Resultats de la cerca

Correspon a les comarques de llengua catalana atribuïdes des de la conquesta de Jaume I al bisbat de Tortosa dins el qual es mantingueren fins al 1960 i, aproximadament amb Almenara i sense l’Alt Millars, a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana correspon, igualment, a la zona de parla catalana de la província de Castelló inclòs Olocau del Rei L’àrea comercial de Castelló de la Plana amb les subàrees de Morella i de Vinaròs comprèn aquesta regió excepte Almenara i gran part de la Tinença de Benifassà, a més de l’Alt Millars i d’una zona veïna d’Aragó…

Constitueix l’alta vall del riu de Llucena dit ací barranc de Xodos , que penetra al terme de Llucena a través del congost de l’Estret, obert entre els contraforts orientals del cabeç Roig 1388 m i el tossal de Bernat 1172 m alt pel N formen la capçalera de la vall la línia de crestes que des de Penyagolosa uneix els tossals del Mariner 1467 m i de l’Albagés 1481 m i el pla de la Nevera en aquest indret el terme inclou un petit sector de la capçalera de la rambla d’Atzeneta, dit l’Estepar Hi ha 610 ha de boscs de pins i 2915 de brolla i matollar Al secà hi ha 874 ha, dedicades només a cereals…

Cap de comarca, l’Alcora Es troba situada al S de l’Alt Maestrat i a l’E de la ratlla d’Aragó la rambla de la Viuda, afluent del Millars, la separa, a l’E, de la Plana Alta i la serra del Carbo i els serrats que divideixen les conques del riu de Vilamalefa, i del riu de Llucena, al S i a l’W Aquests serrats són, a més, fronteres lingüístiques entre l’Alt Millars, zona de parla castellana, i l’Alcalatén, de parla catalana L’eix de la comarca és el riu de Llucena El terreny és secundari, llevat d’una part quaternària a l’Alcora, format principalment per roques calcàries i margues juràssiques i…