Resultats de la cerca
Es mostren 7213 resultats
Sant Pere de Cubelles
Priorat
Antic priorat canonical augustinià del terme de Cubelles (Garraf), dependent de la canònica de Santa Eulàlia del Camp de Barcelona.
Existia ja el 1205, i encara era priorat el 1581 Amb el nom de priorat, però, ja regularitzat, subsistí la nova església fins a l’inici del segle passat, prop de la mar Les seves ruïnes, conegudes pel priorat de Sant Pere , foren arrasades fa poc en fer-hi una urbanització
Sant Pere
Història
Antiga quadra del municipi de Cubelles (Garraf), vora mar (punta de Sant Pere), a l’indret de l’antic priorat de Sant Pere de Cubelles, de la jurisdicció del qual depenia.
És esmentada ja al s XIV
golf de Sant Llorenç
Golf marí
Golf de la costa atlàntica del Canadà, a la boca del riu homònim, que cobreix una superfície aquàtica de 155 000 km2
.
Separada de la mar oberta per l’illa de Terranova i les províncies atlàntiques del Canadà, hi comunica per tres estrets el de Belle Isle, al N, entre Terranova i Quebec, el de Cabot, al S, entre l’illa de Cap Bretó i Terranova, i el de Canso, entre Cap Bretó i la península de Nova Escòcia Al seu àmbit hi ha les illes d’Anticosti, Príncep Eduard, Magdalena i d’altres
Sant Llorenç
Riu
Riu del Canadà (3.058 km de llargada i 1.550.000 km2 de conca).
La conca es desenrotlla en sentit E-W i comprèn dues parts clarament diferenciades la sèrie consecutiva dels cinc Grans Llacs Superior, Huron, Michigan, Erie i Ontario, dels quals el riu és l’emissari, i la vall fluvial mateixa, des de la sortida del llac Ontario fins a la desembocadura al golf de Sant Llorenç, més avall de Quebec El riu és, en general, poc encaixat, excepte en el curs inferior, i és dividit en diversos braços per diverses illes rocalloses L’estuari té 570 km de llargada i una amplada que va des de 25 km a la confluència amb el Saguenay fins a 110 km entre la Gaspésie i la…
Saint Catharines
Ciutat
Ciutat de la província d’Ontario, Canadà, al S de Toronto.
Mercat agrícola d’una regió productora de fruita Indústries de l’automòbil, de teixits i de productes alimentaris
Rustavi
Ciutat
Ciutat de Geòrgia, a la riba del riu Kura.
Sorgí el 1948 arran de la construcció de la fàbrica metallúrgica de la Transcaucàsia A més de la indústria del ferro hi ha també complexos químics i fàbriques de fibres químiques
Rocacrespa
Verema de l’antiga quadra de Rocacrespa (Garraf)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi de Cubelles (Garraf), situada a la dreta del riu de Foix, al N del terme, al límit amb el de Castellet i la Gornal.
Formà, al s XIX, un municipi amb la quadra de Gallifa
Robson
Cim
Pic de les muntanyes Rocalloses, a l’oest de la ciutat d’Edmonton, Canadà (3 954 m).
el Penedès
El massís del Montmell (Penedès)
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica de l’E de Catalunya, que comprèn les actuals comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.
La geografia Fisiogràficament ve a coincidir amb el sector típicament alpí del Sistema Mediterrani, entre dos sectors de tectònica herciniana el del Llobregat, a l’est, i el del Camp de Tarragona-Priorat S'hi poden destriar les quatre unitats de relleus del sistema la Serralada Prelitoral, que la separa d’Anoia i de l’Alt Camp, amb 944 m alt a la serra d’Ancosa i formada per materials mesozoics variats amb empastaments locals de pudingues la Depressió Prelitoral, que ocupa la major part de l’Alt i Baix Penedès, reblerta d’alluvions quaternaris la Serralada de Marina, que comprèn bona part del…