Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Idfû
Corel / Robert Chadwick
Ciutat antiga
Antiga localitat d’Egipte, a la vora esquerra del Nil.
Fou residència dels governadors del segon nomós de l’Alt Egipte Ultra una sèrie de restes arqueològiques que van de l’Imperi Antic a la Baixa Època i referències documentals, és conegut pel temple dedicat a Horus, d’època ptolemaica
el Baridà
Petita regió a la vall del Segre, entre la Batllia de Bellver i l’Urgellet.
És situada entre la línia de crestes que forma la frontera d’Andorra i el Cadí, el qual correspon a un escarpament de falla que ha orientat el curs del Segre d’est a oest i ha format un llarg congost El seu nom deriva del de l’antic pagus i després sotsvegueria Actualment sota aquest nom són inclosos els termes municipals de Martinet i de Llés amb la vall de la Llosa de la Baixa Cerdanya,i del Pont de Bar i part del de Cava el Quer Foradat, a l’Alt Urgell Dedicat tradicionalment a l’explotació forestal i la ramaderia, ha sofert un fort despoblament Antic lloc de pas de la Strata…
Abu Simbel
JoMV
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic d’època faraònica situat a la riba occidental del Nil i uns 60 km al NW de l’uadi Ḥalfā (frontera entre Egipte i Sudan).
Consta de dos espeus temples rupestres del regnat de Ramsès II el gran, consagrat als déus Amon i Ra-Harakté, i el petit, dedicat a la deessa Hathor Ambdós temples són un exponent clar de les tendències artístiques i dels defectes que prevalgueren en l’art egipci a partir d’aquest regnat, en especial durant la resta del període ramèssida monumentalisme, rutina en la concepció i matusseria en l’execució, com en el cas dels relleus, bé que algunes composicions, com la de la batalla de Kadeš, han estat ben concebudes Amb la intervenció de la UNESCO, ambdós foren salvats 1963-66 de…
catedral d’Urgell
Temple principal del bisbat d’Urgell, dedicat a Santa Maria, al qual la capital del bisbat deu alhora l’origen i el nom ( villa Sedis
o Sedes Urgelli
).
Destruïda pels sarraïns, probablement l’any 793, juntament amb la ciutat romanovisigòtica Orgia o Orgellia , la primitiva església episcopal fou substituïda per una altra, bastida en temps de Carlemany , que el bisbe Sisebut consagrà, el 839, en presència del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya Refeta, en estil art romànic , pel bisbe Ermengol 1010-35, fou objecte d’una nova dedicació, l’any 1040, durant el pontificat del seu successor Eribau A més de l’altar de Santa Maria, que ocupava l’absis central, en els documents coetanis són esmentats uns altres cinc altars de sant Esteve, del Sant…
Sant Bartomeu
© Arxiu Fototeca.cat
Convent
Antic convent de franciscans observants, de la custòdia de Catalunya, als afores de la vila de Bellpuig (Urgell).
L’ordenà construir Ramon Folc de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig i comte d’Oliveto, quan era lloctinent de Sicília Erigit sobre un antic eremitori dedicat a sant Bartomeu, es fundà el 1507 i tingué diferents etapes constructives Sembla que al començament es planejà una obra senzilla i austera, però el lloctinent, des d’Itàlia, manà d’augmentar les dotacions Aquest edifici conventual és de planta rectangular i s’organitza a l’entorn de dos claustres centrals El menor, situat prop de l’entrada, és de dos pisos, d’estil gòtic, amb arcs apuntats a la planta baixa i una galeria d’arcs de mig…
Claravalls
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat a l’E del tossal de l’Espígol, a 337 m alt., al sector NW del municipi.
Al punt més elevat de la població, orientat a migdia, hi ha les restes de l’antic castell de Claravalls, construït entorn d’un pati central amb una cisterna El castell és documentat des de l’any 1172 Les amples façanes de migdia i de ponent han estat modificades amb diverses obertures de totes les èpoques Sobre el portal d’entrada hi ha un escut amb unes garbes de blat i unes puntes de llança És possible que prop seu s’aixequés la primera església parroquial, que perdurà fins als segles XVII-XVIII, quan es construí la nova parròquia de Sant Salvador, neoclàssica, que fou tancada al culte el…
Alexandria
Ciutat
Ciutat i port del N d’Egipte, a la desembocadura del Nil.
Té l’estatus de muḥāfaẓa independent, el qual ocupa una superfície de 2 679 km 2 S'estén sobre el cordó litoral que separa el llac Maryūṭ de la mar Mediterrània i inclou la península de Ra's al Tîn Faros, que divideix el port en dos braços l’oriental, dedicat actualment només a la pesca, i l’occidental, que manté tot el tràfic marítim Ben comunicat amb l’interior per ferrocarril, constitueix el principal port comercial del país Rep la major part d’importacions i exporta els productes de l’interior, sobretot el cotó És també un centre d’indústria molt diversificada Al llarg del…
Puigverd d’Agramunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca, ja al límit amb la Noguera, a la Ribera de Sió Limita al N amb els termes d’Agramunt i Oliola Noguera, a l’E amb Ossó de Sió, Tàrrega i Tornabous, al S amb Barbens Pla d’Urgell i a l’W amb Agramunt i l’enclavament de Tarròs del municipi de Tornabous Puigverd d’Agramunt ocupa una superfície important de la vall del Sió, la qual s’estén al voltant del poble El terme, després de travessar en direcció S-W la serra d’Almenara, s’estira en una llenca llarga i estreta en la mateixa direcció fins a tocar el terme de Barbens Els darrers…
Sinaí
© Corel Professional Photos
Península
Península que uneix l’Àsia amb l’Àfrica i que constitueix un horst triangular delimitat al N per la mar Mediterrània, al SW pel golf i el canal de Suez, al SE pel golf de ‘Aqaba i al NE per l’estat d’Israel.
Pertany políticament a Egipte, del qual constitueix un muḥāfaẓa 58839 km 2 164000 h est 1983 La capital és Al-’Ariš És formada al N per un relleu de cuestas molt àrides i en gran part calcàries, escalonades fins prop de 1000 m altiplans d’al-’Ajma i d’al-Tī, i al S pel massís cristallí, dislocat de falles, del mont Sinaí àr Tūr Sīnā, que culmina en els cims del djebel Katrīna 2637 m Hi abunden els uadis, molt ramificats i amb goles profundes tallades en els granits per les aigües abundoses del temps plujós Petits oasis de muntanya ofereixen als beduïns punts d’estacionament El subsol més…
Belianes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, al límit amb les Garrigues, en una plana drenada pel riu Corb.
Situació i presentació Es troba al curs final de la vall del Riu Corb, en contacte amb el Pla d’Urgell Té una forma sensiblement poligonal amb una llenca rectangular que s’endinsa dins el terme de Bellpuig Limita al N amb els termes de Vilanova de Bellpuig Pla d’Urgell i Bellpuig, a l’E amb Sant Martí de Riucorb i per un punt amb Preixana, al S amb Maldà i al SW i l’W amb Arbeca Garrigues El territori davalla suaument de S a N vers les terres planes de l’Urgell amb altures que oscillen des dels 373 m als 220 m Només unes partides de la part meridional tenen…