Resultats de la cerca
Es mostren 417 resultats
Minnesota
© Maria Galí i Cabana
Estat dels EUA, que limita al N amb les províncies canadenques de Manitoba i Ontario, a l’E amb Wisconsin i el llac Superior, al S amb Iowa i a l’W amb Dakota del Nord i amb Dakota del Sud.
La capital és Saint Paul La part septentrional, continuació de l’escut canadenc, conté nombrosos llacs d’origen glacial Al sud de la confluència dels rius Minnesota i Mississipí s’inicia la gran àrea bladera que travessa tot el continent de N a S Una zona de transició amb conreus de farratge la separa d’una altra regió ja pertanyent al cinturó També hi ha conreus d’ordi, bleda-rave i patates La ramaderia, molt desenvolupada, colloca l’estat com a primer productor nord-americà de llet i mantega Una activitat econòmica de primer ordre és la mineria, amb una extracció de ferro…
Saint Croix River
© Maria Galí i Cabana
Riu
Curs fluvial dels estats de Wisconsin i Minnesota (EUA).
Tibutari del riu Mississipí , té una longitud de 264 km Els darrers 201 km abans de la seva desembocadura, a Prescott Wisconsin, fa de frontera entre els estats de Wisconsin i Minnesota Neix al sector NW de l’estat de Wisconsin, i a uns 32 km reb les aigües del Namekagon River
Saint Paul
© Maria Galí i Cabana
Ciutat
Capital de l’estat de Minnesota, EUA.
Juntament amb Minneapolis , a l’altra vora del riu, forma la conurbació Minneapolis-Saint Paul 3500000h 2009 Centre comercial, agrícola i ramader, a la confluència del Mississipí amb el Minnesota River Indústries alimentàries, químiques i de maquinària Centre d’ensenyament superior Minnesota State University System, fundada el 1955, Bethel College and Seminary, el 1871, College of Saint Catherine, el 1905, College of Saint Thomas, el 1885, Concordia College, el 1893, i Macalester College, el 1874 Arquebisbat catòlic
Minneapolis
© Maria Galí i Cabana
Ciutat
Ciutat de l’estat de Minnesota, EUA, vora el Mississipí.
Juntament amb Saint Paul , a l’altra vora del riu, forma una conurbació Twin Cities Metropolitan Area que té 3500000 h 2009 Predominen a la planta urbana els barris ortogonals, típics de les ciutats nord-americanes del centre i l’oest La ciutat compta amb uns vint llacs integrats en el traçat urbà Centre comercial d’una àrea de conreu blader extensiu, connectada per una extensa xarxa ferroviària amb Chicago i la costa del Pacífic Indústria de maquinària agrícola, alimentària, de material elèctric, instruments de precisió i material de transport Seu de la Universitat de Minnesota…
regió del Llac Superior
Regió
Regió dels EUA, que ocupa els territoris al voltant del llac Superior.
Té importants jaciments de ferro i coure a la serralada de Mesabi i a les vores del llac Vermilion Minnesota, a Marquette, Menominee i a la serralada de Gogebic Michigan i a les muntanyes de Penokee Wisconsin Els dipòsits més grans de coure són a la península de Keweenaw
Dakota
Geografia històrica
Antic territori dels EUA l’explotació i la colonització inicials del qual foren fetes pels francesos durant la primera meitat del s XVIII (Pierre Gaultier de Varennes, senyor de Vérendrye, 1738-43).
L’any 1763 fou incorporat als dominis de la monarquia hispànica com a part integrant de la Louisiana malgrat tot, fins els últims vint anys del s XVIII no s’hi produí un moviment continuat de penetració Poc temps més tard tornà a la sobirania francesa, i l’any 1803 l’adquirí la Unió, en un moment de creixement demogràfic tan elevat que donà lloc a la fragmentació política entre el 1858 i el 1868 es constituïren els estats de Minnesota, Wyoming, Montana i Dakota, el darrer dels quals dividit 1861 en Dakota del Nord i Dakota del Sud, dos estats federals ingressats a la Unió el 1889
Wisconsin
Estat dels EUA, entre els llacs Michigan i Superior.
La capital és Madison Limita al N amb l’estat de Michigan i el llac Superior, al S amb el d’Illinois, a l’E amb el llac Michigan i a l’W amb Minnesota i Iowa Morfològicament hi tenen un predomini absolut les terres baixes l’altitud màxima és el Rib Hill 582 m El N és cobert d’antigues roques cristallines i metamòrfiques que pertanyen a l’escut canadenc, amb incidència de l’erosió glacial en el relleu, on ha format un gran nombre de cubetes El S, en canvi, forma part de les planes centrals sedimentàries, cobert de morenes, excepte el SW, a la Driftless Area Hidrogràficament, les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina