Resultats de la cerca

Al N de les muntanyes Olímpic, un dels massissos més elevats de la serralada 2428 m, se submergeix al Pacífic i origina una cadena d’illes Vancouver, Reina Carlota Al S, la serralada és formada per una sèrie de turons baixos i peneplanats fins a les muntanyes Klamath, que connecten la serralada amb la de les Cascades drenades pels rius Klamath, Trinity i Mad Més cap al S la serralada és formada per una sèrie d’ horste  i fosses tectòniques, orientades de NW a SE, àrea de moviments tectònics recents, on forma l’ampla badia de San Francisco

La capital és Cheyenne 50 008 h 1990 Limita amb els estats de Dakota del Sud i Nebraska a l’E, Colorado i Utah al S, Idaho i Montana a l’W i també Montana al N El relleu és molt muntanyós hi ha contraforts de les Rocalloses al S, amb les Laramie Mountains, les Medicine Bow Mountains i el Park Range alt màxima, 3 700 m L’ampla conca del Wyoming separa aquests sistemes de la serralada meridional de les Rocalloses Centrals, amb el Wind River Range Més cap a l’E s’estén la gran cadena de les Bighorn Mountains 4 013 m i les Absaroka A l’extrem nord-oest de l’estat hi ha abundoses…

Limita amb els estats de Washington al N, Idaho a l’E, Nevada i Califòrnia al S i el Pacífic a l’W La capital és Salem 136924 h 2000 Prop de la costa s’alça la serralada Costanera, separada de la serralada de les Cascades per la depressió de Portland i Albany Més a l’E s’obre l’ampla vall del riu Willamette, molt poblada El sector oriental de l’estat és un altiplà semiàrid, amb conques closes i massissos muntanyosos Strawberry, Steens Hi ha explotació forestal racionalitzada de boscs d’avet Douglas, amb exportació de la fusta a tot el país i fabricació de pasta de paper La vall…

És d’origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, cosa que ha afaiçonat una vall relativament ampla amb el fons terraplenat per les morenes de les glaceres i per dipòsits alluvials aquestes condicions han facilitat l’establiment humà i els conreus Hi ha també restes d’antics llacs damunt l’estret de Forcat Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc pins negres, avets i roures a la part baixa, que forneix fusta a les explotacions mineres de la comarca mines de plom a Cierco Les bones planes alluvials del fons de la vall han estat aprofitades…

La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…

El nucli inicial de la ciutat era situat en una península de la badia de Massachusetts i posteriorment s’estengué per altres penínsules, comunicades entre elles mitjançant túnels i ponts s’han format així els barris residencials de West End i Back Bay a l’oest, al mateix temps que s’han incorporat al nucli urbà diversos municipis adjacents Charlestown al nord, South Boston, al sud, East Boston al nord-est, Brighton, Dorchester, Hyde park, Roxbury i West Roxbury, a part les ciutats satèllits creades més al nord per a descongestionar els sectors d’indústria pesant, situades als entorns del port…

La geografia Cap de comarca, Viella Ocupa un sector dels Pirineus axials, on la vall de la Garona s’enfondeix d’E a W, dominada pel muntanyam Aran alt i mitjà, que acaba rebutjant-la cap al N, on la vall baix Aran s’obre per un trau a Occitània i a l’Atlàntic L’eix hidrogràfic entre les conques de la Garona i l’Ebre coincideix aproximadament amb els límits de l’Alta Ribagorça S i el Pallars Sobirà E El límit meridional forma part de la carena més sostinguda dels Pirineus, a llevant de la Maladeta, on el tuc de Molières culmina a 3 010 m alt, seguint per la cresta de Salanques, el tossal d’Es…