Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Cundinamarca
Divisió administrativa
Departament de Colòmbia.
La capital és Bogotà L’altiplà de Cundinamarca fou habitat pels txibtxes El 1536 Jiménez de Quesada matà l’últim zipa txibtxa, Tziquesuna, i fundà Santa Fe Fou el primer estat independent de Colòmbia i reconegué Ferran VII com a president de l’estat, bé que en la seva absència fou nomenat Jorge Tadeo González El 1857 la lluita civil entre federals i centralistes desembocà en la constitució de l’estat federal de Cundinamarca Bogotà, Cundinamarca, Tequendama i Zipaquirà La constitució del 1886 centralitzà el poder i Cundinamarca esdevingué departament
vall de Toran
Vista de les muntanyes de Canejan
© Xevi Varela
Vall de la Vall d’Aran, la més septentrional del vessant dret de la Garona, que constitueix la part més extensa del municipi de Canejan.
La línia de crestes que separa la Vall d’Aran dels territoris occitans de Comenge i Coserans, que culmina als tucs de Crabèra 2630 m alt i de Serralta 2 713 m, n'és el límit septentrional la línia de crestes que uneix el Montlude 2517 m amb els rasos de Liat altiplà on tenen llur capçalera les valls de Toran i de l’Unhòla, a través de les serres de Guarbes, Sescorjada i de pica Palomèra, n'és el límit amb la vall de Varradòs, al S És drenada pel riu de Toran , afluent, per la dreta, de la Garona a Pontaut, format per la unió de diversos torrents que davallen dels tucs de Crabèra i de Güerri i…
pla de Moràs
Altiplà
Altiplà (2 151 m alt.) de la Vall d’Aran, a l’interfluvi entre els rius d’Aiguamòg (Tredòs) i de Valarties (Arties), al municipi de Salardú.
gorja de Marc de Liscorn
Congost
Congost del riu d’Et Güerri en davallar de l’altiplà dels rasos de Liart vers la vall de Toran, dins el terme de Canejan (Vall d’Aran).
rasos de Liat
Vista dels rasos de Liat
© Xevi Varela
Altiplà
Altiplà de la Vall d’Aran, a la divisòria d’aigües de l’Unhòla i del riu de Toran, estès entre les serres de pica Palomèra i d’Es Armèros, al S, i el portilló d’Albi, al N.
És centrat per l' estany de Liat , capçalera de l'Unhòla Al seu extrem meridional hi ha les mines de Liat o de pica Palomèra
Amazònia
Vista de la selva plujosa equatorial americana de l’Amazònia
© X. Pintanel
Regió
Regió natural d’Amèrica del Sud, constituïda per una extensa conca sedimentària de més de 6 milions de km2, solcada pel riu Amazones i els seus afluents, i emplaçada entre dos massissos antics poc elevats: el massís de la Guaiana, al N, i l’escut brasiler al S.
La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha acumulat un…
Colòmbia
Estat
Estat del NO de l’Amèrica del Sud, entre l’oceà Pacífic i la mar de les Antilles, limita a l’W pel Panamà, a l’E per Veneçuela i el Brasil, i al S pel Perú i l’Equador; el territori insular és format, entre d’altres, per les illes de Sant Andrés, Providencia i Malpelo; la capital és Bogotà.
La geografia física El relleu i la geologia Els materials que hom troba a Colòmbia són molt variats, puix que n'hi ha a partir de l’època precambriana fins a les èpoques més recents es destaquen, però, els de l’era primària Si hom n'analitza la composició geològica d’oest a est, es donen, a la serralada costanera de Baudó, roques volcàniques cobertes per gresos i argiles a les branques dels Andes, roques granítiques i gneis, amb capes estratificades al damunt de gresos i esquists materials cretacis i eruptius a la serralada occidental i al vessant occidental de la serralada central esquists…