Resultats de la cerca
Es mostren 261 resultats
Missouri
Estat de la regió Central NW dels EUA, que limita amb Iowa al N, Arkansas al S, Oklahoma, Kansas i Nebraska a l’W i Illinois i Kentucky a l’E.
La capital és Jefferson City 35 481 h 1990 El curs inferior del Missouri, que travessa el territori d’W a E, fins a trobar el Mississipí, el divideix en dues regions diferents al N, una àrea de praderia, alterada per les valls dels afluents del Missouri al S, una regió de turons Són importants els recursos miners, sobretot al SW, a la regió del Tri-State District , on les mines de plom de Potosi i Viburnum figuren entre les més importants del món Hi és desenvolupada l’activitat agropecuària, amb conreus de farratge blat de moro, soia que alimenten el…
Hawaii
© Fototeca.cat-Corel
Arxipèlag
Divisió administrativa
Arxipèlag d’Oceania, al mig del Pacífic i al S del tròpic de Càncer, que constitueix un estat dels EUA.
La capital és Honolulu Les illes més importants per llur extensió són vuit Hawaii 10414 km 2 , Kahoolawe 117 km 2 , Kauai 1427 km 2 , Lanai 365 km 2 , Maui 1886 km 2 , Molokai 671 km 2 , Niihau 186 km 2 i Oahu 1549 km 2 són d’origen volcànic —encara hi ha alguns volcans en activitat— i molt muntanyoses Les altituds màximes són assolides a l’illa de Hawaii als volcans Mauna Loa 4170 m i Mauna Kea 4205 m El clima és tropical amb pluges abundants, afectat per l’alisi del NE La vegetació natural és una selva pluvial, actualment molt alterada per l’home i substituïda per sabanes, sobretot als…
serralada Costanera
Serralada
Alineació muntanyosa dels EUA, paral·lela a la línia de la costa del Pacífic, que s’estén uns 2.100 km entre l’estret de Juan de Fuca, al N, i la península de Baixa Califòrnia, al S.
Al N de les muntanyes Olímpic, un dels massissos més elevats de la serralada 2428 m, se submergeix al Pacífic i origina una cadena d’illes Vancouver, Reina Carlota Al S, la serralada és formada per una sèrie de turons baixos i peneplanats fins a les muntanyes Klamath, que connecten la serralada amb la de les Cascades drenades pels rius Klamath, Trinity i Mad Més cap al S la serralada és formada per una sèrie d’ horste i fosses tectòniques, orientades de NW a SE, àrea de moviments tectònics recents, on forma l’ampla badia de San Francisco
Denali
© Fototeca.cat-Corel
Cim
Cim culminant de l’Alaska Range, situat al NW d’Anchorage (6.194 m).
Forma part del parc nacional de Denali A causa de la situació geogràfica, l’altitud i el clima, és un dels cims més difícils d'escalar La primera ascensió fou feta el 1913 La muntanya, anomenada ja Denali —que significa ‘la Gran’— pels indis nadius d'Alaska, fou rebatejada amb el nom de Densmore's Mountain pels seus descobridors al segle XIX i, des del 1896, McKinley, en honor del president William McKinley Des del 1975 Alaska reclamava que la muntanya recuperés el nom original, cosa que el govern dels Estats Units no aprovà fins a l'agost del 2015
Washington
© Jaume Ferrández
Divisió administrativa
Estat dels EUA, a la costa del Pacífic; limita al N amb la Colúmbia Britànica (Canadà), a l’E amb Idaho, al S amb Oregon i a l’W amb l’oceà Pacífic.
La capital és Olympia L’estructura física és dominada per la serralada de les Cascades, espina dorsal de l’estat, i pel riu Colúmbia, que el travessa de NE a SW Hi ha algunes regions naturals ben diferenciades la zona costanera, la depressió interior, la serralada de les Cascades, l’altiplà de Colúmbia i el sector de les Rocalloses El principal accident litoral és el Puget Sound, fiord complex format per una depressió tectònica, situat entre l’estret de Juan de Fuca i els centres de Seattle i Tacoma A redós de la costa s’estén una serralada, el massís Olímpic mont Olímpic, 2428 m La depressió…
Minnesota
© Maria Galí i Cabana
Estat dels EUA, que limita al N amb les províncies canadenques de Manitoba i Ontario, a l’E amb Wisconsin i el llac Superior, al S amb Iowa i a l’W amb Dakota del Nord i amb Dakota del Sud.
La capital és Saint Paul La part septentrional, continuació de l’escut canadenc, conté nombrosos llacs d’origen glacial Al sud de la confluència dels rius Minnesota i Mississipí s’inicia la gran àrea bladera que travessa tot el continent de N a S Una zona de transició amb conreus de farratge la separa d’una altra regió ja pertanyent al cinturó També hi ha conreus d’ordi, bleda-rave i patates La ramaderia, molt desenvolupada, colloca l’estat com a primer productor nord-americà de llet i mantega Una activitat econòmica de primer ordre és la mineria, amb una extracció…
San Bernardino
Ciutat
Ciutat del S de l’estat de Califòrnia, EUA, al peu de les muntanyes homònimes.
És la ciutat central de l’àrea metropolitana de San Bernardino-Riverside-Ontario, que en conjunt té una població d’1558182 h 1980 Al seu entorn s’estenen els conreus de tarongers, llimoners i vinyes, dels quals constitueix el centre comercial Té indústries aeroespacials, siderúrgiques i tallers ferroviaris Base militar aèria
Texas
Estat del S dels EUA, limitat al N per l’estat d’Oklahoma, a l’E pels de Louisiana i Arkansas i pel golf de Mèxic, al S per la República de Mèxic i a l’W per l’estat de Nou Mèxic.
La capital és Austin Després d’Alaska, és l’estat nord-americà més extens La plana costanera és formada per terrenys secundaris i terciaris Cap a l’interior s’estén una plana constituïda per terrenys més antics, que es va aixecant cap al NW, fins a convertir-se en un gran i desèrtic altiplà de 1 000 m d’altitud, que va fins al límit amb l’estat d’Oklahoma Cap a l’extrem oest comprèn una part de les muntanyes meridionals de les Rocalloses Hidrogràficament, els rius Río Bravo, San Antonio-Guadalupe, Colorado, Brazos i Salve són tributaris directes del golf de Mèxic el…
Forest Hills
Barri
Barri residencial de Nova York, al Queens.
Fins el 1977 s’hi celebraven els campionats internacionals de tennis dels EUA A partir del 1978 passaren a celebrar-se a Flushing Meadow Park Flushing
Maine
Divisió administrativa
Estat dels EUA, a Nova Anglaterra, situat a l’extrem nord-oriental del país, fronterer, al N, amb el Canadà, a l’E amb l’Atlàntic, i al SW amb l’estat de Nou Hampshire.
La capital és Augusta 21 325 h 1990 S'estén sobre un peneplà que, inclinat de NW a SE, presenta al NE relleus que assoleixen els 1 000 m, amb una morfologia glacial que ha deixat nombrosos llacs, com el de Moosehead, Chamberlain i Chesuncook La xarxa hidrogràfica és formada pels rius Saint John, Penobscot, Kennebec, Androscoggin i Saco i llurs afluents, que són rius de curs ràpid La costa és retallada, amb formació d’estuaris que abriguen els ports El clima és bastant fred -7°C de temperatura mitjana hivernal La població, gairebé en la seva totalitat blanca i menys de la meitat…