Resultats de la cerca

La capital és Bogotà L’altiplà de Cundinamarca fou habitat pels txibtxes El 1536 Jiménez de Quesada matà l’últim zipa txibtxa, Tziquesuna, i fundà Santa Fe Fou el primer estat independent de Colòmbia i reconegué Ferran VII com a president de l’estat, bé que en la seva absència fou nomenat Jorge Tadeo González El 1857 la lluita civil entre federals i centralistes desembocà en la constitució de l’estat federal de Cundinamarca Bogotà, Cundinamarca, Tequendama i Zipaquirà La constitució del 1886 centralitzà el poder i Cundinamarca esdevingué departament

Fou constituïda al congrés d’Angostura 1819, i Simón Bolívar en fou el primer president En el congrés de Cúcuta, on en fou elaborada la constitució 1821, es manifestaren les primeres dissensions entre centralistes i federalistes, fet que menà a la seva desintegració Veneçuela 1829 i l’Equador 1830 se separaren i, així reduïda, el 1831 restà formada la República de Nova Granada, que el 1886 prengué el nom de República de Colòmbia

Ocupada antigament per ammonites, moabites i idumeus, fou seu de les tribus israelites de Gad, de Rubèn i part de Manassès, bé que només Acab 873-854 aC i Jeroboam 783-743 aconseguiren d’integrar-la a Israel Conquerida pels selèucides ~400 aC, formà part de l’imperi nabateu de Petra Sota els asmoneus 143-63 aC tornà a formar part de l’estat jueu Integrà la província romana de Palestina 64 aC Conquerida pels musulmans 637, esdevingué un dels sis regnes regne de Karak en què fou dividida la Síria sota els califes de Bagdad En temps dels croats, constituí el principat llatí de Transjordània, amb…

La geografia física El relleu i la geologia Els materials que hom troba a Colòmbia són molt variats, puix que n'hi ha a partir de l’època precambriana fins a les èpoques més recents es destaquen, però, els de l’era primària Si hom n'analitza la composició geològica d’oest a est, es donen, a la serralada costanera de Baudó, roques volcàniques cobertes per gresos i argiles a les branques dels Andes, roques granítiques i gneis, amb capes estratificades al damunt de gresos i esquists materials cretacis i eruptius a la serralada occidental i al vessant occidental de la serralada central esquists…

La geografia És un país de fronteres artificials, amb un port a la mar Roja El relleu és generalment tabular sobre roques sedimentàries del Mesozoic gres i roques calcàries, materials volcànics i cristallins L’accident més important és la fossa tectònica que va del llac de Tiberíades al golf d’Àqaba L’únic riu important és el Jordà, que comparteix amb Israel El clima és en general molt àrid, amb una gradació d’humitat d’W a E de 575 mm anuals de pluviositat a Jerusalem i uns 200 mm a la resta del país La vegetació predominant és el matoll i l’estepa, molt degradada a l’E i al S, on és…

La geografia Al N queda delimitada pels darrers contraforts de l’Hermon i les muntanyes de l’Hauran 1830 m, i al S pel desert del Nègueb De N a S, la vall del Jordà la divideix en dues parts Cisjordània a llevant, fins a la Mediterrània, i Transjordània a ponent, fins al desert de Síria Al S de la mar Morta, la plana de l’‘Araba continua aquesta divisió fins al golf d’‘Aqaba o d’Elat Transjordània presenta una sèrie de valls en direcció EW, fins a la depressió del Jordà, mentre que Cisjordània es caracteritza per la cadena muntanyosa que la travessa en direcció NS al centre del país Samaria,…