Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Alexandria
Ciutat
Ciutat de Virgínia, EUA, vora el Potomac.
Considerada ciutat residencial de Washington DF, és un centre d’investigació industrial, especialment de construccions metàlliques estructures d’acer i d’indústria diversa química, ciment Port de trànsit i centre de comunicacions fluvials, aèries i ferroviàries Porta aquest nom des del 1749 el 1846 esdevingué ciutat lliure de Virgínia després d’haver pertangut a l’estat de Colúmbia, i no és inclosa sota l’administració de cap comtat
Buffalo
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nova York, EUA, vora el llac Erie.
La seva situació a la cruïlla de camins que comunica el sud-est del Canadà amb els estats del nord-est dels EUA n'ha permès el desenvolupament comercial i industrial amb la utilització de l’energia elèctrica produïda a les cascades del Niàgara, i l’ha convertida en la segona ciutat de l’estat i en un important nus de comunicacions terrestres, fluvials i aèries Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Canisius College, fundat el 1870, i D’Youville College, fundat el 1908 En el període precolonial, el territori de Buffalo era habitat pels iroquesos Els primers…
Kentucky
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La capital és Frankfort 27 741 h 2000 Situat entre els rius Ohio, al N, i Mississipí, a l’W, i els estats de Virgínia i Virgínia de l’Oest, a l’E, i de Tennessee, ocupa part de la conca del Mississipí i Ohio, a l’W, i s’estén, per l’E, vers els Apalatxes el sector SE supera els 1 000 m, i arriba als 1 250 m a les muntanyes Big Black El clima és continental al N i semitropical al S Domina la praderia La majoria de la població amb una densitat de 38,6 h/km 2 2000 és urbana, distribuïda en nombrosos nuclis urbans Les ciutats importants són, a part la capital, Lexington i Louisville primer centre…
Virgínia de l’Oest
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La capital és Charleston Limita amb Ohio, Pennsilvània, Maryland, Virgínia i Kentucky Comprèn diferents regions morfològiques la vall de l’Ohio, fèrtil i densament poblada, amb cursos fluvials navegables, l’altiplà de Cumberland, entre 300 i 600 m d’altitud, i a l’E la regió dels Allegheny, molt muntanyosa, amb serralades d’una altitud entre 600 i 1 200 m El clima és continental humit Els recursos naturals són abundants i variats carbó utilitzat en la siderúrgia, en la indústria química i en la producció termoelèctrica, petroli, gas natural, grans dipòsits de sal i calcària Les…
Alaska
Alaska. Port de Seward
© Fototeca.cat - Corel
Divisió administrativa
Estat dels EUA, a l’W del Canadà, a l’extrem nord-occidental de l’Amèrica del Nord.
La capital és Juneau L'estat és constituït per tres regions naturals, ben diferenciades, esteses de S a N la costa meridional, els altiplans de l’interior i el cinturó àrtic La costa meridional entre la costa pacífica i la frontera canadenca s’estén en una franja d’uns 20 km d’amplada Panhandle, ‘mànec de paella’, retallada per fiords i amb nombroses illes arxipèlag Alexander, constituïda per massissos primaris i secundaris aplanats per l’erosió glacial, prolongació dels de la Colúmbia Britànica Cobreixen el terreny boscs d’avets i d’altres coníferes Tongass National Forest, on habiten l’os…
llacs Finger
Llac
Conjunt de llacs, llargs i estrets, en direcció N-S, del centre-oest de l’estat de Nova York, EUA, formats sobre antigues valls fluvials, per on circulaven rius que desguassaven al Susquehanna, en ésser tancades per dipòsits morènics.
Els llacs principals són el Cayuga, el Seneca, el Canandaigua, el Skaneateles, l’Owasco i el Keuka
Califòrnia
Califòrnia Sant Francisco
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Estat dels EUA, a la regió del Pacífic, el tercer en extensió i el primer en població.
La capital és Sacramento Estès des de la Sierra Nevada fins al Pacífic, formen el país tres unitats físiques la Sierra Nevada, barrera climàtica que separa l’estat del desert, formada per materials primaris i secundaris plegats durant el Terciari i molt afectats per l’erosió fluvial i glacial, amb la major altitud vers el sud mont Whitney, 4 418 m la Gran Vall, formada per les valls de Sacramento i de San Joaquin, fossa tectònica d’uns 800 km de longitud enfonsada durant el Cretaci, coberta de materials terciaris i quaternaris fluvials i volcànics i, finalment, la Serralada…
Estats Units d’Amèrica
Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, limitat a l’E amb l’Atlàntic, al S amb Mèxic, a l’W amb el Pacífic i al N amb el Canadà. També en forma part l’estat d’Alaska i les illes Hawaii, i sota la seva administració l’estat lliure associat de Puerto Rico, el sector W de les illes Verges, Guam, Midway, part de Samoa, les Marianes septentrionals, i els estats federats de Micronèsia, Belau i Marshall; la capital és Washington.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Whitney, la muntanya més alta dels Estats Units d’Amèrica fora d’Alaska amb una altitud de 4421 metres Pictoscribe - Cyber Distancing Awhile CC BY-NC-ND 20 El relleu dels EUA es caracteritza per la immensitat de les unitats fisiogràfiques fonamentals i per llur simplicitat a l’est, un antic massís peneplanat, Apalatxes a l’oest, la gran carena terciària de les muntanyes Rocalloses i al centre, les Grans Planes Aquestes unitats se subdivideixen en altres, morfològiques i estructurals, alhora molt extenses i acusadament uniformes L’est dels…