cacau, fruita, arròs, blat de moro, cotó i plàtans La ramaderia hi és poc desenvolupada Hi ha mines de coure, argent, or i plom, i les indústries són derivades de l’agricultura

Centre comercial resultant de la fusió de Puerto Ordaz, San Félix, Matanzas, Caruachi i Castillito, a la confluència dels rius Orinoco i Caroní Els darrers anys la població ha experimentat un gran creixement degut a l’expansió econòmica Indústria siderúrgica, química i de la construcció Encreuament de carreteres i ferrocarrils miners Port fluvial i aeroport

Neix per la unió dels rius Uribante i Sarare prop de Guasdualito Recorre les planes de l’Orinoco en direcció W-E, i per la vora esquerra rep el riu Portuguesa a San Fernando de Apure Des d’aquesta ciutat el riu adquireix un caràcter deltaic, amb nombroses bifurcacions fins que desguassa a l’Orinoco prop de Caicara de l’Orinoco En aquest darrer tram l’Apure és navegable

La capital és San Cristóbal Regió molt muntanyosa, a causa de la Cordillera de Mérida, que travessa el territori de SW a NE, participà també de la plana que s’estén al S del llac de Maracaibo Els rius més importants són l’Uribante, el Táchira i el Grita Clima subtropical humit Molta producció de canya de sucre, tabac i fruita Ramaderia Indústria derivada de l’agricultura Mines de carbó, or, coure i fosfats

La capital és Cumaná S'hi distingeixen tres parts fisiogràfiques el massís oriental, la gran falla E-W, que separa el massís de la formació orogràfica de Paria, i les terres baixes i pantanoses del golf de Paria De clima tropical, els rius són de poca importància Hi ha conreus de cacau, canya de sucre, cotó, cafè, tabac, arròs i cocos Hi ha activitats de pesca, indústries de conserves de peix i d’elaboració de sucre Té jaciments de minerals, poc explotats, guix, sofre i ferro

Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…

Hom hi pot distingir quatre regions fisiogràfiques la serralada costanera la depressió central, on se situen els principals centres industrials, que acaba a la depressió del llac Valencia la serralada interior i la regió dels Llanos El clima hi és tropical i l’estació de les pluges va del maig a l’agost Els rius més importants són el Tuy i el Guarico L’ocupació principal és la ramaderia Entre els productes agrícoles destaquen el cafè, el cacau, la canya de sucre, el tabac, l’arròs, les bananes i el blat La capital és Maracay

La capital és Mérida Ocupa una gran part de la Cordillera de Mérida, prolongació de la Cordillera Oriental dels Andes Al NW hi ha una plana alluvial costanera amb el llac de Maracaibo Hi desguassa el riu principal, el Torondoy Altres rius Santo Domingo, Curbatí, etc pertanyen a la conca de l’Orinoco El clima és tropical humit 17,2° de temperatura mitjana pel gener i 18,3° pel juliol les precipitacions són de l’ordre de 2 028 mm anuals Hi ha conreus de cereals, cafè, cacau i fruites tropicals Jaciments de petroli Indústries alimentàries Les comunicacions són fonamentalment per…

Els materials són d’origen metamòrfic gneis i esquists i de plegament alpí, relacionats amb les Antilles És dividida en dos sectors parallels a la costa un, l’occidental, és constituït per dues seccions separades pel llac de Valencia i la conca del Tuy, on la meridional no supera els 2 000 m, però hi neixen nombrosos rius al septentrional, d’alçada mitjana de 2 000 m, hi ha els cims més alts Naiguatà, 2 765 m, i Pico Coniza, 2 410 m El sector oriental és constituït per la Serra Cumaná, el cim més destacat de la qual és el Turimiquire 2 596 m