Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Matamoros
Ciutat
Ciutat de l’estat de Tamaulipas, Mèxic.
Situada a 50 km de la desembocadura del Río Bravo del Norte, és ciutat duanera, puix que fa de frontera amb els EUA És un centre agrícola cotó, blat de moro, sucre i ramader Hi ha destilleries, i té aeroport
golf de Califòrnia
Golf marí
Golf de l’oceà Pacífic, a Mèxic, entre els estats de Sonora i Sinaloa, a l’E, i la península de la Baixa Califòrnia, a l’W.
Té uns 1 200 km de longitud per uns 80-200 km d’amplada Hi ha diverses illes, les més grans de les quals són les situades a la part septentrional Ángel de la Guarda, Tiburón Al fons del golf desemboca el riu Colorado
Tampico
Ciutat
Ciutat de l’estat de Tamaulipas, Mèxic.
És situada a la riba esquerra del Pánuco, prop de la seva desembocadura, i forma una conurbació amb Ciudad Madero Importantíssim port de mar, per on és exportat el petroli i els seus derivats procedents de les nombroses refineries que hi ha Indústries conserveres peix, carn i marisc
Puebla de Zaragoza
Interior de la catedral de Puebla de Zaragoza
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’estat de Puebla, Mèxic.
És la quarta ciutat pel nombre d’habitants i un dels centres econòmics del país És situada en una gran vall prop del vessant oriental del sistema Tarasco-Nahua, al peu dels volcans Iztaccíhuatl i Popocatépetl La vall és recorreguda pel riu Atoyac, afluent del Balsas És un important centre comercial i agrícola i un gran nucli industrial Importants activitats tèxtils, indústries alimentàries, material de construcció i joieria Fundada per Julián Garcés 1531, l’any següent rebé el nom de Puebla de los Ángeles Centre d’ensenyament superior Universidad Autónoma de Puebla, fundada el 1937, i…
Xochimilco
Geografia històrica
Antic estat mesoamericà, situat a la zona lacustre de Mèxic.
Fou poblat per gent de parla nàhuatl Sembla que fou fundat cap al final del s XII dC més endavant hi dominaren els tepaneques d’Azcapotzalco, i, encara més tard, els senyors de Tenochtitlán En arribar els conqueridors espanyols, els indígenes els oposaren una llarga resistència, però foren vençuts l’any 1521
Yagul
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Yagul_jaciment_arqueologic.jpg)
Yagul
Gallo de Oro Oaxaca (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Centre arqueològic de l’estat mexicà d’Oaxaca, molt a prop de la ciutat de Mitla.
Les excavacions han demostrat que la ciutat estigué sotmesa successivament al domini dels zapoteques de Monte Albán i dels mixteques de Mitla El seu moment de màxima esplendor va del segle IX al segle XIII Hom hi ha descobert nombroses construccions palaus, un joc de pilota i una fortalesa al cim d’un petit turó
Hermosillo
Ciutat
Capital de l’estat de Sonora, Mèxic.
És situada a la vora del riu Sonora Important centre agrícola i comercial, és el segon productor de blat de Mèxic Hi ha indústries alimentàries i foneries, i és un centre d’ensenyament superior Universidad de Sonora, inaugurada el 1942, i un institut tecnològic És també un nus de comunicacions carretera panamericana i ferrocarril Mèxic-Arizona
Morelos
Divisió administrativa
Estat de Mèxic.
La capital és Cuernavaca Limita al N amb el districte federal i l’estat de Mèxic, al S amb els estats de Guerrero i Puebla, a l’E amb el de Puebla i a l’W amb els de Mèxic i Guerrero Al N, la serra d’Ajusco 3 952 m, de la Cordillera Neovolcánica, s’uneix a la depressió del Balsas mitjançant dipòsits de roques intrusives El clima, al N, és fred a les muntanyes i temperat a les valls, i al S és càlid i humit La població s’ha duplicat a mitjan s XX, per raó de la immigració L’activitat se centra bàsicament en el sector primari el 60,47% de la població activa conreus de canya de sucre i d’arròs,…
Durango
Ciutat
Capital de l’estat de Durango, Mèxic.
És situada a l’àrea de contacte de la Sierra Madre Occidental amb l’altiplà, al peu de les mines de ferro de Cerro del Mercado Les seves primeres oportunitats derivaren de l’explotació minera al s XIX s’hi uní el sector industrial, i al s XX, la indústria del paper i la cellulosa, a partir de la primera matèria de la Sierra Mercat agropecuari tabac, cotó i canya de sucre
Sierra Madre Oriental
Serralada
Serralada de Mèxic, que s’estén al llarg de la costa del golf de Mèxic des del SW de Texas fins a l’eix volcànic, al Cofre de Perote (Veracruz).
Té una longitud d’uns 1 300 km i una amplada mitjana de 50 km La direcció és N-S, i l’alçada mitjana és d’uns 1 500 m Assoleix la màxima altitud a Peña Nevada 4 056 m Constitueix la vora oriental de l’altiplà mexicà La vegetació és de boscs de coníferes a les zones més humides i de plantes xeròfiles a les més seques Hi ha jaciments de petroli