La capital és Caiena (57.047 h [2009]). El seu clima és equatorial molt marcat. Les precipitacions són de 3 000 mm anuals i les temperatures oscil·len entre els 23°C i els 25°C. La major part del país és coberta per la selva equatorial (88%); només 1 000 ha són cultivades. La població és distribuïda molt desigualment, amb la densitat més baixa de la Guaiana (1,4 h/km2). Aquesta població és sobretot mestissa i parla llengües caribs i el francès, la llengua oficial. Les principals produccions agrícoles són la canya sucrera, el cafè, el cacau, el blat de moro, el tabac, la mandioca i les bananes. Hom exporta fusta i rom.
La seva riquesa minera se centra en l’or i la bauxita. La capital és famosa pel seu penal (suprimit el 1938) i és el port més important juntament amb Saint-Laurent-du-Maroni. Aeroport internacional a Rochambeau.
Colonitzada des del 1604, la sobirania francesa no fou reconeguda fins el 1817. La indústria sucrera fou la base de l’economia fins que el 1855 hi foren descoberts jaciments d’or, però després d’una etapa molt pròspera (1827-46) fou afectada per l’abolició de l’esclavitud (1849). El 1946 fou transformada en departament d’ultramar i des del 1952 es desenvolupà econòmicament gràcies a immigrants de Guadeloupe i la Martinica i a l’establiment d’una base de llançament de coets espacials a Kourou (1967). El govern és format per un governador nomenat des de París i un consell de 16 membres.
Des dels anys noranta hi han estat freqüents les explosions de violència, causats en gran part pels elevats índexs d’atur. No obstant això l’elevada dependència dels subsidis ha contrarrestat les demandes d’autonomia, com fou el cas del 2010, en què una proposta per a l’augment de l’autogovern fou derrotada en un referèndum per gairebé el 70% dels votants (amb una participació del 48%).