Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Cuernavaca
Ciutat
Capital de l’estat de Morelos, Mèxic.
És un important centre turístic i seu episcopal Fou la capital dels tlahuiques, tributaris dels asteques Hernán Cortés la conquerí el 1521 i l’emperador la hi cedí com a part del seu patrimoni personal Triada com a lloc de residència pel conqueridor, n'inicià la transformació urbana a partir del 1530 Entre els edificis, són remarcables el palau d’Hernán Cortés s XVI, actual palau del governador, i la Capilla Abierta s XX, construïda per Félix Candela També hi ha un important jaciment arqueològic de la cultura de Ticomán 600-150 aC
Palenque

Temple de les Inscripcions i Piràmide, a Palenque
© Corel - Claire Rydell
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Important ciutat maia, del període clàssic (600 a 900 dC), situada a la vall del riu Usumacinta, a l’estat mexicà de Chiapas.
Es compon de nombrosos temples-piràmide del Sol, de la Creu, de la Creu Foliada, de les Inscripcions, un gran palau, amb una torre per a observacions astronòmiques, un joc de pilota, un aqüeducte, etc Tots els edificis estan coberts dels més perfectes relleus sobre estuc fets pels maies
Teotihuacán

Vista general de Totihuacán des de la piràmide de la Lluna
Anyul Rivas (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat de l’estat de Mèxic, situada 48 km al NE de la capital de l’estat.
Important centre religiós del 250 aC al 650 dC, fou la metròpolis de la cultura prehispànica a Mèxic Meravella arquitectònica i urbanística, hom hi pot contemplar grans monuments tot al llarg de l’avinguda dels Morts les piràmides del Sol i de la Lluna, el temple de Quetzalcóatl i el palau de Quetzalpalalóatl, voltats per les residències dels sacerdots més als afores, hi havia les cases dels comerciants i artesans
Chapultepec
Parc urbà
Turó rocallós a l’oest de la ciutat de Mèxic.
Abans de la conquesta hi hagué una ciutat tolteca, ocupada després pels asteques el 1435 el rei Itzcoalt dedicà l’indret a lloc d’esbarjo de Tenochtitlán El virrei Bernardo de Gálvez hi féu construir un palau 1785, que reformà l’emperador Maximilià 1866 Es convertí en residència d’estiu dels presidents de la república, i el 1937 fou convertit en museu El 1945 hi fou signada l' acta de Chapultepec per la conferència panamericana, on s’afirmava la solidaritat dels signants i la no-acceptació d’ingerències de països aliens al continent
Mérida
La catedral de Mérida, capital de l’estat mexicà de Yucatán
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de l’estat de Yucatán, Mèxic, a la península de Yucatán, prop de la costa del golf de Mèxic.
La seva principal font de recursos és el conreu de l' henequén o sisal Hi ha també manufactures de tabac i indústries de ciment És el centre econòmic i comercial més important del S de Mèxic Nus de comunicacions per ferrocarril i carretera Té aeroport i universitat, i és seu de l’arquebisbat La catedral 1586-98, influïda per la de la Ciutat de Mèxic, segueix l’estil del Renaixement hispànic També del s XVI, bé que restaurat, és el palau de l’arquebisbe La casa de Montejo, fundador de la ciutat, té una façana plateresca 1549 El Museo de Arqueología de Yucatán conserva restes maies
Guadalajara
Ciutat
Capital de l’estat de Jalisco, Mèxic.
És situada al centre-oest del país, a la vall d’Atemajac, a una altitud de 1 589 m Constitueix el nus comercial de les tres principals regions econòmiques del país la depressió de Chapala, gran productora de cereals la Sierra Madre Occidental, important pels jaciments miners i la costa del Pacífic Entre el 1910 119 468 h i el 1940 experimentà un creixement del 0,2% anual, entre aquest darrer any i el 1950 376 016 h augmentà més del 65%, i en els deu anys següents cresqué el 9,5% anual 734 346 h 1960 Nascuda com un nucli colonial que ara constitueix el centre de la ciutat,…
Ciutat de Mèxic
La catedral de la ciutat de Mèxic, iniciada al segle XVI i finalitzada al segle XIX
© J.A. Afonso
Ciutat
Capital de Mèxic, situada al centre de l’altiplà d’Anàhuac, a 2.250 m d’alçada.
S'estén sobre terrenys actualment dessecats del llac de Texcoco Al llarg del segle XX ha experimentat un creixement demogràfic espectacular, que assolí el seu punt màxim al començament dels noranta del segle XX de 740000 h el 1920 passà a 9815795 el 1990, amb un lleuger descens els darrers anys de la mateixa dècada Fins al començament del segle XX el seu desenvolupament espacial s’efectuà, seguint el pla inicial, concèntricament Cap a la meitat del segle havia començat a allargar-se de nord a sud i després, seguint les principals vies de comunicació Cap al 1960 cresqué vers l’est i hi foren…