Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Santa Maria de l’Avellana
Església
Església sufragània de la de Pinós (Solsonès), a l’extrem SE del terme, prop del mas Sala i de can Puigferrers, a la capçalera de la riera de Vallmanya.
Esmentada ja el 1270, fou reedificada el 1650 conserva un notable altar barroc esculpit amb escenes de la vida de la Mare de Déu
Vila
Llogaret
Llogaret (1 328 m alt) de la parròquia d’Encamp (Andorra), situat en un coster, al vesssant oriental del pic de Padern, a ponent del poble.
És format per unes poques cases al voltant de l’església de Santa Maria, de la qual procedeix un altar romànic de fusta pintada, actualment al Museu d’Art de Catalunya de vers el 1200
Sant Eloi
Santuari
Santuari del municipi de Tàrrega (Urgell), al cim del tossal de Sant Eloi (410 m), just al NW de la ciutat.
Fet construir per l’argenter targarí Simó Canet o Comet, el 1248, l’església fou refeta en 1728-31 El 1872 el santuari es convertí en fortí i al seu voltant es construïren muralles i torricons, que es convertiren en calabossos per als presoners de guerra Reparada el 1876, s’hi posà l’altar de la paeria El 1970 fou trobada, aparedada, la imatge del sant La reforestació de la serra s’inicià el 1908 actualment ha esdevingut un parc
Santa Maria de Pinós
© Xevi Varela
Santuari
Santuari del municipi de Pinós (Solsonès), situat prop del cim de la serra de Pinós (931 m).
Centre de devoció comarcal, domina una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes la llinda de la portalada és del 1642, conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers 1808, el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada
Sant Esteve d’Olius
© CIC-Moià
Església
Església romànica situada al sector de llevant del terme municipal d’Olius (Solsonès), a la dreta del Cardener.
L’edifici Sant Esteve d’Olius és una obra cabdal de l’arquitectura del Solsonès del segle XI Consta d’una sola nau coronada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un ampli espai presbiteral Tant la nau com l’absis tenen volta de canó El presbiteri es troba en un pla superior, i a sota seu s’allotja una cripta L’arc toral que obre el presbiteri i l’arc preabsidal són de mig punt i recolzen damunt semicolumnes cilíndriques adossades als murs, coronades amb capitells formats per un collarí, un fris amb decoració molt malmesa i un àbac bisellat La nau presenta encara dos arcs torals que…
Encamp
© Fototeca.cat
Parròquia
Parròquia d’Andorra, la segona de les set, segons un ordre tradicional.
Comparteix amb el comú de Canillo, des del 1672, el terreny de la Concòrdia i el producte de l’arrendament del territori mitger conegut per la solana d'Andorra, dins la qual li pertany el territori del Pas de la Casa, on hi ha el pas fronterer amb l’Estat francès i un important centre d’esquí Dins el terme hi ha l’estany d’ Engolasters i la central hidroelèctrica de les Forces Hidràuliques d’Andorra FHASA, com també les dues emissores radiofòniques installades a Andorra Ràdio Andorra i Ràdio de les Valls La immigració i el turisme han estat els factors decisius del gran creixement demogràfic…
catedral d’Urgell
Temple principal del bisbat d’Urgell, dedicat a Santa Maria, al qual la capital del bisbat deu alhora l’origen i el nom ( villa Sedis
o Sedes Urgelli
).
Destruïda pels sarraïns, probablement l’any 793, juntament amb la ciutat romanovisigòtica Orgia o Orgellia , la primitiva església episcopal fou substituïda per una altra, bastida en temps de Carlemany , que el bisbe Sisebut consagrà, el 839, en presència del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya Refeta, en estil art romànic , pel bisbe Ermengol 1010-35, fou objecte d’una nova dedicació, l’any 1040, durant el pontificat del seu successor Eribau A més de l’altar de Santa Maria, que ocupava l’absis central, en els documents coetanis són esmentats uns altres cinc altars de sant Esteve, del Sant…
Llorenç de Vallbona
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Martí de Riucorb (Urgell), situat a l’esquerra de la riera de Maldanell, sobre un estrep de la banda obaga de la serra a 471 m d’altitud, entre els pobles de Maldà i Vallbona, al peu de la carretera de Bellpuig a Vallbona de les Monges.
L’església parroquial de Llorenç, que fou construïda el 1593, en origen era dedicada a Santa Maria com es pot comprovar per les inscripcions de la campana mitjana, de la façana i en la clau de volta, bé que més tard foren declarats patrons del poble sant Abdó i sant Senén, les imatges dels quals foren collocades a l’altar major Hi ha el costum de treure les imatges dels patrons al cancell del temple quan amenaça tempesta, per tal que vegin el perill i evitin els estralls de la maltempsada A l’entrada de la part vella del poble hi ha una creu de terme de 8,20 m d’alçada, molt…
monestir de Sant Llorenç de Morunys
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí situat a la vila de Sant Llorenç de Morunys
(Solsonès), a l’extrem NE dels seus murs.
Fou des de l’origen un centre d’espiritualitat per a la vall de Lord Consta des del 910 regit per l’abat Bo, que fou succeït per Ciendiscle 920-948 A l’origen devia seguir una regla canonical o de tipus visigòtic Entre els anys 971 i 997 fou objecte de diverses donacions comtals, entre les quals la cella monàstica de Sant Pere de Ventolrà 971 El 1019, mort l’abat Llobató, el bisbe Ermengol, amb la comtessa Ermessenda i el comte Berenguer Ramon I, l’uniren a Sant Serni de Tavèrnoles perquè hi introduís la regla benedictina Des d’aleshores fou un priorat de Tavèrnoles, amb relativa vitalitat…
Sant Julià de Lòria
© Fototeca.cat
Parròquia
La darrera, segons un ordre tradicional que coincideix amb llur posició geogràfica de N a S, de les set parròquies andorranes.
Bé que dividida en quarts, aquests no tenen, però, a diferència dels d’Ordino i la Maçana, consells representatius Limita al N amb el terme d’Aós, al s amb els d’Arcavell, Bescaran i Estamariu tots a l’Alt Urgell, a l’E amb la parròquia d’Andorra la Vella i a l’W amb els termes de Civís i Argolell Alt Urgell L’economia tradicional ha estat agrícola i ramadera Hom conreava cereals forment, sègol, ordi, patates, farratge, hortalisses, algun arbre fruiter i molt de tabac Els ramats d’ovins han desaparegut Actualment, les principals fonts de riquesa són el comerç, l’hoteleria 21 establiments i la…