Resultats de la cerca

La caseria també s’estén, en part, pel terme de Gandia 66 h agl i 99 h diss 1981, disseminada per una ampla plana de secà

Al N de les muntanyes Olímpic, un dels massissos més elevats de la serralada 2428 m, se submergeix al Pacífic i origina una cadena d’illes Vancouver, Reina Carlota Al S, la serralada és formada per una sèrie de turons baixos i peneplanats fins a les muntanyes Klamath, que connecten la serralada amb la de les Cascades drenades pels rius Klamath, Trinity i Mad Més cap al S la serralada és formada per una sèrie d’ horste  i fosses tectòniques, orientades de NW a SE, àrea de moviments tectònics recents, on forma l’ampla badia de San Francisco

És un centre administratiu i un mercat agrícola de cereals, canya de sucre, fruita, etc Té indústries derivades de l’agricultura i també artesanals, com les de teixits, de ceràmica i d’argenteria Centre d’ensenyament superior Universitat Benito Juárez, fundada el 1827 És també un centre turístic Rebé el nom d’Oaxaca sota el comandament d’Alvarado Despoblada per ordre d’Hernán Cortés 1522, els seus veïns l’ocuparen novament, amb el nom d’Antequera 1526-28 El 1872 rebé el nom actual El monument més important de la ciutat és el convent de Santo Domingo, construït al s XVII La façana i l’exterior…

Limita al N amb l’estat de Baixa Califòrnia La capital és La Paz 162 795 h 2000 És format per una llarga i ampla plana litoral i alineacions muntanyoses com la Sierra de La Giganta L’activitat més important és l’agricultura cotó, olives i sucre de canya, molt concentrada a la vall de Santo Domingo, on hom aprofita les aigües subterrànies La pesca i la ramaderia són també importants La mineria coure no és a bastament explotada El turisme és una important font d’ingressos Fins a la dècada dels seixanta, l’aïllament fou el principal obstacle al desenvolupament de l’estat L’…

Va des de la prolongació cap a mar de la Sierra de Santa Elena fins a Punta Eugenia

Comprèn part de la vall mitjana del riu d’Alcoi la vall de Vilallonga , que s’inicia al congost de l’Orxa i que es continua per tot el sector meridional del terme fins prop de la vila, on comença la plana alluvial Aquest sector, molt muntanyós, és accidentat per la serra d’Ador al NW 680 m alt i les de la Safor 1 011 m i de Gallinera al S i al SE Tres quartes parts del territori són ocupades pel matollar 2 200 ha i les pinedes 800 ha Els conreus ocupen els vessants muntanyosos més baixos i el sector de la vall ampla del riu hi ha 570 ha de secà oliveres, ametllers, garrofers i unes…

El sector nord-occidental és accidentat per l’alineació muntanyosa que continua la serra Grossa el Mondúber, 840 m alt, a l’extrem septentrional del pla de la Marjuquera, amb terres calcàries i relleus càrstics, en gran part improductiu, encara que 3281 ha són considerades com a superfície forestal 1985, i la resta forma part de la fèrtil horta de Gandia El regadiu utilitza la séquia reial d’Alcoi que a través de la séquia comuna de Gandia rega les terres de la dreta del riu, mentre que la de Vernissa rega les de l’esquerra, així com l’aigua de més d’un centenar de pous ocupa 2153 ha la…