Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Tula

Els atlants de Tula
Steve Cadman (CC BY-SA 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat tolteca de Mèxic, a l’estat d’Hidalgo, a uns 50 km al NW de la capital de l’estat.
Ha estat identificada amb la mítica Tollan Xicocotitlán tolteca La seva fundació data, probablement, del segle IX Ce Acatl Topiltzin 947-999 la dedicà a Quetzalcoatl i hi bastí molts dels edificis més importants, sobretot el temple de l’Estel del Matí Tlahuizcalpantecuhtli, el sostre del qual era sostingut per quatre pilastres prismàtiques decorades amb relleus i per quatre impressionants figures d’atlants de 12 m d’alçada encara dempeus Com a Chichén Itzá , és decorada amb frisos de jaguars, serps i àguiles devorant cors humans, escultures antropomòrfiques anomenades Chac mool i columnes…
Sonora

Mur de separació entre Mèxic i els Estats Units, a la ciutat de Nogales (Sonora)
Jonathan McIntosh (CC BY-NC-ND 2.0)
Divisió administrativa
Estat del NW de Mèxic, a la costa oriental del golf de Califòrnia.
La capital és Hermosillo És limitat al N pels EUA, a l’E pels estats de Chihuahua i Sinaloa, al S per aquest últim i a l’W pel golf de Califòrnia S'hi distingeixen tres regions fisiogràfiques ben diferenciades la Sierra Madre Occidental, profundament travessada pel curs alt del riu Yaqui, la plana costanera nord-occidental, recorreguda pel riu Yaqui, i el gran desert de Sonora, que forma part del desert americà A part el Yaqui, els rius més importants són el Sonora, el Matape, el Mayo i el Colorado El clima és càlid a la costa i fred a la muntanya, amb una escassa pluviositat 350 mm Població…
Tamaulipas
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, que limita al N amb els EUA, a l’E amb el golf de Mèxic, al S amb els estats de Veracruz i San Luis Potosí i a l’W amb aquest i amb el de Nuevo León.
La capital és Ciudad Victoria Compost per una immensa plana inclinada suaument cap a l’E, interrompuda per algunes muntanyes de tipus volcànic i vorejada a l’W per la Sierra Madre Oriental La costa és baixa, amb esteros i restingues Els rius més importants són el Río Bravo, el Soto, la Marina i el Pánuco Clima temperat i plujós a la part alta i calorós i amb escasses precipitacions a la plana Vegetació de tipus xeròfil Conreus de cereals, canya de sucre, cotó, blat de moro, arròs, cafè, tabac i llegums Ramaderia La seva font de riquesa principal és el petroli i els seus derivats, i des dels…
Pacífico Sur
Divisió administrativa
Divisió territorial de Mèxic que comprèn els estats de Colima, Chiapas, Guerrero i Oaxaca.
Mèxic

Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, que limita al N amb els Estats Units d’Amèrica, a l’E amb la mar de les Antilles, al S amb Guatemala i Belize i a l’W amb l’oceà Pacífic; la capital és Ciutat de Mèxic.
La geografia física El relleu El relleu de Mèxic és molt variat i accidentat D’una banda hi ha la part septentrional, que és la continuació dels relleus del sud dels EUA, formada per altiplans vorejats per la Sierra Madre Oriental i la Sierra Madre Occidental, orientats de NW a SE, molt fracturats, formats per materials sedimentaris del Secundari, entre els quals aflora algunes vegades el sòcol cristallí A l’altre costat de les serres resten les estretes planes costaneres Al centre del país hi ha la cadena volcànica que el travessa d’oest a est, amb les altituds màximes Orizaba, 5700 m…
Tlaxcala

Església de l’estat de Tlaxcala
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, que limita al N amb els estats d’Hidalgo i Puebla, a l’E i al S amb el de Puebla i a l’W amb el de Mèxic.
La capital és Tlaxcala És l’estat més petit de Mèxic i és situat en una regió molt muntanyosa del sector oriental de la Cordillera Volcànica La circulació hídrica adquireix en alguns casos caràcter endorreic i forma llacunes El clima és fred L’agricultura i la ramaderia són les riqueses principals La indústria és poc desenvolupada teixits, llana, cotó i vidre La densitat és de 195 h/km 2 , i la població és majoritàriament rural Durant el predomini asteca constituí un enclavament autònom, poblat pels tlaxcalteques en arribar els castellans, s’hi aliaren malgrat l’oposició del…
Pacífico Norte
Divisió administrativa
Divisió territorial de Mèxic que comprèn els estats de Baixa Califòrnia Nord i Sud, Nayarit, Sinaloa i Sonora.
golf de Tehuantepec
Golf marí
Golf de Mèxic, situat a la costa S de l’istme homònim, entre els estats d’Oaxaca i de Chiapas.
Va des de Puerto Ángel fins a la frontera de Guatemala A la costa hi ha moltes albuferes El port més important és el de Salina Cruz
Reynosa
Ciutat
Ciutat de l’estat de Tamaulipas, Mèxic, a la plana costanera del golf de Mèxic a prop de la frontera amb els EUA.
Centre de transports accessibles per autopista, ferrocarril i aire des de les principals ciutats del S de Texas i del NE de Mèxic, té refineria de petroli i indústria petroquímica, i gasoducte que porta el gas natural als EUA i a Monterrey, 225 km al SW Té indústria tèxtil del cotó, destilleries, serradores, material de la construcció i explotacions ramaderes de bovins
Veracruz
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, limitat al N per l’estat de Tamaulipas i pel golf de Mèxic, a l’E pel golf de Mèxic i l’estat de Tabasco, al S pels estats de Chiapas, Oaxaca i Puebla i a l’W per aquest estat i els d’Hidalgo i San Luis Potosí.
La capital és Jalapa Enríquez Forma una estreta franja de terra entre la mar i les serralades de la part occidental La zona NW és limitada per la Sierra Madre Oriental Els rius són nombrosos, però curts Blanco, Papaloapán, San Juan, Coatzacoalcos, Pánuco, etc El clima és tropical plujós L’economia es basa en l’agricultura canya de sucre, cafè, tabac, plàtans, moresc, llegums i fruita tropical i en la ramaderia bovina i cavallina Hi ha explotacions forestals, indústria petroliera i dels seus derivats, química, tèxtil i del calçat En temps precolombins fou habitat per…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina