Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Quito

Església de La Compañía de Quito
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de l’Equador i de la província de Pichincha.
És situada a 2 800 m, a la falda E del volcà Pichincha, a la vora del riu Machangara El creixement de la ciutat ha quintuplicat la població al llarg del s XX, desenvolupament motivat, en part, per la construcció del ferrocarril a Guayaquil, que també impulsà la industrialització de la ciutat productes alimentaris, químics, indústria tèxtil, joieria, ciment És el centre polític, cultural i comercial del país Hi passa la carretera Panamericana Arquebisbat Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universidad Central del Ecuador, fundada el 1769 Escuela Politécnica Nacional, el…
fenomen d’El Niño
Corrent marí
Anomalia dels corrents oceànics que té lloc regularment a l’oceà Pacífic davant de les costes del Perú i l’Equador quan el corrent càlid sud-equatorial es fa molt més extens del normal i interromp l’aflorament de les aigües profundes, fredes i carregades de nutrients, del corrent de Humboldt.
El nom fa referència al nen Jesús, ja que els corrents arriben pels volts de Nadal Les aigües càlides del corrent sud-equatorial fan augmentar la temperatura de les aigües superficials de l’oceà, cosa que afavoreix l’evaporació l’aigua evaporada caurà després en forma de pluges intenses, tant sobre la mar com sobre les terres costaneres Aquestes pluges, si bé fan créixer l’herba en paratges típicament àrids, poden produir greus inundacions D’altra banda, la interrupció de l’aflorament de Humboldt fa que disminueixi considerablement l’aportació de nutrients, i, per tant, la pesca minva…
Suècia

Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…