Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Lake of the Woods
Llac
Gran llac al límit del Canadà (estats d’Ontario i Manitoba) i els EUA (estat de Minnesota).
Ocupa una superfície de 4 861 km 2 Per l’E sobresurt la península d’Aulneau Rep les aigües del riu Rainy, i comunica amb el llac Winnipeg mitjançant el riu del mateix nom
llac de Winnebago
Llac
Llac de l’estat de Wisconsin, EUA, al NW de Milwaukee.
Rep les aigües del Wolf i desguassa, a través de l’únic emissari, el Fox, a la Green Bay del llac Michigan A la seva riba hi ha les ciutats d’Oshkosh i Appleton
Alaska Highway

L’Alaska Highway
Xarxa viària
Carretera que comença a Dawson Creek, Colúmbia Britànica (Canadà) i arriba fins a Fairbanks (Alaska).
La construcció començà l’any 1942, que els japonesos envaïren les illes Aleutianes, i fou usada com a carretera militar no fou oberta al tràfic comercial i turístic fins el 1948 Aquesta carretera rep també el nom d' Alcan
Chattahoochee
Riu
Riu de la regió oriental dels EUA, de règim pluvial (804 km).
Neix a les Blue Ridge Geòrgia, i forma el llac Sidney Lanier Al llac West Point forma frontera entre els estats de Geòrgia i Alabama A Chattahoochee Florida rep el riu Flint, i aleshores pren el nom d’Apalachicola Desemboca al golf de Mèxic formant un ampli delta És navegable a partir de Columbus Geòrgia
estret de Bering
Estret marí
Estret que separa les costes d’Alaska de les de Sibèria i comunica la mar dels Txuktxi amb la mar de Bering.
El punt més estret 85 km d’amplada és entre el cap Príncep de Galles Alaska i el cap de Dežnev Sibèria La profunditat és de 40 a 55 m A l’hivern és cobert de glaç L’estret rep el nom del navegant danès Vitus Bering, que el travessà l’any 1728 Fou explorat per Cook el 1778
Canadian River
Riu
Riu de la regió de les planes interiors dels EUA, afluent del riu Arkansas (1 544 km).
Neix a la Sangre de Cristo Range, a les Rocalloses meridionals, a l’estat de Nou Mèxic Travessa els estats de Texas i d’Oklahoma en aquest darrer, rep el seu afluent principal, el North Canadian River, a Eufala, on forma una gran resclosa, i desemboca al seu collector És de règim pluvial i a l’estiu experimenta un marcat estiatge
serralada de les Cascades
Serralada
Serralada d’Amèrica del Nord que s’estén des del massís Klamath, al sud d’Oregon (EUA), fins al riu Fraser, al sud de la Colúmbia Britànica (Canadà).
Té uns 800 km de llargada, amb una amplada entre 100 i 200 km A l’oest, és limitada per la depressió de Puguet i de Villamette, que la separa de les serralades de la Costa, i, a l’est, per l’altiplà del riu Colúmbia Culmina al con volcànic del Rainer 4392 m Al nord és formada per roques metamòrfiques i intrusions granítiques, i al sud, quasi exclusivament per roques ígnies extrusives amb nombrosos cons volcànics Important barrera climàtica, la façana occidental rep més de 2000 mm de pluja l’any és important l’explotació forestal coníferes, i té un gran potencial hidroelèctric La…
Far West
Nom que rep la regió dels EUA compresa entre el Mississipí, a l’E, i les muntanyes Rocalloses, a l’W.
La conquesta començà a la fi del s XVIII formació dels estats de Kentucky, 1792, i Tennessee, 1796, i s’acabà cap a la fi del s XIX Fou poblada successivament per caçadors traficants de pells, miners i colons agrícoles
Mississipi
Riu
Gran riu de l’Amèrica del Nord que recull i emmena cap al golf de Mèxic les aigües de les grans planures dels EUA, les quals travessa de N a S.
Neix en unes zones de llacs morènics a Minnesota, a l’Elk Creek, a 512 m d’altitud té una conca vessant de 3218000 km 2 i una llargària mesurada des del naixement del Missouri —el seu afluent més llarg— de 6800 km, la qual cosa el fa el riu més llarg del món El seu cabal, de més de 18000 m 3 /s al seu delta, és el més poderós de l’Amèrica del Nord Amb tot, aquest cabal representa només 5,6 l/s/km 2 , alimentació migrada que deu essencialment als afluents de ponent En tot el recorregut és un riu de plana, amb un pendent molt escàs —47 mm per km al delta— això fa que tingui fins 1 km d’amplària…
Estats Units d’Amèrica

Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, limitat a l’E amb l’Atlàntic, al S amb Mèxic, a l’W amb el Pacífic i al N amb el Canadà. També en forma part l’estat d’Alaska i les illes Hawaii, i sota la seva administració l’estat lliure associat de Puerto Rico, el sector W de les illes Verges, Guam, Midway, part de Samoa, les Marianes septentrionals, i els estats federats de Micronèsia, Belau i Marshall; la capital és Washington.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Whitney, la muntanya més alta dels Estats Units d’Amèrica fora d’Alaska amb una altitud de 4421 metres Pictoscribe - Cyber Distancing Awhile CC BY-NC-ND 20 El relleu dels EUA es caracteritza per la immensitat de les unitats fisiogràfiques fonamentals i per llur simplicitat a l’est, un antic massís peneplanat, Apalatxes a l’oest, la gran carena terciària de les muntanyes Rocalloses i al centre, les Grans Planes Aquestes unitats se subdivideixen en altres, morfològiques i estructurals, alhora molt extenses i acusadament uniformes L’est dels…