Resultats de la cerca
Es mostren 209 resultats
les Quadres d’Agramunt
Sector meridional del municipi d’Agramunt (Urgell), al límit amb el de Tornabous, regat pel canal d’Urgell.
Torredemora
Antic terme del municipi de Belianes (Urgell), al NW del terme, al límit amb el d’Arbeca (Garrigues).
Pinós de Biure
Nom amb el qual també és conegut el poble de Sant Pau de Pinós, del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), situat al cim de la serra de Pinós (789 m alt.), que separa el Bages del Berguedà, entre les valls de Merlès, Gaià i Relat.
Al NW del poble, encinglerat 740 m alt damunt la riera de Merlès, hi ha el santuari de Pinós , petita església romànica, amb absis semicircular i un atri, on és venerada la Mare de Déu de Pinós
vegueria de Cerdanya
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya constituïda a mitjan sXII pel comtat de Cerdanya (exclosos el Berguedà, el Conflent, el Capcir i el Donasà), amb Baridà com a sots-vegueria (perduda ben aviat la individualitat d’aquesta sots-vegueria, la vegueria fou anomenada també vegueria de Cerdanya i Baridà, nom que perdurava encara a la fi del sXIV).
La vall de Ribes, dependent també del comtat de Cerdanya, conservà, per contra, la seva pròpia administració, almenys fins als s XVI-XVII, que esdevingué sotsvegueria dependent de la vegueria de Camprodon A la fi de l’edat mitjana, amb la dissolució de la vegueria d’Urgell, inclogué també l’Urgellet Amb la divisió de la Cerdanya entre les monarquies hispànica i francesa 1660, l’Alta Cerdanya fou incorporada a la província francesa del Rosselló com a vegueria de Cerdanya , amb capital a Sallagosa, la qual perdurà fins a la Revolució Francesa 1790, que fou incorporada al districte de Prada del…
comtat d’Osona
Història
Demarcació territorial de l’antiga Catalunya que comprengué inicialment la comarca ripollesa a partir del Taga i de Mogrony, s’estengué pel Cabrerès, Collsacabra i les Guilleries fins al Montseny i Tagamanent, amb la plana de Vic i el Lluçanès, i per la part de ponent comprenia el Moianès i el Bages, de Montserrat fins a Cardona.
Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’…
Valerna
Castell
Antic castell i quadra del municipi de Verdú (Urgell), al SW del terme, al límit amb el de Preixana.
El 1223 fou adquirit pel monestir de Vallbona de les Monges, però la possessió li fou discutida pel de Poblet
Viladomiu Nou
![](/sites/default/files/media/FOTO/A029852.jpg)
Colònia tèxtil de Viladomiu Nou, a Gironella
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Antiga colònia industrial tèxtil del municipi de Gironella (Berguedà), situada al S de la vila, a la dreta del Llobregat, a la seva confluència amb la riera de Clarà, al límit amb els termes d’Olvan, Casserres de Berguedà, Puig-reig i Sagàs.
Era una fàbrica de teixits i filats de cotó Societat Anònima Viladomiu que el 1970 donava feina a 725 persones Tancada el 1982, incloïa el casal anomenat Torre de l’Amo , residència dels propietaris que, un cop restaurat, el 2003 fou recuperat com a centre de gestió del Parc Fluvial del Llobregat i la seu del Centre d’Interpretació de les colònies tèxtils del Llobregat El 2007 hi fou inaugurat un museu dedicat a la vida quotidiana dels propietaris fabrils
la Torreta
Església
Petita església del municipi de Montmajor (Berguedà), al límit amb el de Navès (Solsonès), dependent de la parròquia de Pegueroles.
el Grapal
Veïnat
Veïnat del municipi de Puig-reig (Berguedà), situat a la dreta del Llobregat, vora la confluència amb la riera de Merola.
la Plana
![](/sites/default/files/media/FOTO/A057355.jpg)
La colònia tèxtil de la Plana, al terme d’Avià
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Colònia industrial tèxtil del municipi d’Avià (Berguedà), a la dreta del Llobregat, vora el límit amb el terme de Casserres.
Especialitzada en filats de cotó, tancà el 1963 hi treballaven 250 persones