Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
badia de Chesapeake
Badia
Badia de la plana costanera atlàntica dels EUA, als estats de Maryland i Virgínia, de 220 km de llargada i de 6,5 a 65 km d’amplada.
Veritable mar interior, és formada per l’enfonsament del curs baix dels rius Susquehanna, Potomac, York i James L’entrada de la badia, situada entre els caps Henry i Charles, té uns 24 km d’amplada i és travessada per un sistema de ponts i túnels que van de Norfolk a Cape Charles i uneixen les dues vores Descoberta el 1524, fou un dels llocs on s’assentaren els primers colonitzadors
cascades del Niàgara

Les cascades del Niàgara
© Xevi Varela
Cascada
Salt produït pel riu Niàgara (56 km) a la frontera entre l’estat de Nova York (EUA) i la província d’Ontario (Canadà), en comunicar-se els llacs Erie i Ontario, de diferents nivells.
L’illa de Goat divideix les cascades en dues seccions la canadenca, de 918 m d’amplada i 48 m d’alçada, i la nord-americana, de 323 m d’amplada i 51 m d’alçada És un dels llocs més turístics de l’Amèrica del Nord Segons el tractat del 1950 entre els EUA i el Canadà, tots dos estats participen en la seva explotació Hi ha installat el conjunt hidroelèctric més important de l’Amèrica del Nord Dues ciutats, vora el riu, en porten el nom Niagara Falls , l’una al Canadà 76917 h 1996 i l’altra als EUA 55928 h est 1999
All American
Gran canal d’irrigació del sud de Califòrnia, EUA.
Construït entre el 1934 i el 1940, comença a l’Imperial Dam, al riu Colorado, i arriba fins prop de Calexico Té 129 km de llargada, 70 m d’amplada i 6,5 m de profunditat
estret de Bering
Estret marí
Estret que separa les costes d’Alaska de les de Sibèria i comunica la mar dels Txuktxi amb la mar de Bering.
El punt més estret 85 km d’amplada és entre el cap Príncep de Galles Alaska i el cap de Dežnev Sibèria La profunditat és de 40 a 55 m A l’hivern és cobert de glaç L’estret rep el nom del navegant danès Vitus Bering, que el travessà l’any 1728 Fou explorat per Cook el 1778
Huron

El llac Huron
© Corel
Llac
Un dels cinc Grans Llacs situats entre els EUA i el Canadà.
Es comunica amb el llac Superior pel riu Saint Mary, amb el llac Michigan per l'estret de Mackinac i amb el llac Erie pel riu Saint Clair És de formació glacial Situat a 176 m d'altitud, la seva extensió és de 59500 km2, la llargada de 510 km i l'amplada de 240 km La profunditat màxima és de 228 m Les aigües són poc salines, molt riques en pesca i glaçades de desembre a abril
Gran Canyó

El Gran Canyó
© Fototeca.cat
Congost
Congost excavat pel riu Colorado a l’altiplà del mateix nom, a l’estat d’Arizona, al SW dels EUA.
Els materials són sedimentaris Té una longitud de 350 km, una amplada que varia entre els 6 i els 29 km i una alçada que oscilla segons els llocs entre els 750 i 1700 m Té un indubtable interès turístic i fou declarat parc nacional el 1919 en una extensió de 2610 km 2 A les seves parets es comptabilitzen més de 1000 coves, de les quals només unes 300 han estat catalogades Vista aèria del Gran Canyó CC Wonderful Pics Per la grandària i per les estalactites i estalagmites que s'hi conserven, algunes coves, com la Domes, estan obertes a la visita de turistes
badia de San Francisco
Badia
Gran badia de la costa del Pacífic, a la Califòrnia occidental, EUA.
És una vall fluvial submergida, parallela a la línia de la costa i connectada amb l’oceà Pacífic per l’estret de Golden Gate, travessat pel pont homònim Té una longitud de 97 km i una amplada de 5 a 22 km i constitueix un dels ports naturals més espectaculars del món Conté les illes Treasure, Yerba Buena, Angel i Alcatraz i, entorn, s’assenten grans nuclis urbans, com San Francisco, Oakland, Berkeley, Richmond, Alameda, San Leandro i Hayward, cinturó urbanitzat d’uns 45 km de llargada a la costa oriental El conjunt dels seus ports registra un tràfic només superat, a la costa nord-americana…
serralada de les Cascades
Serralada
Serralada d’Amèrica del Nord que s’estén des del massís Klamath, al sud d’Oregon (EUA), fins al riu Fraser, al sud de la Colúmbia Britànica (Canadà).
Té uns 800 km de llargada, amb una amplada entre 100 i 200 km A l’oest, és limitada per la depressió de Puguet i de Villamette, que la separa de les serralades de la Costa, i, a l’est, per l’altiplà del riu Colúmbia Culmina al con volcànic del Rainer 4392 m Al nord és formada per roques metamòrfiques i intrusions granítiques, i al sud, quasi exclusivament per roques ígnies extrusives amb nombrosos cons volcànics Important barrera climàtica, la façana occidental rep més de 2000 mm de pluja l’any és important l’explotació forestal coníferes, i té un gran potencial hidroelèctric La…
Brooks Range
Serralada
Alineació muntanyosa del nord d’Alaska, contrafort nord-occidental de les muntanyes Rocalloses, d’uns 1 000 km de longitud i d’uns 150 a 200 km d’amplada.
Amb una altitud mitjana de 1 500 a 1 800 m, el Doonerak, a les Endicott Mountains, és el cim més alt 3 050 m La regió és drenada pels rius Ikpikpuk, Colville, Porcupine, Kayukuk, Kobuk i Noatak, entre altres El clima és subpolar, i la vegetació, de tundra, bé que a les terres baixes del vessant meridional apareix el bosc L’economia de la regió és bàsicament minera i pesquera, i la població és formada sobretot per esquimals i indis Conegudes antigament per Endicott Mountains , reberen el nom actual del geòleg americà Alfred Hulse Brooks Ann Arbor, Michigan 1871 — Alaska 1924, que les explorà…
muntanyes Rocoses

Vista aèria de les Muntanyes Rocoses a l’estat de Colorado (EUA)
© Fototeca.cat-Corel
Serralada
Conjunt de relleus de l’Amèrica septentrional que delimiten per l’W la regió central de les Grans Planes, des de l’estret de Bering fins a Nou Mèxic.
Són delimitades, al N, per la costa del Kotzebue Sound i al S pels escarpaments que cauen sobre l’altiplà de Transpecos, prop de Santa Fe Nou Mèxic a l’E una sèrie de fractures i falles accentuades les destaquen de les Grans Planes a l’W la regió de l’Intermontane Belt, àrea deprimida, les separa de les serralades externes El sistema presenta similitud d’estructures i formes que evidencien una evolució comuna El plegament s’opera bàsicament en dues fases, la primera a la fi del Cretaci i la segona al Terciari més antic Les flexions s’originaren sobre…