Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Chihuahua
Divisió administrativa
Estat de Mèxic.
La capital és Chihuahua Situat al nord, és fronterer amb els EUA Hom hi pot distingir dues grans regions morfològiques a l’oest, la Sierra Madre Occidental, que a l’estat rep el nom de Tarahumara, i, a l’est, un altiplà lleugerament inclinat vers el Río Bravo del Norte, que forma part de l’altiplà mexicà El clima és en general tropical sec, amb temperatures extremes i pluges escasses, i només s’assuaveix en els territoris muntanyosos de l’oest Els rius principals són el Conchos, afluent per la dreta del Bravo, el Casas Grandes, i el Fuerte i el Yanqui al vessant del Pacífic Les…
Mèxic
Divisió administrativa
Estat federat de Mèxic, situat al centre del país, entre la Sierra Madre del Sur i la Sierra Madre Oriental; la capital és Toluca de Lerdo.
L’eix volcànic el travessa d’W a E i aquí hi ha els principals volcans Popocatépetl, 5452 m Iztaccíhuatl, 5286 m Al S d’aquesta serralada hi ha la conca del Balsas, amb un clima humit i vegetació de sabana Al NW hi ha la vall de Toluca, travessada pel riu Lerma, i al NE hi ha la conca endorreica de Mèxic, on hi ha la capital federal Aquí el clima és fred a causa de l’altitud, i les precipitacions, no gaire abundants 500 mm L’agricultura és un dels recursos principals de l’estat, i amb vista al seu desenvolupament han estat construïdes algunes preses Els conreus…
Colima
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, a la regió del Pacífic Sud.
La capital és Colima Limita al nord i nord-est amb l’estat de Jalisco, i al sud-est, amb el de Michoacán La major part del territori ocupa la plana costanera, llevat de les parts nord i est, que són accidentades pels contraforts de la Sierra Madre Occidental d’origen volcànic La costa és baixa, i s’hi distingeix la badia de Manzanillo, prop de la qual hi ha la Laguna de Cuyutlán El clima és tropical uns 25°C de temperatura mitjana i entre 790 mm i 1 300 mm de pluviositat anual a la muntanya el clima és més suau La xarxa fluvial és formada pels rius Chihuatlán al nord, Armería al centre i…
Ciudad Obregón
Ciutat
Ciutat de l’estat de Sonora, Mèxic, situada a la plana costanera i al costat del riu Yaqui.
Els projectes de regatge del Yaqui, realitzats a partir dels anys cinquanta, han convertit la ciutat en un important centre comercial, modernitzant el paisatge urbà És situada en les principals vies de comunicació de Mexicali i Nogales a Ciutat de Mèxic Té aeroport Centre d’ensenyament superior Instituto Tecnológico de Sonora, fundat el 1955
Lerma
Riu
Riu de Mèxic (515 km).
Neix a l’altiplà de Toluca, a l’estat de Mèxic, penetra a l’estat de Guanajuato i desguassa al llac Chapala, on té la seva prolongació en el riu Grande de Santiago Els afluents principals són Laja, Iranuato i Turbio És utilitzat per al regadiu i la producció d’energia hidroelèctrica preses de Tepuxtepec i Solís
Reynosa
Ciutat
Ciutat de l’estat de Tamaulipas, Mèxic, a la plana costanera del golf de Mèxic a prop de la frontera amb els EUA.
Centre de transports accessibles per autopista, ferrocarril i aire des de les principals ciutats del S de Texas i del NE de Mèxic, té refineria de petroli i indústria petroquímica, i gasoducte que porta el gas natural als EUA i a Monterrey, 225 km al SW Té indústria tèxtil del cotó, destilleries, serradores, material de la construcció i explotacions ramaderes de bovins
Mesa d’Anàhuac
Altiplà
Altiplà volcànic del centre de Mèxic, amb una altura superior als 2 000 m.
És molt accidentat i comprèn dos conjunts estructurals els altiplans i valls de Toluca, coberts per llacs i les valls d’erosió fluvial de l’antiga regió endorreica El sòl és molt fèrtil moresc, blat, fruita l’altiplà és el centre humà i econòmic del país on es troben les principals ciutats Ciutat de Mèxic, Guadalajara, Toluca Al principi el nom d’Anàhuac era utilitzat per a designar la regió dels llacs, on hi havia la capital dels asteques Tenochtitlán més tard s’estengué, de manera impròpia, a tot l’altiplà mexicà
San Luis Potosí
Ciutat
Capital de l’estat de San Luis Potosí, Mèxic, situada a la fèrtil vall de San Luis, a 1 877 m, en ple altiplà meridional.
Important centre miner i agropecuari Nus de comunicacions ferroviàries La proximitat al port de Tampico ha incrementat la seva importància comercial Indústries derivades de l’agricultura, siderúrgiques, metallúrgiques, químiques i de mobles Té universitat i aeroport Entre els principals monuments cal esmentar el convent de San Francisco, de la fi del s XVII, amb una notable façana Del s XVIII són la catedral, la capella del convent de Nuestra Señora de Aránzazu, d’un barroc exuberant, l’església de San Sebastián, de façana semblant a la de San Francisco, la de Guadalupe i la del Carmen, de…
Ciutat de Mèxic
La catedral de la ciutat de Mèxic, iniciada al segle XVI i finalitzada al segle XIX
© J.A. Afonso
Ciutat
Capital de Mèxic, situada al centre de l’altiplà d’Anàhuac, a 2.250 m d’alçada.
S'estén sobre terrenys actualment dessecats del llac de Texcoco Al llarg del segle XX ha experimentat un creixement demogràfic espectacular, que assolí el seu punt màxim al començament dels noranta del segle XX de 740000 h el 1920 passà a 9815795 el 1990, amb un lleuger descens els darrers anys de la mateixa dècada Fins al començament del segle XX el seu desenvolupament espacial s’efectuà, seguint el pla inicial, concèntricament Cap a la meitat del segle havia començat a allargar-se de nord a sud i després, seguint les principals vies de comunicació Cap al 1960 cresqué vers l’est…
Tlaxcala

Església de l’estat de Tlaxcala
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, que limita al N amb els estats d’Hidalgo i Puebla, a l’E i al S amb el de Puebla i a l’W amb el de Mèxic.
La capital és Tlaxcala És l’estat més petit de Mèxic i és situat en una regió molt muntanyosa del sector oriental de la Cordillera Volcànica La circulació hídrica adquireix en alguns casos caràcter endorreic i forma llacunes El clima és fred L’agricultura i la ramaderia són les riqueses principals La indústria és poc desenvolupada teixits, llana, cotó i vidre La densitat és de 195 h/km 2 , i la població és majoritàriament rural Durant el predomini asteca constituí un enclavament autònom, poblat pels tlaxcalteques en arribar els castellans, s’hi aliaren malgrat l’oposició del senyor de…