Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Mississipi
Riu
Gran riu de l’Amèrica del Nord que recull i emmena cap al golf de Mèxic les aigües de les grans planures dels EUA, les quals travessa de N a S.
Neix en unes zones de llacs morènics a Minnesota, a l’Elk Creek, a 512 m d’altitud té una conca vessant de 3218000 km 2 i una llargària mesurada des del naixement del Missouri —el seu afluent més llarg— de 6800 km, la qual cosa el fa el riu més llarg del món El seu cabal, de més de 18000 m 3 /s al seu delta, és el més poderós de l’Amèrica del Nord Amb tot, aquest cabal representa només 5,6 l/s/km 2 , alimentació migrada que deu essencialment als afluents de ponent En tot el recorregut és un riu de plana, amb un pendent molt escàs —47 mm per km al delta— això fa que tingui fins 1 km d’amplària…
les Grans Planes
Regió dels EUA, estesa des de l’escut canadenc fins a la plana costanera del golf de Mèxic.
A l’W limita amb les muntanyes Rocalloses, on assoleix la màxima altitud 2 000 m, i a l’E amb la regió de les praderes i la plana alluvial del Mississipí Geològicament és formada per esquists, argiles i sorres sedimentàries amb algun dipòsit glacial El clima és àrid, amb un màxim de precipitació a la primavera Els rius principals que la travessen són el Missouri, l’Arkansas i el Colorado de Texas Hi ha jaciments d’or, hulla, lignit i petroli La ciutat més important és Denver
Independence Mine
Barracons a Independece Mine, Alaska
© Corel / Fototeca.cat
Mina de l’estat d’Alaska (EUA).
Des de mitjan anys setanta del segle XX és un parc històric per a ensenyar com es vivia en els assentaments miners d’or d’Alaska Incialment Independece Mine era formada per dues mines The Alaska Free Gold Martin Mine, a Skyscraper Mountain, i Independence Mine, a Granite Mountain El 1938 totes dues foren comprades per l’Alaska-Pacific Consolidated Mining Company APC, que convertí Independece Mine en el major productor del districte miner de Willow Creek El 1941 arribà al seu màxim productiu 34416 unces d’or i 204 miners ocupats, amb una dotzena de quilòmetres de túnels perforats El 1942, quan…
Estats Units d’Amèrica
Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, limitat a l’E amb l’Atlàntic, al S amb Mèxic, a l’W amb el Pacífic i al N amb el Canadà. També en forma part l’estat d’Alaska i les illes Hawaii, i sota la seva administració l’estat lliure associat de Puerto Rico, el sector W de les illes Verges, Guam, Midway, part de Samoa, les Marianes septentrionals, i els estats federats de Micronèsia, Belau i Marshall; la capital és Washington.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Whitney, la muntanya més alta dels Estats Units d’Amèrica fora d’Alaska amb una altitud de 4421 metres Pictoscribe - Cyber Distancing Awhile CC BY-NC-ND 20 El relleu dels EUA es caracteritza per la immensitat de les unitats fisiogràfiques fonamentals i per llur simplicitat a l’est, un antic massís peneplanat, Apalatxes a l’oest, la gran carena terciària de les muntanyes Rocalloses i al centre, les Grans Planes Aquestes unitats se subdivideixen en altres, morfològiques i estructurals, alhora molt extenses i acusadament uniformes L’est dels…