Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Vicksburg
Ciutat
Ciutat de l’estat de Mississipí, EUA, situada a la confluència del Yazoo amb el Mississipí.
Port fluvial, té indústries de tractament del cotó i químiques Nucli important dels sudistes durant la guerra de Secessió, hagué de capitular 1863 davant les tropes nordistes d’USGrant
Nashville-Davidson
Capital de l’estat de Tennessee, EUA, situada vora el riu Cumberland.
Construccions aeronàutiques i indústria alimentària, del calçat i del paper Aeroport Universitat El 1864 els nordistes hi derrotaren les tropes confederades del general Hood Fou anomenada Nashville fins el 1963, que, en fusionar-se amb el comtat de Davidson, rebé el nom actual
Saratoga Springs
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nova York, EUA, vora el llac Saratoga, al N d’Albany.
Balneari i lloc d’estiueig, és cèlebre per les seves aigües medicinals Hom hi celebra també curses de cavalls Manufactures paper, vestits, pells El 1777 hi tingué lloc la victòria del general americà HGates damunt les tropes britàniques, decisiva en la guerra d’independència
Yorktown
Lloc de l’estat de Virgínia, als EUA, a l’estuari del riu York, a la badia de Chesapeake.
Actualment constitueix, amb Jamestown i Williamsburg, el Colonial National Historical Park El 19 d’octubre de 1781 hi tingué lloc la capitulació de Yorktown , que fou el desenllaç del blocatge de l’exèrcit britànic de Cornwallis per part de les tropes franco-nordamericanes a les ordres de Washington, La Fayette i Rochambeau, capitulació que significà la fi de la guerra d’independència nord-americana
Baton Rouge
Ciutat
Capital de l’estat de Louisiana, als EUA, a la vora del Mississipí.
És un nucli industrial, destaquen les petrolieres i la indústria química Port fluvial, centre ferroviari i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Louisiana State University and AM College, fundada l’any 1845 Fundada com a plaça militar pels francesos l’any 1719, la ciutat seguí les vicissituds del conjunt de Louisiana Del 1849 al 1864 esdevingué la capital de l’estat de Louisiana Durant la Guerra de Secessió fou ocupada maig del 1862 i controlada per les tropes federals, malgrat els atacs dels confederats El 1882 esdevingué novament seu del govern
Washington
Washington Edifici del Capitoli i el National Mall
© Xevi Varela
Ciutat
Capital federal dels EUA, els límits de la qual corresponen als del districte de Colúmbia.
Situada a la riba esquerra del Potomac, prop de l’aiguabarreig amb l’Anacostia, la seva planta, inspirada en els jardins de Versalles, és centrada en dos punts fonamentals, la Casa Blanca residència del president i el Capitoli seu del congrés, des dels quals parteixen radialment les grans avingudes diagonals, que duen el nom de cadascun dels estats de la Unió Típica ciutat de funcions politicoadministratives, l’expansió ininterrompuda de l’administració federal l’ha transformada en una veritable metròpolis, que s’escampa pels dos estats veïns, fins al punt que alguns serveis administratius…
Boston
Ciutat
Ciutat dels EUA, capital de l’estat de Massachusetts, vora la desembocadura dels rius Charles i Mystic a l’Atlàntic.
El nucli inicial de la ciutat era situat en una península de la badia de Massachusetts i posteriorment s’estengué per altres penínsules, comunicades entre elles mitjançant túnels i ponts s’han format així els barris residencials de West End i Back Bay a l’oest, al mateix temps que s’han incorporat al nucli urbà diversos municipis adjacents Charlestown al nord, South Boston, al sud, East Boston al nord-est, Brighton, Dorchester, Hyde park, Roxbury i West Roxbury, a part les ciutats satèllits creades més al nord per a descongestionar els sectors d’indústria pesant, situades als entorns del port…
Nova York
L’Estàtua de la Llibertat, a Nova York
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nova York, principal ciutat dels EUA.
El nucli definit administrativament comprèn els districtes de Bronx, Brooklyn, Manhattan, Queens i Richmond L’aglomeració urbana s’estén a l’estat de Nova Jersey Jersey City, Newark i Long Island i, amb uns 18100000 h est 1990, forma, amb d’altres com ara les de Tòquio i Mèxic, una de les més grans del món L’emplaçament portuari és un dels elements bàsics de l’expansió de Nova York A les primeres installacions de l’East River i del Hudson se n’han anat afegint d’altres, a mesura que ho demanava l’increment del tràfic marítim molls i dàrsenes s’estenen avui per la badia de Newark, el Kill van…
Estats Units d’Amèrica
Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, limitat a l’E amb l’Atlàntic, al S amb Mèxic, a l’W amb el Pacífic i al N amb el Canadà. També en forma part l’estat d’Alaska i les illes Hawaii, i sota la seva administració l’estat lliure associat de Puerto Rico, el sector W de les illes Verges, Guam, Midway, part de Samoa, les Marianes septentrionals, i els estats federats de Micronèsia, Belau i Marshall; la capital és Washington.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Whitney, la muntanya més alta dels Estats Units d’Amèrica fora d’Alaska amb una altitud de 4421 metres Pictoscribe - Cyber Distancing Awhile CC BY-NC-ND 20 El relleu dels EUA es caracteritza per la immensitat de les unitats fisiogràfiques fonamentals i per llur simplicitat a l’est, un antic massís peneplanat, Apalatxes a l’oest, la gran carena terciària de les muntanyes Rocalloses i al centre, les Grans Planes Aquestes unitats se subdivideixen en altres, morfològiques i estructurals, alhora molt extenses i acusadament uniformes L’est dels…