Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Acàdia
Geografia històrica
Antiga regió oriental del Canadà que correspon aproximadament a les actuals províncies de Nova Brunsvic, Nova Escòcia, illa del Príncep Eduard i Terranova.
Colonitzada inicialment pel francès Pierre de Monts 1605, durant anys els francesos i els anglesos se'n disputaren el control, fins que pel tractat d’Utrecht 1713 fou cedida a Anglaterra En 1755-58 milers de ciutadans d’origen francès foren deportats pels anglesos principalment a Louisiana Actualment, els acadians, que parlen un dialecte del francès, són uns 350 000
Burgess Shale
Paleontologia
Formació esquistosa de la zona oriental del Canadà que ha lliurat una importantíssima fauna del començament del període cambrià, de fa uns 530 milions d’anys.
La importància d’aquest jaciment rau en el fet que no sols s’han preservat organismes amb parts esquelètiques dures, sinó també molts altres organismes de cos tou dels quals no es tenia notícia Fou descobert pel paleontòleg nord-americà Charles DWalcott, de la Smithsonian Institution, l’any 1909, i ha lliurat restes de fins a vuit tipus nous d’organismes i nombrosos tipus d’artròpodes fins llavors desconeguts, com els enigmàtics Opabinia i Anomalocaris Juntament amb ells, es troben membres de grups d’invertebrats primitius encara existents, com els priapúlids i els onicòfors La preservació…
Nova Escòcia
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Província de la costa atlàntica del Canadà, formada per una península, unida al continent per l’istme de Chignecto (18,5 km), i l’illa de Cap Bretó, separada per l’estret de Canso.
La capital és Halifax De relleu apalatxià, és constituïda per roques antigues amb granits intrusius al SW de Halifax, i també per roques triàsiques amb intrusions volcàniques entorn de la badia de Fundy Es destaquen com a recurs important els jaciments carbonífers illa del Cap Bretó, regions de Cumberland, Sydney i Pictou i els de barita També dins el sector primari, cal assenyalar l’activitat pesquera entrada de la badia de Fundy, bancs del South Shore i la ramaderia producció de llet L’agricultura hi té menys pes pomes, patates, cereals Halifax és el principal nucli industrial i centre…
les Comes d’Ulldemolins
Antic terme del Camp de Tarragona, que s’estenia pels actuals municipis de Reus (Baix Camp) i de Vila-seca (Tarragonès), al límit amb els de Riudoms i de Cambrils (Baix Camp).
Subsistí fins a mitjan s XIX
Territoris del Nord-oest
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Territori del Canadà, entre la badia de Hudson, a l’E, i el territori del Yukon, a l’W, que comprèn més d’1/3 de la superfície total del país.
La capital és Yellowknife S’estén al N fins bastant més enllà del cercle polar àrtic, i comprèn nombroses illes, entre les quals destaca la de Terra de Baffin Un gran altiplà interior cobreix una bona part dels districtes de Franklin i Keewatin, mentre que a la part occidental s’obre la vall del Mackenzie entre les muntanyes de Horn i Franklin, prolongada per la gran depressió entre el Gran Llac dels Ossos i el de l’Esclau Prop d’aquests llacs i del d’Athabaska hi ha les principals mines d’urani i de radi del món Hom hi explota també mines d’or, argent, coure, plom, tungstè, jaciments de gas…
castell monestir d’Escornalbou
© Fototeca.cat
Castell
Monestir
Antiga canònica augustiniana (Sant Miquel d’Escornalbou); se situa en un replà enlairat del turó triàsic de Santa Bàrbara (del nom de l’ermita que el corona) o de la Mola (muntanya d’Escornalbou, 649 m alt.), contrafort oriental de la serra de l’Argentera, al municipi de Riudecanyes, al límit amb els de Vilanova d’Escornalbou i l’Argentera (Baix Camp).
L’edifici De l’antic monestir només es conserva, d’època romànica, l’església canonical, l’àmbit del claustre i una part de les estructures de l’ala est del claustre, on hi ha la sagristia i la sala capitular La resta de les construccions corresponen a les obres que a l’inici del segle XX hi va dur a terme Eduard Toda, les quals donen al conjunt un aspecte certament fantasiós Interior de l’església del monestir d’Escornalbou © Alberto González Rovira L’edificació més notable és l’església, formada per una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i tancada a l’est per un absis…
Riudecols
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació És envoltat pels municipis de Duesaigües SW i W, Riudecanyes S, Botarell SE i E, les Borges del Camp de forma puntual, a l’E i Alforja N El terme és situat en terreny muntanyós al peu de Puig Cerver 831 m, de Puig Marí 660 m, prop del límit del Camp amb el Priorat, i del puig de Vilavella 527 m, ocupant les altes valls de les rieres de les Voltes i de les Irles L’altitud del terme oscilla entre els 200 i els 800 m El terme comprèn, a més de la vila de Riudecols, cap de municipi, els llogarets de les Voltes i les Irles, i les urbanitzacions Riuclub i les Costes Sembla…
Castellvell del Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El terme de Castellvell, de forma triangular, és encerclat pels d’Almoster E, l’Aleixar W i Reus S És situat a la plana del Camp, sota els primers estreps de les Muntanyes de Prades El punt més alt del terme és el Salvià de Lluardo, que assoleix els 473 m d’altitud, mentre que els punts més baixos són a uns 160 m El punt més conegut a la rodalia és el puig de l’Àliga o muntanya del Pal, de 302 m El terme, travessat només pel barranc de Roquís, és pobre en aigües, per bé que la construcció d’un canal del pantà de Riudecanyes ha millorat molt la situació, alhora que s’han…
Vinyols i els Arcs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació És envoltat per Cambrils SW, S i SE, Riudoms E i N i Montbrió del Camp NW El terme, de forma allargassada, s’estén en terreny pla a l’esquerra de la riera d’Alforja i arriba prop de la mar per l’antic terme de Sant Joan dels Arcs, les edificacions actuals del qual es confonen amb les litorals de Cambrils Antigament el terme arribava a la mar, però permutà amb Cambrils una franja 200 m per terres situades a ponent El punt més alt del terme arriba a uns 100 m El travessen els barrancs de les Paisanes, del Mas Rovills i el de les Eres els dos darrers conflueixen per formar…
Vilaplana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El municipi de Vilaplana té actualment 23,2 km 2 l’antic terme era de només 6,8 km 2 , després d’haver-hi incorporat el de la Mussara El terme limita amb els de l’Aleixar S, l’Albiol E, Mont-ral NE, de l’Alt Camp, Capafonts N, la Febró N i NW, Arbolí W i Alforja SW El terreny és molt trencat, sobretot la part de la Mussara, i va des dels 400 m d’altitud als 1075 m del Puig Pelat, els cingles d’Arbolí, els aiguavessants del Priorat, amb el Puig Sec 982 m, i als 1055 de la mola de la Mussara, tots a l’antic terme d’aquest nom Abunden els boscos de pins i alzines L’antic…