Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Gran Chaco

Mapa de la regió del Gran Chaco
© Fototeca.cat
Regió
Regió de l’Amèrica Meridional entre els Andes, a l’oest, el riu Paraguai, a l’est, els Llanos de Chiquitos, al nord, i el riu Salado, al sud (uns 800.000 km2: uns 1.400 km de nord a sud i 600-700 km d’oest a est).
S'estén per Bolívia, el Paraguai i l’Argentina És formada per un sòcol cristallí recobert per terrenys alluvials i loess inclinat vers l’est Hom hi pot distingir tres regions el Chaco Boreal entre els Llanos de Chiquitos i el riu Pilcomayo, el Chaco Central entre el Pilcomayo i el Bermejo, i el Chaco Austral entre el Bermejo i el Salado El clima hi és tropical, amb oscillacions diàries de la temperatura molt acusades i amb una pluviositat que disminueix d’est 1100-1300 mm anuals a oest menys de 400 mm i que, sobretot a l’estiu, provoca el desbordament dels rius, que inunden la regió Coberta…
salina de Coipasa

Salina de Coipasa
Francoise Gaujour (CC BY-NC-ND 2.0)
Salina
Aiguamoll
Àrea pantanosa salina de Bolívia (departament d’Oruro) i, en menor part, de Xile.
És situada als Andes centrals, a la regió de l’Altiplano bolivià 90 km de longitud i 50 d’amplada Al seu extrem nord hi ha el llac de Coipasa 30 km de longitud i uns 15 d’amplada, el qual, per mitjà del riu Lacajahuira, es comunica amb el llac Poopó
Mamoré
Riu
Riu de Bolívia, subafluent de l’Amazones (1.900 km de longitud).
Neix al massís de Cochabamba Andes Orientals, amb el nom de Grande, fins a l’annexió amb el Chaparé i l’ Ichilo , des d’on pren la direcció nord L’afluent més important és el Guaporé , per la dreta, el qual fa de frontera amb el Brasil Finalment, conflueix amb el Beni i forma el riu Madeira , que té una gran part del curs navegable
Pilcomayo
Riu
Riu de l’Amèrica del Sud, afluent del Paraguai per la dreta (2 000 km).
Neix a la Cordillera Central dels Andes de Bolívia En direcció SE, separa el Chaco Boreal o paraguaià del Central o argentí Desguassa en el Paraguai, a 15 km d’Asunción, davant el Cerro de Lambaré Té un cabal màxim de 463 m 3 /s i mínim de 5 m 3 /s Només és navegable 170 km més amunt de la seva confluència a causa dels nombrosos ràpids i llacunes
Cordillera Central
Serralada
Nom d’algunes branques de la serralada dels Andes a Colòmbia, el Perú i Bolívia.
A Colòmbia és el braç central dels tres en què es divideix, entre la vall del riu Magdalena, a l’est, i la vall del riu Cauca, a l’oest culmina als nevados Ruiz, Tolima i Huila Al Perú és la que hi ha entre els rius Huallaga, a l’est, i Marañón, a l’oest i al nord A Bolívia és la continuació meridional de la Cordillera Real, drenada pels rius Caine, Grande, Pilcomayo i els seus afluents
Illimani

El volcà Illimani
Mark Globe (CC BY 2.0)
Volcà
Volcà de Bolívia, a la Cordillera Occidental dels Andes, altitud màxima del país (6.462 m).
És situat al SE de La Paz
Amazònia
Vista de la selva plujosa equatorial americana de l’Amazònia
© X. Pintanel
Regió
Regió natural d’Amèrica del Sud, constituïda per una extensa conca sedimentària de més de 6 milions de km2, solcada pel riu Amazones i els seus afluents, i emplaçada entre dos massissos antics poc elevats: el massís de la Guaiana, al N, i l’escut brasiler al S.
La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha…
Sajama
Cim
Cim volcànic de la Cordillera Occidental dels Andes, el més alt de Bolívia (6 520 m).
Cordillera Oriental
Serralada
Serralada d’Amèrica del Sud que forma la branca oriental dels Andes i que s’estén des de Veneçuela fins a Bolívia.
Poopó
Llac
Llac de Bolívia, situat als Andes, al centre de l’altiplà del departament d’Oruro i a una altitud de 3 694 m.
És de poca profunditat La seva conca comunica amb la del llac Titicaca, amb un desnivell de 140 m d’altitud, pel riu Desaguadero L’existència de desguassos subterranis alimenta llacunes properes, sobretot Coipasa