Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Hollywood

Hollywood
(CC0)
Barri
Cinematografia
Barri de la ciutat de Los Angeles (Califòrnia) i centre de la indústria cinematogràfica nord-americana.
Municipi independent el 1903, es fusionà amb la ciutat de Los Angeles el 1910 Des del 1907 i arran de la “guerra de les patents” desencadenada per Edison, un seguit d’industrials independents —entre els quals el capdavanter de la indústria cinematogràfica nord-americana Adolph Zukor,— s’hi establiren El primer estudi és del 1911, però no fou fins el 1923 que les productores més importants s’hi installaren Després d’un període d’esplendor, a mitjan anys cinquanta entrà en crisi amb la difusió de la televisió, amb la qual hagué de competir Els anys vuitanta i noranta rebé un impuls renovat amb…
Wall Street
Carrer de Nova York, als EUA, on hi ha la Borsa.
Per extensió, hom utilitza aquest nom per a fer referència a la potència financera nord-americana i a la seva situació conjuntural
Greenwich Village
Barri
Barri residencial de Manhattan, a Nova York.
Poble independent durant el període colonial, a l’inici del s XX esdevingué centre de la vida artística nord-americana i adquirí el nom de Montmartre novaiorquès
Guam

Guam
Territori no independent
Illa de l’arxipèlag de les Marianes (Micronèsia), al Pacífic occidental, la més meridional i la més poblada.
La capital és Agaña Té plantacions de cocoters És una base naval nord-americana Descoberta per Magalhães 1521, fou espanyola fins el 1898, i des d’aleshores territori dels EUA actualment té cambra legislativa pròpia
Yorktown
Lloc de l’estat de Virgínia, als EUA, a l’estuari del riu York, a la badia de Chesapeake.
Actualment constitueix, amb Jamestown i Williamsburg, el Colonial National Historical Park El 19 d’octubre de 1781 hi tingué lloc la capitulació de Yorktown , que fou el desenllaç del blocatge de l’exèrcit britànic de Cornwallis per part de les tropes franco-nordamericanes a les ordres de Washington, La Fayette i Rochambeau, capitulació que significà la fi de la guerra d’independència nord-americana
Los Angeles
Ciutat
Ciutat de l’estat de Califòrnia, a l’oest dels EUA.
L’aglomeració el 1999 era de 16036587 h Situada al peu de la serralada Litoral, s’estén des dels monts de San Gabriel, per la plana costanera, fins a les badies de San Pedro i Santa Monica El seu desenvolupament demogràfic ha estat i és constant, i ocupa una superfície d’uns 1200 km 2 el gran Los Angeles és la segona metròpolis del país Hi ha un gran nombre de mexicans, xinesos, japonesos, filipins i negres El nucli primitiu de la ciutat és d’aspecte colonial espanyol de la primera meitat del segle XIX Long Beach, amb les seves llargues platges, i les residències d’hivern de…
cascades del Niàgara

Les cascades del Niàgara
© Xevi Varela
Cascada
Salt produït pel riu Niàgara (56 km) a la frontera entre l’estat de Nova York (EUA) i la província d’Ontario (Canadà), en comunicar-se els llacs Erie i Ontario, de diferents nivells.
L’illa de Goat divideix les cascades en dues seccions la canadenca, de 918 m d’amplada i 48 m d’alçada, i la nord-americana, de 323 m d’amplada i 51 m d’alçada És un dels llocs més turístics de l’Amèrica del Nord Segons el tractat del 1950 entre els EUA i el Canadà, tots dos estats participen en la seva explotació Hi ha installat el conjunt hidroelèctric més important de l’Amèrica del Nord Dues ciutats, vora el riu, en porten el nom Niagara Falls , l’una al Canadà 76917 h 1996 i l’altra als EUA 55928 h est 1999
badia de San Francisco
Badia
Gran badia de la costa del Pacífic, a la Califòrnia occidental, EUA.
És una vall fluvial submergida, parallela a la línia de la costa i connectada amb l’oceà Pacífic per l’estret de Golden Gate, travessat pel pont homònim Té una longitud de 97 km i una amplada de 5 a 22 km i constitueix un dels ports naturals més espectaculars del món Conté les illes Treasure, Yerba Buena, Angel i Alcatraz i, entorn, s’assenten grans nuclis urbans, com San Francisco, Oakland, Berkeley, Richmond, Alameda, San Leandro i Hayward, cinturó urbanitzat d’uns 45 km de llargada a la costa oriental El conjunt dels seus ports registra un tràfic només superat, a la costa nord-americana…
Arlington
Ciutat
Ciutat comtat de l’estat de Virgínia, als EUA, situada al SW de Washington DC, al llarg del riu Potomac.
Seu del Pentàgon i de l’Arlington National Cemetery, cementiri militar que ocupa una extensió de gairebé 250 ha a la riba oposada a la ciutat de Washington Centrat pel palau neoclàssic Arlington Palace, el cementiri inicialment fou utilitzat per a enterrar-hi els soldats de la Guerra Civil Nord-americana morts en les proximitats Adquirit pel govern dels Estats Units el 1884, hi són enterrades prop de 400000 víctimes militars de totes les guerres que ha lliurat els Estats Units, des de la guerra d’independència 1775-83 fins als conflictes del segle XXI guerres de l’Iraq i de l’Afganistan…
Buffalo
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nova York, EUA, vora el llac Erie.
La seva situació a la cruïlla de camins que comunica el sud-est del Canadà amb els estats del nord-est dels EUA n'ha permès el desenvolupament comercial i industrial amb la utilització de l’energia elèctrica produïda a les cascades del Niàgara, i l’ha convertida en la segona ciutat de l’estat i en un important nus de comunicacions terrestres, fluvials i aèries Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Canisius College, fundat el 1870, i D’Youville College, fundat el 1908 En el període precolonial, el territori de Buffalo era habitat pels iroquesos Els primers…