Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Victòria
Llac Victòria, illes Ssese, Uganda
© Xevi Varela
Llac
Llac de l’Àfrica Oriental, el més gran del continent (300 km de longitud, 200-350 km d’amplada i 2 200 de perímetre).
Pertany als estats d’Uganda, Kenya i Tanzània Ocupa el fons d’una vasta cubeta, i és situata a 1134 m d’altitud És alimentat per nombrosos corrents, entre els quals destaca el Kagera, considerat l’origen del Nil té una conca tributària d’uns 200000 km 2 El principal emissari és el que condueix les aigües al llac Kyoga i després al llac Mobutu La construcció d’una presa a les Owen Falls, prop de Jinja, ha fet pujar les aigües del llac 1,20 m La costa és retallada per nombrosos golfs, badies i illes, i és densament poblada, puix que al llac hi ha pesca abundant Fou descobert, el 1858, per J…
Tanzània
Vista d’un baobab, a Tanzània
© Corel
Estat
Estat de l’Àfrica oriental, que limita amb Uganda i Kenya al N, l’oceà Índic a l’E, Zàmbia, Malawi i Moçambic al S i la República Democràtica del Congo, Burundi i Ruanda a l’W. Inclou les illes de Zanzíbar i Pemba, que formen el territori autònom de Zanzíbar i, més al S, l’illa de Mafia. El 1973 hom designà capital la ciutat de Dodoma, bé que un gran nombre de competències i serveis resten a l’antiga capital, Dar es Salaam.
La geografia física La part més gran del país és formada per un extens altiplà, nucli central, que té una altitud mitjana de 1000 a 1400 m i que correspon a una antiga superfície d’erosió que nivellà l’antic sòcol precambrià Aquest altiplà és limitat a l’E per la regió costanera de l’Índic, de formació sedimentària i menys alta, i a l’W per l’enfonsament tectònic del Rift Valley, l’eix del qual constitueix la frontera occidental de Tanzània, que és ocupat pels llacs de Tanganyika, Nyasa i Rukwa els dos primers, autèntics mars interiors El N és també banyat per un altre mar interior, el llac…
Zanzíbar
La catedral de Zanzíbar, construïda a l’antiga plaça de venda d’esclaus
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’oceà Índic, la més gran de la regió insular homònima de Tanzània Zanzíbar), situada sobre la plataforma continental d’Àfrica i separada pels 35 km del canal de Zanzíbar de la costa de Tanganyika.
La capital és Zanzíbar És una illa plana, constituïda al sector occidental per un baix corallí quaternari, mentre que al sector oriental és formada per una estructura geològica semblant a la plana litoral de Tanganyika, i té una altitud superior 216 m a Mazingini El clima és tropical humit, amb pluges que assoleixen entre 1 500 mm i 2 000 mm anuals, i les temperatures són més suaus que al continent La població 226 h/km 2 1988 viu de l’agricultura cocoters, bananers, cafè, tabac, clavell d’espècia, ananàs i altres productes tropicals El principal nucli urbà és la capital És poblat, sobretot,…
Kilimanjaro
El Kilimanjaro, amb el cim nevat del Kibo de 5916 m, el pic més alt de l’Àfrica
© Corel Professional Photos
Muntanya
Muntanya de Tanzània, situada a la regió fronterera amb Kenya, constituïda per un gran volcà apagat amb un cràter de 2 km de diàmetre, d’on sobresurten la punta rocallosa del Mawensi (5 355 m) i el cim nevat del Kibo (5 916 m), que és el pic més alt d’Àfrica.
Altres cims superen els 5 000 m, i en davallen glaceres vers l’W A la base hi ha àrees conreades fins a 1 600 m, a la zona intermèdia bosc fins a 3 000 m i, més amunt, pasturatges El primer a escalar-lo fou HMeyer, l’any 1889
Estats Units d’Amèrica
Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, limitat a l’E amb l’Atlàntic, al S amb Mèxic, a l’W amb el Pacífic i al N amb el Canadà. També en forma part l’estat d’Alaska i les illes Hawaii, i sota la seva administració l’estat lliure associat de Puerto Rico, el sector W de les illes Verges, Guam, Midway, part de Samoa, les Marianes septentrionals, i els estats federats de Micronèsia, Belau i Marshall; la capital és Washington.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Whitney, la muntanya més alta dels Estats Units d’Amèrica fora d’Alaska amb una altitud de 4421 metres Pictoscribe - Cyber Distancing Awhile CC BY-NC-ND 20 El relleu dels EUA es caracteritza per la immensitat de les unitats fisiogràfiques fonamentals i per llur simplicitat a l’est, un antic massís peneplanat, Apalatxes a l’oest, la gran carena terciària de les muntanyes Rocalloses i al centre, les Grans Planes Aquestes unitats se subdivideixen en altres, morfològiques i estructurals, alhora molt extenses i acusadament uniformes L’est dels…