Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Wall Street
Carrer de Nova York, als EUA, on hi ha la Borsa.
Per extensió, hom utilitza aquest nom per a fer referència a la potència financera nord-americana i a la seva situació conjuntural
Hampton Roads
Port de l’estat de Virgínia, EUA, al S de la badia de Chesapeake.
A la vora d’aquest port natural han sorgit les ciutats de Newport News, Norfolk, Hampton i Portsmouth, que l’utilitzen conjuntament Són molt importants les drassanes
Montgomery
Ciutat
Capital de l’estat d’Alabama, EUA.
Situada a la vora del riu Alabama, navegable en aquest indret, és un mercat agrícola i ramader Té indústries alimentàries i tèxtils Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Alabama State University, fundada el 1969 i Huntingdon College, el 1854 Fou seu del primer govern confederat 1861
Quivira
Geografia històrica
Ciutat fabulosa que les llegendes situaven cap a l’actual ciutat de Kansas, als EUA.
Álvar Núñez Cabeza de Vaca en donà les primeres notícies cap al 1536 i Marcos de Niza la descriví el 1539 Francisco Vázquez Coronado la buscà el 1541, però només trobà un poblet miserable amb aquest nom Hi hagué altres expedicions que buscaren Quivira, i al s XVII el mite existia encara, tot i que ja era en decadència
Canadian River
Riu
Riu de la regió de les planes interiors dels EUA, afluent del riu Arkansas (1 544 km).
Neix a la Sangre de Cristo Range, a les Rocalloses meridionals, a l’estat de Nou Mèxic Travessa els estats de Texas i d’Oklahoma en aquest darrer, rep el seu afluent principal, el North Canadian River, a Eufala, on forma una gran resclosa, i desemboca al seu collector És de règim pluvial i a l’estiu experimenta un marcat estiatge
White River
Riu
Riu de l’Amèrica septentrional, EUA, afluent de l’Arkansas (1 126 km de longitud i 73 000 km2 de conca).
Neix a les Boston Mountains, al NW d’Arkansas EUA, penetra al S de Missouri i, novament a Arkansas, desguassa a l’Arkansas prop de la confluència d’aquest amb el Mississipí Navegable durant uns 600 km, fins a Batesville, el seu curs superior és aprofitat al sector comprès entre les Boston Mountains i l’altiplà d’Ozark, per a la producció d’energia hidroelèctrica
Alexandria
Ciutat
Ciutat de Virgínia, EUA, vora el Potomac.
Considerada ciutat residencial de Washington DF, és un centre d’investigació industrial, especialment de construccions metàlliques estructures d’acer i d’indústria diversa química, ciment Port de trànsit i centre de comunicacions fluvials, aèries i ferroviàries Porta aquest nom des del 1749 el 1846 esdevingué ciutat lliure de Virgínia després d’haver pertangut a l’estat de Colúmbia, i no és inclosa sota l’administració de cap comtat
San Antonio
Ciutat
Ciutat de l’estat de Texas, EUA, a la riba del riu homònim.
Situada a la ruta més transitada entre els EUA i Mèxic i a 240 km de la frontera amb aquest país, hom hi nota la influència hispànica, i bona part de la població és bilingüe Ciutat de funció militar, comercial i industrial, amb foneries, construccions mecàniques, indústria editorial, de la confecció i alimentària A la rodalia es conserven missions franciscanes com les de San José de Aguayo, la Purísima Concepción de Acuña, San Juan de Capistrano i San Francisco de Espada
Carolina del Sud
Divisió administrativa
Estat del sud-est dels EUA.
La capital és Columbia Les muntanyes dels Apalatxes, a l’oest, són aquí baixes i ocupen poc territori el piedmont segueix una suau inclinació fins a unir-se amb la plana costanera La costa és baixa i amb formacions deltaiques El clima és subtropical humit, amb 17,6°C de temperatura mitjana a Columbia, i amb 1 189 mm de pluges anuals La xarxa hidrogràfica és formada per eixos longitudinals, rius de curs divagant i que sovint formen aiguamolls, en direcció NW-SE Peedee, Santee amb el Cooper, Edisto i Savannah La vegetació és en gran part de boscs, amb predomini de coníferes La població ha…
Illes del Pacífic en Administració Fiduciària
Geografia històrica
Grup d’illes del Pacífic, a la Micronèsia, que entre 1947-94 foren administrades pels EUA.
Comprenia unes 2125 illes i illots, de les quals només n’eren habitades unes 84 Les diverses entitats territorials en què eren distribuïdes abandonaren gradualment aquest estatut els Estats Federats de Micronèsia 707 km 2 ho feren el 1979, la república de les Illes Marshall 181 km 2 el 1982 i la república de Palau 487 km 2 el 1994 Tots ells esdevingueren estats lliures associats als EUA, mentre que l’antic districte de les Marianes obtingué l’any 1978 l’estatus de commonwealth dels EUA amb el nom d’ illes Marianes del Nord