Resultats de la cerca

Maquinària agrícola, automòbils, productes alimentaris Port fluvial i nus de comunicacions

Situada a la vora esquerra del riu Delaware, davant la ciutat de Filadèlfia És un important nucli industrial tèxtil, drassanes, química, maquinària, adobs, plàstics, accessoris d’automòbils

Nucli industrial maquinària, automòbils, paper, adobs, productes tèxtils i port, és comunicada per ferrocarril i autopista i té aeroport Centre d’ensenyament superior University of Bridgeport, fundada el 1927

És un nucli industrial important metallúrgia, teixits, especialment dedicat als automòbils, ram que ocupa la major part dels treballadors de la ciutat L’aglomeració era de 437 349 h el 1999

Port i important centre comercial i industrial a la desembocadura del Maumee, a l’extrem occidental del llac Erie Indústries siderúrgiques i metallúrgiques, construccions navals, aeronàutiques, d’automòbils, elèctriques i de fabricació de farines És un destacat centre cultural, amb dues universitats

És un centre industrial molt important automòbils, frigorífics, material per a la construcció i també comercial per la seva situació al sud de la conca hullera d’Indiana És comunicada amb els Grans Llacs i Nova York per la xarxa de canals de Wabasch Té aeroport internacional

La capital és Jefferson City 35 481 h 1990 El curs inferior del Missouri, que travessa el territori d’W a E, fins a trobar el Mississipí, el divideix en dues regions diferents al N, una àrea de praderia, alterada per les valls dels afluents del Missouri al S, una regió de turons Són importants els recursos miners, sobretot al SW, a la regió del Tri-State District , on les mines de plom de Potosi i Viburnum figuren entre les més importants del món Hi és desenvolupada l’activitat agropecuària, amb conreus de farratge blat de moro, soia que alimenten el bestiar porcí i boví La indústria, però…

És la ciutat més gran de l’estat i la quarta del país L’àrea metropolitana Filadèlfia-Wilmington-Trenton és la quarta dels EUA, amb 5 549 000 h 1980 És situada en una plataforma fluvial, a la confluència del Delaware i del seu afluent, el Schuykill Fundada el 1682 per William Penn per als quàquers, al cap de cent anys era la ciutat més gran i el principal centre econòmic i cultural del país Demogràficament, no fou desbancada per Nova York fins el 1850, quan tenia 120 000 h, xifra que passà a 500 000 el 1860 per l’annexió dels suburbis de Bucks, Chester, Burlington i Camden, i a 1 850 000 el…

La capital és Indianapolis El relleu és format per una plana arenosa inclinada cap al SW, coberta de dipòsits glacials Els rius més importants són el Wabash, connectat amb la regió dels Grans Llacs pel canal de Mannee, i el White, afluent de l’Ohio El clima és continental humit, amb una temperatura mitjana d’11°C i 1 000 mm de precipitació anual La vegetació és de praderia, amb gramínies al centre i al nord i bosc de roures, xiprers i oms al sud La població, que el 1900 era de 2 516 462 h, cresqué en gairebé mig milió els vint anys següents, i d’ençà el 1995 l’increment ha estat de prop del…

El nucli definit administrativament comprèn els districtes de Bronx, Brooklyn, Manhattan, Queens i Richmond L’aglomeració urbana s’estén a l’estat de Nova Jersey Jersey City, Newark i Long Island i, amb uns 18100000 h est 1990, forma, amb d’altres com ara les de Tòquio i Mèxic, una de les més grans del món L’emplaçament portuari és un dels elements bàsics de l’expansió de Nova York A les primeres installacions de l’East River i del Hudson se n’han anat afegint d’altres, a mesura que ho demanava l’increment del tràfic marítim molls i dàrsenes s’estenen avui per la badia de Newark, el Kill van…