Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Camden
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nova Jersey, EUA (84 844 h [1996]).
Situada a la vora esquerra del riu Delaware, davant la ciutat de Filadèlfia És un important nucli industrial tèxtil, drassanes, química, maquinària, adobs, plàstics, accessoris d’automòbils
Hampton Roads
Port de l’estat de Virgínia, EUA, al S de la badia de Chesapeake.
A la vora d’aquest port natural han sorgit les ciutats de Newport News, Norfolk, Hampton i Portsmouth, que l’utilitzen conjuntament Són molt importants les drassanes
Beaumont
Ciutat
Ciutat de l’estat de Texas, als EUA, a la vora del Neches.
Refineries de petroli, indústria química i de la fusta i drassanes El seu port forma, juntament amb els de Port Arthur, Orange i Port Neches, un dels districtes portuaris de més tràfic de l’Amèrica del Nord Entroncament de carreteres i ferrocarrils té aeroport internacional
Duluth
Ciutat
Ciutat de l’estat de Minnesota, EUA, a l’embocadura del riu Saint Louis.
L’aglomeració, que el 1990 tenia una població de 239 971 h, s’estén fins dins l’estat de Wisconsin Duluth Superior Proper a les conques mineres de Mesabi i Vermilion, és un port especialitzat en l’exportació de ferro Nucli industrial siderúrgia, indústria petroquímica i paperera, i drassanes
Annapolis
Capital de l’estat de Maryland, als EUA, vora la badia de Chesapeake.
Centre industrial conserves, instruments de precisió, productes electrònics, congeladors Drassanes, pesqueres Fundada cap al 1649 pels puritans, fou anomenada, de primer, Providència, i després, Anne Arundel, fins que el 1694 fou rebatejada definitivament amb el nom d’Annapolis El 1783 fou ratificat el tractat de París que posà fi a les hostilitats amb la Gran Bretanya Tres anys més tard, la Convenció d’Annapolis reunió dels representants de Virgínia, Nova York, Pennsilvània, Nova Jersey i Delaware per a reglamentar llurs relacions comercials preparà la futura Convenció federal…
Charleston
Ciutat
Ciutat de l’estat de Carolina del Sud, als EUA, en una estreta península, a la confluència dels rius Ashley i Cooper.
El port, un dels més importants de la costa atlàntica meridional dels EUA, amb un ample hinterland les dues Carolines, Geòrgia, Kentucky, Tennessee i Alabama, trafica en cotó, tabac, fertilitzants, carbó, fustes i productes hortícoles Té indústria alimentària, tèxtil, de la fusta, de l’amiant, paperera, química, metallúrgica drassanes Base naval i estació de turisme d’hivern Centre d’ensenyament superior The Citadel, fundat el 1842 College of Charleston, fundat el 1785, i Medical University of South Carolina, fundada el 1824 Fundada el 1670 pels anglesos amb el nom de Charles…
Filadèlfia
Ciutat
Ciutat de l’estat de Pennsilvània, als EUA.
És la ciutat més gran de l’estat i la quarta del país L’àrea metropolitana Filadèlfia-Wilmington-Trenton és la quarta dels EUA, amb 5 549 000 h 1980 És situada en una plataforma fluvial, a la confluència del Delaware i del seu afluent, el Schuykill Fundada el 1682 per William Penn per als quàquers, al cap de cent anys era la ciutat més gran i el principal centre econòmic i cultural del país Demogràficament, no fou desbancada per Nova York fins el 1850, quan tenia 120 000 h, xifra que passà a 500 000 el 1860 per l’annexió dels suburbis de Bucks, Chester, Burlington i Camden, i a 1 850 000 el…
Chicago

La Buckingham Fountain (Chicago)
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Illinois, als EUA, situada a l’extrem meridional del llac Michigan, vora la desembocadura dels rius Chicago i Calumet.
L’aglomeració s’estén parallela a la costa del llac, formant un arc de 45 km des d’Evanston fins a l’estat d’Indiana Gary Després de Nova York i Los Angeles és la ciutat més populosa dels EUA i ha experimentat un increment extraordinari en successives onades d’immigració des del 1850 La crisi econòmica dels anys setanta frenà l’expansió, i la ciutat entrà en un relatiu estancament El creixement urbà s’ha dut a terme per l’annexió dels centres veïns Niles, Maine, Norwood, Sitckney, Calumet, etc El pla urbà és típicament ortogonal, amb llargs carrers en angle recte travessats per amples…