Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Erie
Canal dels EUA, que comunica els Grans Llacs amb Nova York, a través del riu Hudson (590 km).
Obert el 1825, ha estat el suport comercial i financer de Nova York, en facilitar l’intercanvi de productes amb el Midwest Actualment és utilitzat, sobretot, per al transport de productes petroliers
Guam

Guam
Territori no independent
Illa de l’arxipèlag de les Marianes (Micronèsia), al Pacífic occidental, la més meridional i la més poblada.
La capital és Agaña Té plantacions de cocoters És una base naval nord-americana Descoberta per Magalhães 1521, fou espanyola fins el 1898, i des d’aleshores territori dels EUA actualment té cambra legislativa pròpia
Lancaster
Ciutat
Ciutat de l’estat de Pennsilvània, al NE dels EUA.
Situada a l’W de Filadèlfia i al N de Washington, al peu dels Apalatxes, en una de les regions agrícoles més riques del país Fundada el 1717, és actualment un mercat agrícola important Indústries tèxtils i metallúrgiques i fàbriques de rellotges
Richmond
Barri
Barri de Nova York, EUA, que inclou tota la Staten Island i diverses illes més petites, en el port novaiorquès.
És unit a Brooklyn pel pont de Verrazano-Narrows De lent creixement al segle XIX, perjudicat per una deficient xarxa de transports, passà a ésser un dels cinc districtes de la metròpolis en formar-se la Gran Nova York 1898 Actualment constitueix un important centre de comerços i manufactures, i també és àrea residencial en expansió
Yorktown
Lloc de l’estat de Virgínia, als EUA, a l’estuari del riu York, a la badia de Chesapeake.
Actualment constitueix, amb Jamestown i Williamsburg, el Colonial National Historical Park El 19 d’octubre de 1781 hi tingué lloc la capitulació de Yorktown , que fou el desenllaç del blocatge de l’exèrcit britànic de Cornwallis per part de les tropes franco-nordamericanes a les ordres de Washington, La Fayette i Rochambeau, capitulació que significà la fi de la guerra d’independència nord-americana
Nauvoo
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Illinois, EUA.
Antic llogaret indi, amb el nom de Quashquema, s’hi establí 1823 el capità James White, que l’anomenà Venus Més tard dugué el nom de Commerce el 1839 els mormons hi adquiriren terres pantanoses que ningú no volia i les transformaren en una gran ciutat, a la qual el dirigent Joseph Smith donà el nom actual L’enveja que suscità l’èxit i l’ambició de poder de Smith desembocaren en el seu assassinat 1844 i en l’emigració lenta i forçosa dels mormons, que, el 1849, en cediren els drets de propietat a la colònia icariana d’Étienne Cabet, que hi romangué fins el 1856 Alguns catalans, partidaris del…
illes Aleutianes
Arxipèlag
Arxipèlag pertanyent a Alaska, EUA, que separa la mar de Bering de l’oceà Pacífic.
Comprèn unes 150 illes i illots volcànics que, formant un arc semicircular, prolonguen la península d’Alaska en direcció a la de Kamčatka Enclou el grup de les Fox Unimak, Unalaska, Umnak, on viu la major part de la població, i Andreanof, Rat i Near Les illes del Comandant, situades a l’extrem occidental són, des del punt de vista geogràfic, part de les Aleutianes, bé que administrativament pertanyen a Rússia El clima és fred, nebulós i humit La seva població viu de la pesca principalment foques, de la ramaderia ovina i de la cria d’animals de pells precioses Una gran part de l’arxipèlag és…
Hawaii

Cascada Akaka, Hawaii
© Fototeca.cat-Corel
Arxipèlag
Divisió administrativa
Arxipèlag d’Oceania, al mig del Pacífic i al S del tròpic de Càncer, que constitueix un estat dels EUA.
La capital és Honolulu Les illes més importants per llur extensió són vuit Hawaii 10414 km 2 , Kahoolawe 117 km 2 , Kauai 1427 km 2 , Lanai 365 km 2 , Maui 1886 km 2 , Molokai 671 km 2 , Niihau 186 km 2 i Oahu 1549 km 2 són d’origen volcànic —encara hi ha alguns volcans en activitat— i molt muntanyoses Les altituds màximes són assolides a l’illa de Hawaii als volcans Mauna Loa 4170 m i Mauna Kea 4205 m El clima és tropical amb pluges abundants, afectat per l’alisi del NE La vegetació natural és una selva pluvial, actualment molt alterada per l’home i substituïda per sabanes,…
Filadèlfia
Ciutat
Ciutat de l’estat de Pennsilvània, als EUA.
És la ciutat més gran de l’estat i la quarta del país L’àrea metropolitana Filadèlfia-Wilmington-Trenton és la quarta dels EUA, amb 5 549 000 h 1980 És situada en una plataforma fluvial, a la confluència del Delaware i del seu afluent, el Schuykill Fundada el 1682 per William Penn per als quàquers, al cap de cent anys era la ciutat més gran i el principal centre econòmic i cultural del país Demogràficament, no fou desbancada per Nova York fins el 1850, quan tenia 120 000 h, xifra que passà a 500 000 el 1860 per l’annexió dels suburbis de Bucks, Chester, Burlington i Camden, i a 1 850 000 el…
Washington

Washington Edifici del Capitoli i el National Mall
© Xevi Varela
Ciutat
Capital federal dels EUA, els límits de la qual corresponen als del districte de Colúmbia.
Situada a la riba esquerra del Potomac, prop de l’aiguabarreig amb l’Anacostia, la seva planta, inspirada en els jardins de Versalles, és centrada en dos punts fonamentals, la Casa Blanca residència del president i el Capitoli seu del congrés, des dels quals parteixen radialment les grans avingudes diagonals, que duen el nom de cadascun dels estats de la Unió Típica ciutat de funcions politicoadministratives, l’expansió ininterrompuda de l’administració federal l’ha transformada en una veritable metròpolis, que s’escampa pels dos estats veïns, fins al punt que alguns serveis…