Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
costa de Los Mosquitos
Geografia històrica
Costa baixa de la mar de les Antilles, que des del riu Patuca, a Hondures, s’estén uns 500 km, amb una amplada de 175, fins a Bluefields, Nicaragua.
Regió plujosa i malsana, té una població inferior a 1 000 h Descoberta per Colom el 1502, amb els esclaus africans i els indígenes s’hi formà una població zamba , els cacics de la qual acataren, el 1687, el domini britànic i, el 1786, el dels castellans Pràcticament independent quan els darrers abandonaren l’Amèrica Central 1821, la Gran Bretanya i els EUA, reconegueren la seva dependència de Nicaragua en el conveni de Managua 1860 El 1895 la part del nord passà a Hondures
llac de Nicaragua
Llac
Llac del SW de Nicaragua.
Constitueix la conca lacustre més gran de l’Amèrica Central, amb una extensió de 8 430 km 2 Ocupa una part d’una depressió d’origen tectònic que ha sofert moviments de submersió en temps geològics recents, acompanyats d’una notable activitat volcànica La profunditat màxima és de 80 m Rep com a immissari el riu Tipitapa, procedent del llac de Managua, mentre que l’emissari és el riu San Juan, que desguassa a l’Atlàntic i serveix de frontera amb Costa Rica El llac comprèn nombroses illes, com les d’Ometepe, Zapatera, Solentiname i l’arxipèlag de Las Isletas
la Guaiana Francesa
Territori no independent
Departament francès d’ultramar situat al NE de l’Amèrica del Sud, que ocupa una part del Massís de la Guaiana.
La capital és Caiena 57047 h 2009 El seu clima és equatorial molt marcat Les precipitacions són de 3 000 mm anuals i les temperatures oscillen entre els 23°C i els 25°C La major part del país és coberta per la selva equatorial 88% només 1 000 ha són cultivades La població és distribuïda molt desigualment, amb la densitat més baixa de la Guaiana 1,4 h/km 2 Aquesta població és sobretot mestissa i parla llengües caribs i el francès, la llengua oficial Les principals produccions agrícoles són la canya sucrera, el cafè, el cacau, el blat de moro, el tabac, la mandioca i les bananes Hom exporta…
Nicaragua
Estat
Estat de l’Amèrica Central, comprès entre Hondures, al N, i Costa Rica, al S, i banyat per la mar Carib, a l’E, i per l’oceà Pacífic, a l’W; la capital és Managua.
La geografia física Una gran depressió tectònica entre el golf de Fonseca, a l’extrem NW, i la badia de San Juan del Norte, al SE, divideix el país en tres parts diferenciades La depressió en si, sotmesa a moviments de submersió en temps geològics recents i a una represa de l’activitat volcànica, inclou la regió lacustre de les conques de Managua i de Nicaragua, separades per una àrea coberta de materials volcànics El llac de Managua, d’una escassa profunditat, té per emissari el riu Tipitapa, immissari alhora del llac Nicaragua, molt més extens i més profund A l’W de la depressió, el vessant…
Sierra Madre Centroamericana
Serralada
Serralada de l’Amèrica Central, que s’estén des de l’istme de Tehuantepec, a Mèxic, fins a la Barranca de Atrato, a Colòmbia.
Amb una orientació NW-SE, travessa Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà Hom hi distingeix dos conjunts un d’origen volcànic, on s’inclouen la Sierra Madre de Chiapas, a Mèxic, l’eix volcànic guatemalencosalvadorenc i els sectors volcànics de Nicaragua, Costa Rica i Panamà i un altre d’origen sedimentari, que comença a l’W de Costa Rica i forma les penínsules de Nicoya i d’Osa, la punta Burica i la d’Azuero L’origen d’aquesta formació es localitza a les acaballes del Terciari, i hi sovintegen els terratrèmols i les erupcions volcàniques La màxima altitud és al volcà…
Fonseca
Golf marí
Golf de la costa de l’Amèrica Central, al Pacífic, entre les puntes d’Amapala i de Cosigüina, que comparteixen Hondures, El Salvador i Nicaragua.
Hi desguassen el Goascorán i el Choluteca
la Guaiana
Regió
Regió del NE d’Amèrica del Sud que s’estén des del riu Orinoco fins a l’Atlàntic i que comprèn la Guaiana Francesa, Surinam, el sector sud-oriental de Veneçuela i una part del Brasil.
És un antic massís cristallí peneplanitzat, compost per roques metamòrfiques del Precambrià i intrusions granítiques, recobert durant el Secundari per sediments i que més tard, afectat pels moviments tectònics i l’erosió, s’ha rejovenit i ha aflorat el sòcol en molts indrets Això dona lloc a un relleu tabular molt característic tepuyes Cap a la perifèria del massís són els relleus en cuesta els que predominen, fins a arribar a les planes costaneres formades per dipòsits alluvials on és més favorable l’agricultura i on es concentra la població La xarxa hidrogràfica és formada per l’Orinoco i…
Amazònia
© X. Pintanel
Regió
Regió natural d’Amèrica del Sud, constituïda per una extensa conca sedimentària de més de 6 milions de km2, solcada pel riu Amazones i els seus afluents, i emplaçada entre dos massissos antics poc elevats: el massís de la Guaiana, al N, i l’escut brasiler al S.
La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha…