Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Mexicali
Ciutat
Capital de l’estat de Baixa Califòrnia Nord, Mèxic.
Centre agrícola cotó, cereals, hortalisses i fruita, ha experimentat un gran creixement un 244%, del 1940 al 1950 i un 167%, del 1950 al 1960 Indústries de transformació de primeres matèries agrícoles, químiques i siderúrgiques
Toluca de Lerdo
Ciutat
Capital de l’estat de Mèxic, Mèxic.
Situada a 2 680 m alt, 63 km al SW de la ciutat de Mèxic, prop del Nevado de Toluca volcà extingit al S de la vall de Toluca, de 4392m, és el centre d’una rica àrea agrícola i un nus de comunicacions Té indústries químiques i alimentàries
San Luis Potosí
Ciutat
Capital de l’estat de San Luis Potosí, Mèxic, situada a la fèrtil vall de San Luis, a 1 877 m, en ple altiplà meridional.
Important centre miner i agropecuari Nus de comunicacions ferroviàries La proximitat al port de Tampico ha incrementat la seva importància comercial Indústries derivades de l’agricultura, siderúrgiques, metallúrgiques, químiques i de mobles Té universitat i aeroport Entre els principals monuments cal esmentar el convent de San Francisco, de la fi del s XVII, amb una notable façana Del s XVIII són la catedral, la capella del convent de Nuestra Señora de Aránzazu, d’un barroc exuberant, l’església de San Sebastián, de façana semblant a la de San Francisco, la de Guadalupe i la del Carmen, de…
Monterrey
Ciutat
Capital de l’estat de Nuevo León, Mèxic.
Situada en una vall fèrtil, a 540 m d’alçada, a la sortida d’un pas de la Sierra Madre Oriental De planta ortogonal, és un nucli industrial, potenciat per les seves comunicacions ferroviàries amb Laredo Texas, EUA, la ciutat de Mèxic i el port de Tampico Es beneficia de l’energia hidroelèctrica provinent de la gran presa de Falcón, al Río Bravo, i dels recursos miners carbó, ferro i plom de Coahuila Indústries siderúrgiques, químiques àcids i fibres sintètiques, automòbils, materials elèctrics, elaboració del tabac, ceràmica i tèxtil Universitat de Nuevo León 1933 i de Labastida 1947 Institut…
Ciutat de Mèxic
La catedral de la ciutat de Mèxic, iniciada al segle XVI i finalitzada al segle XIX
© J.A. Afonso
Ciutat
Capital de Mèxic, situada al centre de l’altiplà d’Anàhuac, a 2.250 m d’alçada.
S'estén sobre terrenys actualment dessecats del llac de Texcoco Al llarg del segle XX ha experimentat un creixement demogràfic espectacular, que assolí el seu punt màxim al començament dels noranta del segle XX de 740000 h el 1920 passà a 9815795 el 1990, amb un lleuger descens els darrers anys de la mateixa dècada Fins al començament del segle XX el seu desenvolupament espacial s’efectuà, seguint el pla inicial, concèntricament Cap a la meitat del segle havia començat a allargar-se de nord a sud i després, seguint les principals vies de comunicació Cap al 1960 cresqué vers l’est i hi foren…
Mèxic

Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, que limita al N amb els Estats Units d’Amèrica, a l’E amb la mar de les Antilles, al S amb Guatemala i Belize i a l’W amb l’oceà Pacífic; la capital és Ciutat de Mèxic.
La geografia física El relleu El relleu de Mèxic és molt variat i accidentat D’una banda hi ha la part septentrional, que és la continuació dels relleus del sud dels EUA, formada per altiplans vorejats per la Sierra Madre Oriental i la Sierra Madre Occidental, orientats de NW a SE, molt fracturats, formats per materials sedimentaris del Secundari, entre els quals aflora algunes vegades el sòcol cristallí A l’altre costat de les serres resten les estretes planes costaneres Al centre del país hi ha la cadena volcànica que el travessa d’oest a est, amb les altituds màximes Orizaba, 5700 m…