Resultats de la cerca
Es mostren 540 resultats
golf de Sant Jordi
Golf marí
Entrant de la costa del Principat originat per la inflexió que ha produït el desenvolupament del delta de l’Ebre en el sector de la costa comprès entre el coll de Balaguer i l’antic castell de Sant Jordi d'Alfama (que li ha donat nom) i la desembocadura de l’Ebre (actualment l’illa de Buda i el cap de Tortosa).
El fons del golf és format per la badia de l’Ampolla a l’inici del delta i el port del Fangar format al flanc del delta pel creixement de la península sorrenca del Canalot
golf de Roses
Badia de Roses
© Fototeca.cat
Golf marí
Golf de la costa de l’Alt Empordà, obert entre la península del cap de Creus (cap de Norfeu) i el massís de Montgrí (cap de Montgó), que constitueix la sortida natural al mar de la comarca.
L’Oligocè que arriba fins a Figueres és recobert des d’aquesta ciutat a la mar pels alluvions de la Muga i del Fluvià, que desemboquen al centre de la llarga platja d’Empúries que ocupa tot l’interior del golf, a 3 km un de l’altre Havia estat una zona pantanosa, actualment en gran part dessecada i convertida en zona de conreus en un principi d’arròs en bona part Té una obertura de 15 km 18 a l’interior i una profunditat de 7 km Antic lloc obert a les relacions marítimes les poblacions gregues de Rodes a la badia de Roses i d’Empúries establertes als dos extrems del golf han…
La Paz
Vista del Valle de la Luna , al departament de La Paz, a Bolívia
© X. Pintanel
La Paz
La catedral de La Paz, a Bolívia
© X. Pintanel
Ciutat
Capital administrativa i seu del govern de Bolívia (no és la capital legal) i capital del departament homònim.
És situada en una profunda cubeta d’un altiplà a 3700 m d’altura, amb uns vessants molt escarpats Hom hi distingeix un nucli central d’època colonial, amb carrers estrets i amb grans pendents Al costat dels barris administratius i residencials hom ha installat nombroses petites indústries filatures de llana, cotó, fàbriques de ciment, calçat, manufactura de tabac, i d’altres de menys importància Té aeroport internacional Arquebisbat catòlic Centre d’ensenyament superior Universidad Boliviana Mayor de San Andrés, fundada el 1930, i Universidad Católica Boliviana, el 1966 Fundada per Alonso de…
Pando
Divisió administrativa
Departament de Bolívia.
La capital és Cobija 4 218 h 1983
Potosí
Ciutat
Capital del departament de Potosí, Bolívia.
Situada a 4 144 m d’altitud, és una de les ciutats més elevades del món i famosa per les mines d’argent La seva importància minera ha estat sempre causa de creixement demogràfic Té reserves de tungstè i antimoni Fundada el 1544 arran del descobriment d’argent a les faldes del Potosí, la ciutat cresqué ràpidament, però desordenadament, i el 1561 assolí una certa autonomia Vila imperial 1547 i centre universitari 1571, la seva esplendor s’allargà fins el 1640 aproximadament el 1611 tenia uns 150 000 h Es recuperà difícilment d’una inundació el 1626, però l’esgotament de les vetes d’argent a la…
Santa Cruz de la Sierra
Ciutat
Capital del departament de Santa Cruz, Bolívia.
Situada a les ribes del riu Piray, és un centre comercial agropecuari Indústries alimentàries, destilleries, refineria de petroli És nus de comunicacions amb el Brasil i l’Argentina
Santa Cruz
Divisió administrativa
Departament de Bolívia.
La capital és Santa Cruz de la Sierra
Sajama
Cim
Cim volcànic de la Cordillera Occidental dels Andes, el més alt de Bolívia (6 520 m).