Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Balsas
Riu
Riu de Mèxic (880 km de llargada i 113 200 km 2
de conca) que neix a la vall de Puebla per la unió dels rius San Martín i Zahuapán i que rep, fins a la confluència amb el Cocula, el nom d’Atoyac o Poblano.
Desemboca a l’oceà Pacífic formant un petit delta El seu cabal és aprofitat per centrals hidroelèctriques
Guasave
Ciutat
Ciutat de l’estat de Sinaloa, Mèxic.
Es troba situada a la vall del riu Sinaloa, a la plana costanera de l’oceà Pacífic És un centre agrícola cereals, llegums, cotó i ramader Aeroport
Grande de Santiago
Riu
Riu de Mèxic que neix al llac de Chapala (515 km).
És la continuació del riu Lerma i discorre pels estats de Jalisco i Nayarit Forma la cascada de Junacatlán i desguassa a l’oceà Pacífic, prop de la ciutat de La Concha
golf de Mèxic
Golf marí
Extensió marina d’Amèrica Central delimitada per les costes de l’est de Mèxic i del sud dels EUA que resta aïllada de l’Atlàntic per les penínsules de Florida, Yucatán i l’illa de Cuba.
Es comunica amb aquest oceà pels estrets de Florida i Yucatán Té una extensió aproximada d’1600000 km 2 La profunditat mitjana es calcula en 1480 m, essent-ne la màxima de 4023 m, al centre Les costes són planes i sorrenques Les marees són poc importants La salinitat és bastant elevada Un fet important és la penetració per l’estret de Yucatán d’un corrent càlid equatorial que fa elevar la temperatura del golf aproximadament 5°C i que és l’origen, a la seva sortida per l’estret de Florida, del corrent del Golf Entre els rius que desguassen al golf hi ha el Río Bravo i el Mississipi El trànsit…
Revillagigedo
Arxipèlag
Arxipèlag mexicà a l’oceà Pacífic, d’origen volcànic.
Forma part de l’estat de Colima L’integren les illes, deshabitades, de Clarión, Roca Partida, San Benedicto i Socorro, volcans apagats que constitueixen la part emergida d’una serralada submergida Té dipòsits de guano Rebé aquest nom en honor del virrei de Nova Espanya 1784-89 Juan Vicente de Güemes, comte de Revilla Gigedo Les seves aigües són especialment riques en grans espècies pelàgiques, com ara taurons, rajades, dofins i balenes, i les illes concentren una gran diversitat i abundància d’ocells marins L’any 2016 fou inclòs en la llista del patrimoni natural de la humanitat de la UNESCO
Baixa Califòrnia
Península
Península de Mèxic, a la costa occidental, compresa entre l’oceà Pacífic i el golf de Califòrnia.
Té una forma allargada 1 100 km i estreta entre 40 i 150 km d’amplada La seva superfície és de 143 396 km 2 Geològicament és formada per una gran falla que s’aixeca abruptament a la costa del golf i davalla més suaument vers la costa del Pacífic Una sèrie de serralades de composició granítica ressegueixen la península en direcció NE-SW la península Les més notables són les de Juárez, San Pedro Mártir, on hi ha el punt culminant de la península 3 095 m, La Giganta i San Lorenzo Al sector central hi ha nombrosos volcans A l’extrem nord del golf, el riu Colorado forma un delta El clima és àrid…
fossa d’Acapulco
Fossa marina
Profunda fossa submarina (5290 m de profunditat i uns 500 km de longitud), situada a l’oceà Pacífic, davant les costes mexicanes.
Forma part de la trinxera de Mèxic
golf de Califòrnia
Golf marí
Golf de l’oceà Pacífic, a Mèxic, entre els estats de Sonora i Sinaloa, a l’E, i la península de la Baixa Califòrnia, a l’W.
Té uns 1 200 km de longitud per uns 80-200 km d’amplada Hi ha diverses illes, les més grans de les quals són les situades a la part septentrional Ángel de la Guarda, Tiburón Al fons del golf desemboca el riu Colorado
Mèxic

Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, que limita al N amb els Estats Units d’Amèrica, a l’E amb la mar de les Antilles, al S amb Guatemala i Belize i a l’W amb l’oceà Pacífic; la capital és Ciutat de Mèxic.
La geografia física El relleu El relleu de Mèxic és molt variat i accidentat D’una banda hi ha la part septentrional, que és la continuació dels relleus del sud dels EUA, formada per altiplans vorejats per la Sierra Madre Oriental i la Sierra Madre Occidental, orientats de NW a SE, molt fracturats, formats per materials sedimentaris del Secundari, entre els quals aflora algunes vegades el sòcol cristallí A l’altre costat de les serres resten les estretes planes costaneres Al centre del país hi ha la cadena volcànica que el travessa d’oest a est, amb les altituds màximes Orizaba, 5700 m…