Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
cascades del Niàgara

Les cascades del Niàgara
© Xevi Varela
Cascada
Salt produït pel riu Niàgara (56 km) a la frontera entre l’estat de Nova York (EUA) i la província d’Ontario (Canadà), en comunicar-se els llacs Erie i Ontario, de diferents nivells.
L’illa de Goat divideix les cascades en dues seccions la canadenca, de 918 m d’amplada i 48 m d’alçada, i la nord-americana, de 323 m d’amplada i 51 m d’alçada És un dels llocs més turístics de l’Amèrica del Nord Segons el tractat del 1950 entre els EUA i el Canadà, tots dos estats participen en la seva explotació Hi ha installat el conjunt hidroelèctric més important de l’Amèrica del Nord Dues ciutats, vora el riu, en porten el nom Niagara Falls , l’una al Canadà 76917 h 1996 i l’altra als EUA 55928 h est 1999
Closos d’en Gaià
Poblat de navetes del terme municipal de Felanitx (Mallorca).
És format per un mínim de 10 navetes, una de les quals ha estat excavada en diferents campanyes entre el 1996 i el 2000 Aquesta naveta és un edifici de 14,5 m de longitud per 8,7 m d’amplada, dotat d’una columnata longitudinal interna Els materials recuperats permeten situar aquesta estructura en la transició entre el període pretalaiòtic i el talaiòtic, que correspon als s XIV-XII aC
Alcanada
Possessió del terme municipal d’Alcúdia de Mallorca, a la costa meridional de la península del cap d’es Pinar.
El 1934 hom hi construí el Poble Espanyol, una de les primeres urbanitzacions turístiques de Mallorca aquesta funció ha estat notablement augmentada amb altres installacions d’hostalatge i d’estiueig L' illa d’Alcanada es troba enfront d’aquesta possessió, a la badia d’Alcúdia té 140 per 190 m d’E a W, i és separada de la costa per un freu impracticable, de 140 m d’amplada Hi ha un far
Huron

El llac Huron
© Corel
Llac
Un dels cinc Grans Llacs situats entre els EUA i el Canadà.
Es comunica amb el llac Superior pel riu Saint Mary, amb el llac Michigan per l'estret de Mackinac i amb el llac Erie pel riu Saint Clair És de formació glacial Situat a 176 m d'altitud, la seva extensió és de 59500 km2, la llargada de 510 km i l'amplada de 240 km La profunditat màxima és de 228 m Les aigües són poc salines, molt riques en pesca i glaçades de desembre a abril
serralada de les Cascades
Serralada
Serralada d’Amèrica del Nord que s’estén des del massís Klamath, al sud d’Oregon (EUA), fins al riu Fraser, al sud de la Colúmbia Britànica (Canadà).
Té uns 800 km de llargada, amb una amplada entre 100 i 200 km A l’oest, és limitada per la depressió de Puguet i de Villamette, que la separa de les serralades de la Costa, i, a l’est, per l’altiplà del riu Colúmbia Culmina al con volcànic del Rainer 4392 m Al nord és formada per roques metamòrfiques i intrusions granítiques, i al sud, quasi exclusivament per roques ígnies extrusives amb nombrosos cons volcànics Important barrera climàtica, la façana occidental rep més de 2000 mm de pluja l’any és important l’explotació forestal coníferes, i té un gran potencial hidroelèctric La…
Reindeer
Llac
Llac del Canadà, situat al NE de la província de Saskatchewan i al NW de Manitoba (241 km de longitud i 58 km d’amplada).
Conté nombroses illes Pel costat sud hi desguassa el riu homònim
sa Dragonera
sa Dragonera
© Fototeca.cat
Illa
Illa de la costa sud-occidental de Mallorca, a ponent d’Andratx.
Orientada de NE cap de Tramuntana a SW cap de Llebeig, ha estat interpretada geològicament com una “escata” despresa de l’extrem oest de la serra de Tramuntana, de 4 km de llargada per 1 km d’amplada màxima El relleu és accidentat a la cara orientada al continent, amb un litoral inaccessible i rectilini que cau a plom d’una cinquantena de metres —i fins de 311 al punt culminant, el cingle de na Pòpia o na Popis, nom mig oblidat— També la mar és profunda en aquest sector, car assoleix la isòbata de 70 m a 200 o 300 m del cap de Llebeig Altrament, la cara que mira a Mallorca…
Sant Llorenç
Riu
Riu del Canadà (3.058 km de llargada i 1.550.000 km2 de conca).
La conca es desenrotlla en sentit E-W i comprèn dues parts clarament diferenciades la sèrie consecutiva dels cinc Grans Llacs Superior, Huron, Michigan, Erie i Ontario, dels quals el riu és l’emissari, i la vall fluvial mateixa, des de la sortida del llac Ontario fins a la desembocadura al golf de Sant Llorenç, més avall de Quebec El riu és, en general, poc encaixat, excepte en el curs inferior, i és dividit en diversos braços per diverses illes rocalloses L’estuari té 570 km de llargada i una amplada que va des de 25 km a la confluència amb el Saguenay fins a 110 km entre la Gaspésie i la…
serres de Llevant
Alineació muntanyosa de Mallorca, orientada de NNE (cap de Ferrutx) a SSW (cap de ses Salines), que es prolonga per l’arxipèlag de Cabrera i constitueix l’extrem septentrional emergit de la Serralada Subbètica.
Es compon bàsicament de materials que abracen tot el Secundari, plegats al començament del paroxisme alpí, i d’una plataforma estructural miocènica que els recobreix per la base discordant-hi i que forma la llenca de marina Morfològicament, hom hi pot distingir el massís d’Artà, el sector de Felanitx i la plataforma estructural El massís d’Artà, el més robust i compacte, forma la península d’Artà, entre la punta de n'Amer, la de Capdepera i el cap de Ferrutx Forma dues alineacions l’oriental origina un litoral abrupte on s’obren les coves d’Artà i l’occidental, que mira a la…
Nova Brunsvic
Divisió administrativa
Província marítima del Canadà, al litoral atlàntic.
Limita al N amb Quebec, a l’W amb l’estat de Maine EUA, a l’E amb el golf de Sant Llorenç i al sud amb la badia de Fundy La capital és Fredericton 46 466 h 1991 Pertany a la regió apalatxiana, i en formen el relleu una sèrie d’altiplans esglaonats, intercalats amb depressions, com la del Restigouche, al N, i altures, com les dels Northern Highlands o les de les Caledonia Hills Amb tot, la glaciació quaternària ha deixat l’empremta pertot arreu L’amplada de les marees a la badia de Fundy, la màxima del món, és aprofitada per a la installació d’una central mareomotriu a…