Resultats de la cerca
Es mostren 209 resultats
mas d’Estadella
Masia
Masia fortificada del municipi de Vilagrassa (Urgell), a l’extrem meridional del terme, al peu del camí veïnal de Bellpuig a Verdú, amb habitatges annexos.
És una gran construcció de pedra picada i planta quadrada, amb defenses i un ampli baluard que continua el clos Hi ha la data de 1543 a la porta de la planta baixa, de grans dovelles una gran escalinata sota la barbacana de la teulada puja al pis, i en aquesta porta, de llinda plana, hi ha la data de 1608 Dins el clos mig emmurallat hi ha una capella del segle XVI, amb una imatge damunt l’entrada de la Mare de Déu del Roser El 1538 habitava aquest mas Francesc Estadella, persona d’una gran fortuna, el llinatge del qual s’emparentà amb les famílies més…
Sant Climent de Vallcebre
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Guardiola_sant_climent_vallcebre.jpg)
Església de Sant Climent de Vallcebre
© SPAL / Diputació de Barcelona
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Guardiola de Berguedà (Berguedà), sota els cingles de Vallcebre, dominant la confluència del riu de Saldes amb el Llobregat.
L’església és un interessant edifici romànic del segle XI, consagrada el 1040 per Eriball, bisbe d’Urgell D’una sola nau capçada per un absis semicircular i coberta amb volta de quart d’esfera, té un campanar d’espadanya El mur de ponent on s’obre la porta és decorat amb un parell d’arcuacions cegues situades sobre la porta d’arc de mig punt Al costat hi ha les restes d'una fortificació gòtica una torre de planta quadrada de tres pisos i un cos rectangular del segle XV Tot forma part d’una masia fortificada anomenada la Torre de Foix segle XVIII, que és de propietat privada Al maig del 2017,…
serra de Picancel
Serra
Relleu prepirinenc del Berguedà, entre el municipi de Vilada i els de Cercs i la Quar, amb predomini de materials neozoics (de la Depressió Central) damunt els mesozoics típics dels Prepirineus.
S'inicia a l’esquerra del Llobregat, entre el Margançol i el torrent de cal Bossoms, amb la serra de la Cubil 1 022 m alt Parallelament les canals de Sant Miquel 1 053 m d’alt són profundament tallades pels afluents esquerres del Margançol La serra de Torrentfred, d’orientació S-N 1 072 m, enllaça amb el Picancel estricte 1 043 i 1 046 m alt, prolongació del qual és el pic de Salga Aguda 1 172 m alt, on neix la riera de la Portella
Montmajor
L’església parroquial de Sant Sadurní (Montmajor)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, situat al límit amb el Solsonès i el Bages, format per diversos sectors, força allunyats, entre els rasos de Peguera, al N, i les vores de l’horta de Cardona, al S.
Situació i presentació El sector principal és entre la riera de Navel límit oriental i l’aigua d’Ora en part límit occidental i hi forma un pronunciat entrant el terme parroquial de Pegueroles del municipi solsonenc de Navès També drenen aquest sector les rieres de l’Hospital i de Gargallà, tributàries, com les anteriors, del Cardener per l’esquerra Limita, a més, amb l’Espunyola al N, amb Montclar i Viver i Serrateix a l’E, i amb Cardona Bages al S Té els enclavaments de Comesposades i de Catllarí dins el Berguedà i el de Valielles dins el Solsonès El sector principal del terme de Montmajor…
les Canals de Catllarí
Història
Nom amb el qual també és coneguda l’antiga quadra de Catllarí (Berguedà).
Montblanquet
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100306.jpg)
Montblanquet
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Vallbona de les Monges (Urgell), situat al pla del Baró (627 m), al S del terme, prop del límit amb la Conca de Barberà.
L’església de Sant Andreu és romànica, de línies cistercenques, amb una magnífica espadanya Era sufragània de la de Rocallaura i en prové una imatge de Sant Andreu de l’escola de Cascalls s XIV, conservada al Museu Diocesà de Tarragona Dins l’antic terme hi ha les restes del monestir del Tallat El castell de Montblanquet , avui desaparegut, és esmentat ja el 1156, i fou donat el 1195 a Poblet El lloc va pertànyer a Poblet fins a l’exclaustració de la comunitat 1835 i, seguidament, fou agregat al comú de Vallbona, però no va pertànyer mai a la baronia Sembla que el motiu de la…
Puelles
Poble
Poble del municipi d’Agramunt (Urgell), situat a la ribera del Sió, 3 km al NE d’Agramunt amb la qual es comunica per una carretera que continua vers Coscó.
Situat en un petit relleu del terreny, amb una extensa plana als peus, el nucli urbà és format per un carrer i alguna altra casa escadussera Del conjunt es destaca el gran edifici que havia estat el castell de les Puelles Una bona part de les cases han estat adquirides per gent de l’àrea barcelonina com a lloc de segona residència La festa major se celebra l’1 d’agost El terme de les Puelles pertangué als senyors de Puigverd fins al 1315 i sembla que hi restà vinculat És molt possible que no existís com a nucli poblat fins a l’inici del segle XVIII Fou un enclavament 3,12 km 2…
bisbat de Pallars
Bisbat
Bisbat efímer creat el 888 amb el territori dels comtats de Pallars i Ribagorça (fins aleshores del bisbat d’Urgell) pel bisbe intrús d’Urgell, Esclua
, amb el consentiment del comte Ramon lI de Pallars-Ribagorça.
El primer bisbe fou Adolf Esclua es proposava així d’erigir una metròpolis catalana independent de Narbona, però el seu fracàs motivà l’extinció del bisbat a la mort d’Adolf el 920 el bisbat havia retornat ja al d’Urgell El 939, per raons desconegudes, el Pallars, Ribagorça i Sobrab tenien un nou bisbe particular, Ató de Pallars, fill del comte Ramon I probablement la seva elecció fou fruit d’una maniobra desconeguda del seu pare Ramon II A la mort d’Ató, vers el 949, el Pallars havia ja retornat, definitivament, a la diòcesi d’Urgell
la Consolació
Barri
Barri industrial del municipi de Cercs (Berguedà), a la confluència del torrent de Sant Corneli amb el Llobregat, que forma ací el congost de la Consolació, al peu de la carretera C-16 (antiga C-1411).
Hi ha els jaciments de lignit d’una àrea de 400 km 2 que començaren a ésser explotats el 1906 Al començament dels anys vuitanta s’extreia una mitjana de 35000 t mensuals que consumia gairebé íntegrament la tèrmica de Cercs L’empresa explotadora Carbons de Berga, que arribà a ocupar 1120 treballadors, tancà l’any 1991 El santuari de la Consolació 642 m alt, que li dóna nom, és un edifici del s XVII que fou decorat amb pintures de Viladomat la imatge de la Mare de Déu de la Consolació és una talla del s XIII El topònim de Fígols de les Mines correspon exactament al nucli que…
serra del Catllaràs
![](/sites/default/files/media/FOTO/A005328.jpg)
Vista parcial de la serra de Catllaràs (Berguedà)
© Fototeca.cat
Serra
Serra del Berguedà, al front septentrional del gran sinclinori mesozoic de l’alt Berguedà; recolza, juntament amb la serra de Falgars, al nord, als contraforts sudorientals de la serra de Cadí, delimitant pel sud la vall de Lillet.
Hi dominen les formes d’altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra, mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau Per l’est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l’Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i per l’oest domina la clotada de la Clusa