Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Albuquerque
Ciutat
Ciutat de l’estat de New México, als EUA, vora el Río Grande.
Fundada el 1706 pels castellans, és centre comercial i estació terminal de tràfic aeri i ferroviari transcontinental Ha rebut un gran impuls des del 1945 a causa de l’establiment de les bases d’investigació i llançament de míssils Indústries alimentàries Universitat
Oakland

Vista del centre d’Oakland, amb el llac Merritt en primer terme
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de l’estat de Califòrnia, EUA, que forma part de l’aglomeració de San Francisco.
Situada a l’est de la badia de San Francisco, ocupa la plana que s’estén des de la badia fins a la serralada Costanera Port important i nucli industrial destacat metallúrgia construccions mecàniques i navals, indústria química, de la fusta i alimentària i refineria de petroli Centre d’ensenyament superior Base naval de l’armada i terminal de les línies ferroviàries transcontinentals més importants
Atlanta

Vista del Centenial Olympic Park d'Atlanta
Ciutat
Capital de l’estat de Geòrgia, als EUA, als contraforts dels Apalatxes (l’aglomeració 2 833 511 h).
És un centre administratiu i industrial indústries tèxtils, alimentàries, químiques i siderúrgiques Aeroport L’àrea metropolitana comprèn un gran nombre de centres d’ensenyament superior, entre els quals l’Atlanta University, fundada el 1865, el Clark College, fundat el 1869, l’Emory University, fundada el 1915, i el Georgia Institute of Technology, fundat l’any 1885 La ciutat fou fundada el 1837 a la terminal d’un ferrocarril de l’estat i anomenada, fins al 1845, Terminus Fou incendiada pel general unionista Sherman al setembre del 1864, després d’un setge de dos mesos L'any…
Miami
Ciutat
Ciutat de l’estat de Florida, EUA.
Situada a la badia de Biscayne, a la desembocadura del riu Miami Fundada el 1870, davant el Fort Dallas, experimentà un gran desenvolupament a partir del 1896, que Henry MFlagler hi féu arribar la línia ferroviària East Coast Railway D’aleshores ençà és un gran centre turístic Junt amb altres ciutats Miami Beach, Coral Gables, Hialeah, Boca Raton, Fort Lauderdale, Hollywood, Plantation i Pompano Beach ha format una conurbació que, el 1999, tenia una població estimada de 3 711 102 h L’evolució demogràfica manifestà un important creixement durant la primera meitat del s XX de 1 681 h el 1900…
Los Angeles
Ciutat
Ciutat de l’estat de Califòrnia, a l’oest dels EUA.
L’aglomeració el 1999 era de 16036587 h Situada al peu de la serralada Litoral, s’estén des dels monts de San Gabriel, per la plana costanera, fins a les badies de San Pedro i Santa Monica El seu desenvolupament demogràfic ha estat i és constant, i ocupa una superfície d’uns 1200 km 2 el gran Los Angeles és la segona metròpolis del país Hi ha un gran nombre de mexicans, xinesos, japonesos, filipins i negres El nucli primitiu de la ciutat és d’aspecte colonial espanyol de la primera meitat del segle XIX Long Beach, amb les seves llargues platges, i les residències d’hivern de…
Nova York

L’Estàtua de la Llibertat, a Nova York
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nova York, principal ciutat dels EUA.
El nucli definit administrativament comprèn els districtes de Bronx, Brooklyn, Manhattan, Queens i Richmond L’aglomeració urbana s’estén a l’estat de Nova Jersey Jersey City, Newark i Long Island i, amb uns 18100000 h est 1990, forma, amb d’altres com ara les de Tòquio i Mèxic, una de les més grans del món L’emplaçament portuari és un dels elements bàsics de l’expansió de Nova York A les primeres installacions de l’East River i del Hudson se n’han anat afegint d’altres, a mesura que ho demanava l’increment del tràfic marítim molls i dàrsenes s’estenen avui per la badia de Newark, el Kill van…